Frontispici de la novel·la fet per Phiz
El suïcidi de Robert Seymour a l’inici de la publicació de “Pickwick” deixà el serial orfe d’il·lustrador. Calgué buscar ràpidament un substitut. Cruikshank, que havia il·lustrat “Sketches by Boz”, estava massa ocupat amb altres encàrrecs. R. W. Buss, retratista que havia exposat a la Royal Academy, fou un altre candidat, però la destresa amb els pinzells no sempre és sinònim d’aptituds per la caricatura. També es considerà al puixant William Makepeace Thackeray, qui acabaria esdevenint famós com a escriptor satíric de “La fira de les vanitats”.
Dibuix de R. W. Buss per a Pickwick, finalment no utilitzat
Finalment s’escollí a Hablot Knight Browne (1815-1882), un artista de no particulars mèrits, però que en les seves col·laboracions amb Dickens esdevindria indispensable. Browne en iniciar l’aliança amb Dickens, i per estar a l’alçada del pseudònim “Boz”, adoptà l’eufònic “Phiz”. Encara no ho sabien, però la seva col·laboració ocuparia la major part de la carrera novel·lística de Dickens. L’autor acabava de descobrir el seu iconògraf oficial, el seu Tenniel.
Junts farien títols indispensables, apart del “Pickwick”, com ara “Nicholas Nickleby”, “Martin Chuzzlewitt”, “Dombey and son”, “David Copperfield”, “A tale of two cities”, “Little Dorrit” o “Bleak House”.
Junts farien títols indispensables, apart del “Pickwick”, com ara “Nicholas Nickleby”, “Martin Chuzzlewitt”, “Dombey and son”, “David Copperfield”, “A tale of two cities”, “Little Dorrit” o “Bleak House”.
La seva relació esdevindria tan simbiòtica que, apart de passar plegats les vacances, tots dos emprengueren juntament viatges d’investigació, com el que els dugué a descobrir les penoses condicions de les escoles de Yorkshire, reflectides a “Nicholas Nickleby”.
La seva llarga relació es truncà cap a l’inici de la dècada dels 60. Els motius de la ruptura no estan del tot clars. Alguns l’atribueixen a l’aparició de l’actriu Ellen Ternan a la vida de Dickens, un fet que l’allunyà d’algunes velles coneixences; d’altres consideren que l’estil de Hablot Browne havia quedat passat de moda i que l’escriptor buscà il·lustradors amb una sensibilitat més contemporània.
Tanmateix, no cal sinó veure qualsevol dels dibuixos que Phiz va fer pel mestre, especialment els més bigarrats i pintorescos de les novel·les inicials, perquè tot el món dickensià aparegui davant dels nostres ulls en tota la seva essència.
Il·lustració inicial, fora del text, feta per Phiz per a Pickwick
Sóc una alumna aplicada, senyor; estic fent els deures. Ara llegeixo coses sobre Dickens de Harold Bloom i l'Stefan Zweig, que haig de fer una guia de lectura, jo. Ah, i també llegeixo Grans esperances.
ResponElimina[Zweig seria l'única persona d'aquest món capaç de fer-me tastar els cargols. És un crack!]
Matilde, jo no dec de ser tan bon alumne, perquè no he llegit el que diuen al respecte ni l'un ni l'altre. Almenys em llegiré Zweig, que sempre és bona companyia.
ResponEliminatinc la sensació d'haver crescut enmig d'aquests dibuixos o d'alguns de similars, hauré de revisar els meus vells llibres que els tinc una mica abandonats :)
ResponEliminaCli, que són dibuixos del segon terç del XIX, encara t'haurem d'aplicar el carboni 14!
ResponEliminaai, si jo t'expliqués! recordo quan jugàvem amb la Laura Ingalls ... ;)
ResponElimina