Temporada de premis, temporada de caça

Amb l’arribada del bon temps apareix la dèria de convocar premis als millors blocs catosfèrics, com l’institucional “Premis Blocs Catalunya” o el més domèstic “C@ts”. Suposo que, si s’escull la temporada d’estiu, és per contrarestar una mica l’ensopiment general que envaeix el mitjà; perquè, si “las bicicletas son para el verano”, és clar que els blocs, igual que les rebequetes, són més aviat per a quan refresca. Si més no, la convocatòria d’aquests premis sempre ens pot servir per escriure un apunt al respecte i no estan els temps com per menysprear fonts d’inspiració.

Aquestes iniciatives es basen en el vot popular, el que en el fons vol dir que afavoreixen la quantitat (de vots acumulats) sobre la qualitat. Res a objectar: són cerimònies, bastant demagògiques, però que ens agraden molt, i com que no impliquen trucades per telèfon mòbil, no representen una ensarronada onerosa pel contribuent. No és que els guardons que ofereixen es puguin comparar amb guanyar el Planeta, per exemple. Perquè, si no m’equivoco consisteixen en el dret a posar una enganxina a la barra lateral del teu bloc i, amb una mica de mala sort, un “objet d’art” que no sabràs a quin prestatge col·locar.

Jo, com la Clídice, preferiria que l’estima s’expressés en metàl·lic, que de bona voluntat és de l’únic que anem tots molt sobrats. I, si ens volen premiar d’alguna altra manera, que ens facin comentaris, perquè com va dir (una altra vegada l’eminent pensadora) Clídice a l’Ateneuesfera: “La feina s’ha de pagar. El comentari és el salari mental dels blocs”. Tota la resta és faramalla.

Vaig fent aquestes crítiques prepotents des del punt de vista del que no s’apunta a cap d’aquests premis. Prou m’imagino que en el moment en que esdevens un competidor, la teva vida es capgira, i encara que no creguis en medalles i guardons, perds el son pel teu lloc al rànquing. Algun lector benvolent m’ha proposat pel “C@ts”. Els ho agraeixo molt de debò, perquè aquest (el de la pura proposta) sí que és un premi veritable. He estat dubtant si demanaria que retiressin les meves candidatures, però com que un dels objectius d’aquest tipus de premis és també el de fer conèixer blocs nous als lectors i dinamitzar la connectivitat de la xarxa, ho he deixat estar, perquè una mica de publicitat mai no és sobrera.

Un problema que veig als premis “c@ts” és que l’adscripció a la categoria la decideixen els lectors i, com que només entren els més votats de cada categoria, els blocs de difícil definició en surten perjudicats. Com a contrapartida, és un premi que dóna poca feina, perquè només permet un vot per categoria i adreça de correu.

En canvi, els Premis Catalunya, han introduït aquesta temporada la votació a nivell d’apunt, apart de l’habitual a nivell de bloc, de manera que cal estar despert i votar novament cada vegada que un bloc publica. No crec que aquesta modalitat afavoreixi el coneixement en profunditat dels blocs participants, com pretenen els organitzadors, estic ben segur que els fans de cadascú votaran cegament.

Pel que ens va explicar a l’Ateneuesfera un dels responsables de “Blocs Catalunya”, estan intentant afinar la manera de votar perquè sigui més justa i entenimentada. Tot i això, el control via IP no assegura que el vot sigui únic per bloc i entrada. En la seva pàgina, els mateixos organitzadors ho reconeixen i comminen al públic perquè eviti fer trampes, no sense deixar d’advertir possibles represàlies contra qui pesquin “in fraganti”.

Tot plegat, ho trobo una perillosa font d’estrès, de tendinitis i de frustracions finals. Amb la varietat de propostes que hi ha a la catosfera, les comparacions són del tot injustes. Per exemple, si consulto el rànquing actual dels blocs de caire Personal, ocupa la primera posició amb diferència el bloc “Som la llet”, i jo, coneixedor de com són d’obsessives i monotemàtiques les primípares, reconec que davant de la lactància materna la resta hi teniu poc a pelar.