divendres, 25 de juny de 2010

Temporada de premis, temporada de caça

Amb l’arribada del bon temps apareix la dèria de convocar premis als millors blocs catosfèrics, com l’institucional “Premis Blocs Catalunya” o el més domèstic “C@ts”. Suposo que, si s’escull la temporada d’estiu, és per contrarestar una mica l’ensopiment general que envaeix el mitjà; perquè, si “las bicicletas son para el verano”, és clar que els blocs, igual que les rebequetes, són més aviat per a quan refresca. Si més no, la convocatòria d’aquests premis sempre ens pot servir per escriure un apunt al respecte i no estan els temps com per menysprear fonts d’inspiració.

Aquestes iniciatives es basen en el vot popular, el que en el fons vol dir que afavoreixen la quantitat (de vots acumulats) sobre la qualitat. Res a objectar: són cerimònies, bastant demagògiques, però que ens agraden molt, i com que no impliquen trucades per telèfon mòbil, no representen una ensarronada onerosa pel contribuent. No és que els guardons que ofereixen es puguin comparar amb guanyar el Planeta, per exemple. Perquè, si no m’equivoco consisteixen en el dret a posar una enganxina a la barra lateral del teu bloc i, amb una mica de mala sort, un “objet d’art” que no sabràs a quin prestatge col·locar.

Jo, com la Clídice, preferiria que l’estima s’expressés en metàl·lic, que de bona voluntat és de l’únic que anem tots molt sobrats. I, si ens volen premiar d’alguna altra manera, que ens facin comentaris, perquè com va dir (una altra vegada l’eminent pensadora) Clídice a l’Ateneuesfera: “La feina s’ha de pagar. El comentari és el salari mental dels blocs”. Tota la resta és faramalla.

Vaig fent aquestes crítiques prepotents des del punt de vista del que no s’apunta a cap d’aquests premis. Prou m’imagino que en el moment en que esdevens un competidor, la teva vida es capgira, i encara que no creguis en medalles i guardons, perds el son pel teu lloc al rànquing. Algun lector benvolent m’ha proposat pel “C@ts”. Els ho agraeixo molt de debò, perquè aquest (el de la pura proposta) sí que és un premi veritable. He estat dubtant si demanaria que retiressin les meves candidatures, però com que un dels objectius d’aquest tipus de premis és també el de fer conèixer blocs nous als lectors i dinamitzar la connectivitat de la xarxa, ho he deixat estar, perquè una mica de publicitat mai no és sobrera.

Un problema que veig als premis “c@ts” és que l’adscripció a la categoria la decideixen els lectors i, com que només entren els més votats de cada categoria, els blocs de difícil definició en surten perjudicats. Com a contrapartida, és un premi que dóna poca feina, perquè només permet un vot per categoria i adreça de correu.

En canvi, els Premis Catalunya, han introduït aquesta temporada la votació a nivell d’apunt, apart de l’habitual a nivell de bloc, de manera que cal estar despert i votar novament cada vegada que un bloc publica. No crec que aquesta modalitat afavoreixi el coneixement en profunditat dels blocs participants, com pretenen els organitzadors, estic ben segur que els fans de cadascú votaran cegament.

Pel que ens va explicar a l’Ateneuesfera un dels responsables de “Blocs Catalunya”, estan intentant afinar la manera de votar perquè sigui més justa i entenimentada. Tot i això, el control via IP no assegura que el vot sigui únic per bloc i entrada. En la seva pàgina, els mateixos organitzadors ho reconeixen i comminen al públic perquè eviti fer trampes, no sense deixar d’advertir possibles represàlies contra qui pesquin “in fraganti”.

Tot plegat, ho trobo una perillosa font d’estrès, de tendinitis i de frustracions finals. Amb la varietat de propostes que hi ha a la catosfera, les comparacions són del tot injustes. Per exemple, si consulto el rànquing actual dels blocs de caire Personal, ocupa la primera posició amb diferència el bloc “Som la llet”, i jo, coneixedor de com són d’obsessives i monotemàtiques les primípares, reconec que davant de la lactància materna la resta hi teniu poc a pelar.

19 comentaris:

  1. "El moment en que esdevens un competidor, la teva vida es capgira, i encara que no creguis en medalles i guardons, perds el son pel teu lloc al rànquing": ja t'asseguro jo que no. Jo dormo molt tranquil! La feina de difusió s'acaba amb la inscripició o nominació. La resta no és gaire important, més que res perquè si no fa campanya de forma activa pots estar seguríssim que no guanyaràs! No hi ha cap mena d'emoció. Per la resta, molt d'acord, com ja saps.

    ResponElimina
  2. Parla per tu, Salvador, que jo, des que algú m'ha nominat, no paro de morrejar nadons i donar la mà a les bacallaneres dels mercats. Tot sigui per un vot.

    ResponElimina
  3. Allau,

    Jo aquest any, malgrat les reticències m'he presentat. Em va empènyer una mica en Leblansky i un comentari del Lluís (el millor salari mental com diu la Clídice!).

    Continuo pensant que el tema votacions està mal gestionat, que una cosa és la teoria (vot per apunt) i l'altre la pràctica.

    Com dius, és impossible competir amb alguns blocs per qüestions numèriques però mira, m'agradat estar per aquests mons de déu exhibit. Suposo que un dia d'aquests demanaré el vot als amics i familiars (que naturalment mai miren el bloc!) i ja hauré fet la campanya.

    Dormir dormiré igualment. Malgrat tot crec que si fossin intel·ligents els dels Premis Bloc el que haurien de fer és moltes categories (Musica, cinema, eròtic, de consells informàtics, d'escoles, de projectes escolars, d'agendes culturals, de crítica literària, de varietés, d'Alícies de Carroll, de protesta... Amb la dotació econòmica que hi destinen no tindrien problemes i beneficiarien a molta més gent...

    ResponElimina
  4. Galde, completament d'acord. Fomentar les relacions familiars, encara que sigui a través d'uns premis, em sembla molt rebé. I encetar una categoria dedicada a Alícia, encara em sembla millor. Només faltaria que quedés segon!

    ResponElimina
  5. El que em diverteix són els emails que rebo 'demanant-me' el vot, no em pensava que la gent es prengués aquestes coses tan seriosament i, a més, em posen en un compromís...

    ResponElimina
  6. Suposo que tots rebem aquest tipus de correus, com bé diu la Júlia.
    És un dels motius pels quals no em presento a cap. Per presentar-t'hi has d'estar disposat a fer campanya activa des del blog, bombardejant amics, coneguts, saludats i enllaçats.

    Un preu massa alt, atès que ja els bombardejo demanant-los refranys i altres salses. :-)

    ResponElimina
  7. No fa gaire vaig veure a la tele cinc minuts (cinc i prou, ho juro) de les votacions del festival d'Eurovisió. La mecànica funciona de la següent manera: els ucraïnesos voten a Rússia, Georgia i Bielorússia; els de Bòsnia-hercegovina, als serbis; Alemania a Turquia; Portugal a Spain (twelve points).
    Quan l'altre dia l'SM, al seu blog, parlava dels premis catosfèrics, vaig anar a fer la tafanera al C@ts.
    Ah!, va dir ella, com l'Eurovisió.
    No li feu gaire cas, ja sabeu com van les coses: aquesta, com que no les pot haver diu que són verdes i au, tan tranquils.

    ResponElimina
  8. Per mi l'únic objectiu de presentar-se a aquests premis, sincerament, és "el de fer conèixer blocs nous als lectors". La resta són "pamplines".
    A més quan algú els guanya potser li fan un flac favor, perquè és probable que el suposat èxit se li pugi al cap i tan sols sàpiga mirar-se el melic i donar voltes al voltant d'un mateix.

    ResponElimina
  9. m'agrada Eulàlia que ho plantegis així, ara tinc una excusa més per justificar la meva falta d'apetència davant aquests events: la salut mental. Fins ara només era per qüestions crematístiques ;)

    sempre he aplaudit les iniciatives que fan comunitat i aquestes dels premis blogaires ho són. Gràcies Allau, per cert, m'has avançat la paga extra avui a l'apunt ;), però no m'hi presento (menteixo, l'any passat "m'hi van presentar"), perquè no entenc els premis democràtics. A la mínima que em descuidés acabaria guanyant el "Mira quien baila" que es veu que està una mica desprestigiat.

    Tampoc crec que em sentís millor si un jurat de barbuts intel·lectuals vingués i em digués: "mira Clídice, et donem l'estatueta del premi etslamésmillor perquè ens sembla que és del tot obvi", entre altres coses perquè és clar que no sóc lamésmillor, perquè pensaria que em volen fotre la cartera, i perquè pensaria, també, que tenen ben poca feina.

    A mi em mola el dia a dia, que la gent digui coses, que xerrin, que complementin l'apunt, que em facin pessigolles a la matèria gris, que em convidin a costellades, com diu el nostre admirat Allau :) la resta? bé, per a gustos els nassos: cadascú el seu :)

    ResponElimina
  10. Júlia, també hi ha la modalitat dels que et fan un comentari i, de propina, et demanen el vot.

    ResponElimina
  11. Víctor, no et pots permetre perdre el temps en campanyes electorals, que les parèmies no esperen.

    ResponElimina
  12. Matilde, ho has clavat, és ben bé com Eurovisió, però sense patinadors i cavalls equilibristes.

    ResponElimina
  13. Eulàlia, si algú perd el senderi pel fet d'haver guanyat un d'aquests premis, senyal que ja estava una mica tocat quan s'hi va presentar ;p

    ResponElimina
  14. Doncs mira, Clídice, a mi sí que m'agradaria que un comitè de savis em donés el premi a "lamésmillor", el que no tinc clar és qui haurien de ser aquests savis. Algú s'hi apunta?

    ResponElimina
  15. cap problema quefe em deixo barba i te'l dono a tu sense cap discussió possible! això si, de calers ni parlar-ne que diuen que hi ha crisi ^^

    ResponElimina
  16. veig que no sóc l'única que ha patit l'email demanant el vot per la filla o pel cosí. A mi les campanyes em creen certa desconfiança perquè sovint el premi hauria de ser a la millor campanya no pas a la millor el que sigui. D'altra banda, aquest any he volgut votar als cats, primer cop que ho feia, i un cop vaig començar em vaig adonar que potser a qui votava no volia ser votat o no volia ser votat per mi, qui no votava podria sentir-se malament, i a qui havia votat potser no havia col·locat a la categoria on voldria trobar-se. Hi ha persones que ni costellades, ni vots, ni gaires comentaris. Suposo que en som uns quants i hi ha diferents opcions i anàlisis que es poden fer i no sé si val la pena pensar-hi massa. En tot cas, qui desitgi escriure i escriure bé penso (i m'ho intentaré aplicar a mi mateixa) ha de tractar pel seu bé no patir i continuar el seu camí (el que sigui) independentment d'aquests premis que si hi són, deu ser fantàstic, però si no hi són, no passa res.

    ResponElimina
  17. Marta, no és mala idea això de crear un premi a la millor campanya. Tampoc cal donar-hi gaires voltes a això del premis, més enllà de fer-los servir d'excusa per petar la xerrada. Però les prioritats cadascú se les coneix.

    ResponElimina
  18. Mira, justament em vaig fixar en les votacions de la marta(volar de nit), perquè hi estava d'acord. La comtessa d'Angeville, Ganxet sota les pedres i un tal The Daily Avalanche, que em sona però no sé de què...

    ResponElimina
  19. No és per dir-ho, Matilde, però jo també vaig trobar que tenia molt de gust en la seva selecció ;)

    ResponElimina