divendres, 11 de febrer del 2011

Sabors de temporada

Per a desesperació dels amants de Carroll, el 2010 fou l’any d’Alícia, gràcies a Tim Burton i l’amistosa empenta de l’imperi Disney. Ningú no en va sortir satisfet ni millorat per l’experiència, però de calers se'n feren un munt.

El 2011 serà l’any Tintín pel rellevant motiu que Steven Spielberg estrenarà el mes d’octubre “The Adventures of Tintin and the Secret of the Unicorn”, el seu particular refregit de les historietes originals d’Hergé. En conseqüència la immensa maquinària de Hollywood ja fa mesos que grinyola per demostrar que funciona a ple rendiment: es comenten variacions del càsting, s’alimenten expectatives amb imatges filtrades i es canten les excel·lències de la innovadora tecnologia emprada. No costa gens vaticinar tot el que seguirà: llegirem “notícies” sobre la imminent estrena a tots els diaris,  veurem “reportatges” a tots els telenotícies, hi haurà videojoc Tintín en totes les plataformes disponibles, hi haurà una pàgina web espectacular (i avorrida), hi haurà un grup (o mil) a Facebook, hi hauran ninots de peluix de Milú a tots els OpenCor, hi haurà un “Happy Meal” que regalarà Haddocks de plàstic. Etcètera. Les estratègies del mercat no canvien gaire, tant si es tracta de Tintín com d’Avatar; però el corol·lari indefectible és que ran de l’operació possiblement es recaptin molts diners...

I que al cap d’un mes, tothom ho hagi oblidat, perquè una nova distracció, tan consistent com un paper de fumar, haurà aparegut per mantenir-nos encaterinats per tots els mitjans possibles durant les setmanes següents.

Enmig d’aquest tsunami de modes passatgeres, el paper dels admiradors genuïns de Tintín és ben galdós i és previsible que no en sortirem gaire contents de tot plegat. De fet, fa anys que vivim immersos en una gran ofensiva de “merchandising” tintinià, molt control·lat, molt de “qualité”, però que no deixa de ser una màquina per esprémer els nostres euros. Jo, que havia estat consumidor de tot el que tingués a veure amb el periodista del tupè, des d’edicions pirates de “El lotus blau” en mandarí fins a anàlisis estructuralistes de “Les joies de la Castafiore”, fa temps que estic saturat per l’oferta, i les noves aportacions a la col·lecció m’arriben via regal. Cada dia més, prefereixo refugiar-me en els àlbums originals, sense més additius i colorants.

Però és clar, tot aquest mercat pot ser molt lucratiu, però es mou dins d’unes dimensions diguem-ne moderades i això es deu, bàsicament, al fet que Tintín, igual que el futbol, no és popular a Amèrica. Per sort comptem amb Steven Spielberg per esmenar aquesta llacuna de la cultura de masses ianqui i, de retruc, estendre la seva bona nova per tot el globus. El més curiós de tot és que Spielberg, el 1981 ja havia filmat sense saber-ho una aventura de Tintín; es deia “Raiders of the Lost Ark” (o “En busca del arca perdida”).

Compta la llegenda que un crític va comentar la similaritat que hi havia entre les aventures de l’arqueòleg Indiana Jones i les del repòrter belga. Spielberg, que no coneixia (diuen) les obres d’Hergé, va fer-se amb la col·lecció sencera en francès i, sense entendre ni un borrall del text, va entusiasmar-se amb el que veia. Paral·lelament, Hergé, que no estava gens satisfet de les pel·lícules que s’havien fet amb actors reals a partir dels seus personatges dibuixats, havia esdevingut un fan de Spielberg i creia que era l’únic capaç de traslladar Tintín a la pantalla. Malgrat alguns intents fallits, els dos creadors no van arribar a trobar-se mai. El 1983, poc després de la mort d’Hergé, Spielberg va adquirir els drets de Tintín.

Us estalviaré les inacabables peripècies de la producció durant aquests darrers 27 anys —falses arrencades, demores, projectes avortats— incidents endèmics en qualsevol negoci en el que intervinguin Hollywood i la vídua d’Hergé. El que compta és que, finalment, la propera tardor tindrem a totes les pantalles “The Adventures of Tintin and the Secret of the Unicorn”, un monstre de Frankenstein format a partir de “El cranc de les pinces d’or”, “El secret de l’Unicorn” i “El tresor de Rackham el Roig”. Està filmada amb actors reals posteriorment embolcallats amb imatges generades per ordinador. Tot i que res no podrà substituir el traç i les tonalitats dels àlbums originals, les primeres fotografies que s’han filtrat a la premsa són intrigants.

Em temo que no podré evitar caure en el parany i l’aniré a veure, encara que només sigui per fer-me mala sang i sortir del cinema murmurant: no era això, no era això… I és que en tot seguidor de qualsevol culte, rau en el fons un descomunal masoquista.

25 comentaris:

  1. Ara em sento avergonyit per haver contribuït tan involuntàriament a l'onada de tintinades, amb quatre apunts meus. Provaré d'esmenar-ho. I per cert: no sóc gaire tintinòleg, però és molt probable que vegi la pel·li i que surti més o menys com tu.

    ResponElimina
  2. Vam sobreviure al merchandising d'El senyor dels anells, també sobreviurem a aquest. El que cal és que la pel·li estigui bé. Donem-li un vot de confiança.

    ResponElimina
  3. Lluís, m'he mossegat la llengua per no protestar davant del teu tractament indigne de Tintín. No afegeixis més sal a les ferides.

    ResponElimina
  4. Salvador, Spielberg des de fa temps està més preocupat en fer pel·lícules "importants" que pel·lícules apassionants. Però un vot de confiança encara el té.

    ResponElimina
  5. Una altra decepció anunciada. A mi ja em grinyola l'actual merchandising en volum perquè trobo que traeix la màgia del dibuix d'Hergé, doncs la pel·li amb actors reals "tractats" ja ni te cuen...
    (els àlbums originals sí que tenen additius i colorants: les taques de nocilla o sobrassada de quan els devoràvem de petits)

    ResponElimina
  6. Ep, fonts ben informades m'han dit que els crèdits de la pel·lícula seran en Comic Sans!

    ResponElimina
  7. Un servidor va aprendre a escriure un estiu copiant diàlegs del Tintín. I l'any passat vaig aprovar cinquè de francès i la meva lectura de l'any va ser un monumental "Tout Tintin (l'intégrale des aventures de Tintin)". O sigui que em plegaré als designis del mercat, seré consumidor del Spielberg i sóc capaç de fer llegir a classe el còmic.

    (parlant de pirates del Lotus blau, m'has fet recordar "Tintín y el Loto rosa"...)

    ResponElimina
  8. M'obligues a recordar el ritme assumible amb què va créixer la meva col·le de Tintins: dos cops a l'any -pel sant i per cumple- l'avia m'acompanyava a una llibreria on jo triava el meu Tintin.
    Ara, aquesta alliçonadora parsimònia (t'ensenya a ser lleial), comença a ser rara; cal tenir-ho tot ja.

    ResponElimina
  9. Molt em temo que ni un Spielberg de "combo gigante" em convertirà al tintinisme, i si és veritat el que diu en Galderich (;P) agh! Això si, els tintinòlegs ja teniu motiu per anar remugant durant mesos, us ho passareu bé i amb santa indignació. Apali, bon cap de setmana.

    Giiiiiiiiirb hola! :)

    ResponElimina
  10. Santi, sobrassada amb Tintín és una combinació clàssica.

    ResponElimina
  11. Sí, Galderich, i la cançó de la pel•lícula la cantarà Lady Gaga.

    ResponElimina
  12. A mi el que em preocupa és haver de sentir els fantàstics "hi ha roba estesa", "el meu whisky, per peces?" i "no és un peix volador, és un piano de cua" en un idioma que no sigui l'diolecte del Mestre Ventalló (que rima amb "mestre Estellicó").

    Però hi cauré.

    Se m'acut que podríem fer una trobada blogaire per anar-hi.

    Salut i ventallades!

    ResponElimina
  13. Puigmalet, mentre empris a classe les edicions canòniques, no hi tinc res a objectar.

    ResponElimina
  14. Calculo, Girbén, que vas trigar una desena d’anys a fer-te amb tota la col•lecció: què pacients érem els nens d’abans!

    ResponElimina
  15. Clídice, ja xalo anticipadament per tot el remugament del que podrem gaudir aviat.

    ResponElimina
  16. Lespiell, el pitjor és que la “veu” dels personatges de còmic estem acostumats a “sentir-la” dins del cap i és impossible que cap actor li faci justícia.

    ResponElimina
  17. Jo proposaria al Spielberg que per acabar de tancar el guió, parli amb el Lluís Bosch, tot i que diu que no és tintinòleg li he llegit bones idees que podrien excel·lents aportacions a la pel·lícula.

    ResponElimina
  18. Tirant, no veig que en Bosch i l’Spielberg s’adiguin gaire, val més no embolicar la troca.

    ResponElimina
  19. A mi m'agrada el meu Tintín ben pla, el que rebia els dies de les angines, saborajant-lo amb una mica de febre. Aquest Tintin3D el trobo a part de lleig, traïdor. Crec que sabré esperar-me a quan la facin a la tele..

    ResponElimina
  20. Kalamar, hi ha casos com aquest en els quals, quant més 3D hi posen, menys realista els queda.

    ResponElimina
  21. On verra. Com diu l'SM, donem-els-hi un vot de confiança. En qualsevol cas, passar dels dibuixos a les persones te un risc afegit al cas de Alícia, en que es partia d'un text. (Dibuixos de Tenniel apart).

    ResponElimina
  22. Ei, no ens llencem a la jugular de l'Spielberg abans d'hora: totes les imatges que he vist fins ara de la peli van de bé a molt bé. Un bon exemple és la que encapçala el teu post.
    Per altra part, si es fa una peli de Tintin, algú s'imagina que tindria alguna gràcia si seguís fil per randa, posem per cas, El caranc de les pinzes d'or?
    Està en les mans del dire -i d'unes quantes persones més- fer una adaptació digna, que en el cas de Tintin serà difícil, no ens enganyem, però no impossible. A priori, tot apuntava aque en Jackson no se'n sortiria amb El senyor dels anells, i li va quedar molt correcta.
    A mi em fa gràcia verue aquest Tintin en 3D, i només prego per que no canvien noms de personatges ni afegeixen dolents i senyores que no apareixen als àlbums. La resta, potser serà Hollywood, però ja m'està bé.

    ResponElimina
  23. Brian, de fet, el cas d'Alícia era molt diferent perquè es partia d'un guió original i la iconografia també ho era; en canvi a Tintín, guió i imatge tenen un model molt clar, per això mateix els admiradors encara serem més implacables.

    ResponElimina
  24. Leb, la pregunta del milió és si calia fer-la o no. Però a mi ningú no m'ho va preguntar. De moment he llegit que hi ha tres personatges nous, entre ells un periodista rival: ves-te preparant.

    ResponElimina
  25. Ja que venim de polèmiques sobre traduccions, em vull afegir a lespiell i brindar pel mestre Ventalló: si bé és cert que Tintín m'ha fet gaudir fins i tot en idiomes que no coneixia gaire bé, cap traducció m'ha arribat tan endins i m'ha fet viure tan intensament les aventures de Tintín & cia com les sensacionals versions d'en Joaquim Ventalló (tot i les mil-i-una llibertats que es prenia).

    ResponElimina