dimecres, 8 d’octubre de 2014

Urbs lletraferides


Havíeu sentit parlar de les Ciutats de Literatura de la UNESCO? Jo tampoc. Copio doncs de la Wikipedia la seva declaració d’intencions. L’invent va sorgir l’any 2004 amb el sol objectiu de promoure el desenvolupament social, econòmic i cultural de ciutats tant del món desenvolupat com del món en desenvolupament (a l'hora de la veritat, la literatura s'ha revelat de moment com activitat preferida només al Primer Món). Aquesta, tan bonica com qualsevol altra, manera de fer volar coloms exigeix a les ciutats que s’adhereixen al programa una sèrie de condicions que més o menys es podrien resumir així:
  • Qualitat, quantitat i diversitat d’editors a la ciutat
  • Qualitat i quantitat dels programes educatius centrats en la literatura local i forastera, tant a nivell primari i secundari com terciari (impliqui el que sigui aquesta expressió)
  • Que la literatura, el teatre i la poesia tinguin un paper important a la ciutat
  • Que la ciutat sigui seu d’esdeveniments i festivals que promoguin la literatura local i forana
  • Existència de biblioteques, llibreries i centres culturals públics i privats que protegeixen, promouen i disseminen la literatura turística i domèstica
  • Implicació del sector editorial a l’hora de traduir treballs literaris de cultures allunyades i estrangeres a la llengua del país.
Imbuït d’una mica d’esperit realista, hom atorgaria la categoria de “City of Literature” a candidats tan evidents com Londres, Nova York, París, Berlín o fins i tot Marràkeix. Una repassada breu a la Wikipedia bastarà per descobrir que les “City of Literature” que la UNESCO ha convertit en oficials passen més aviat per Reykjavík (2011), Iowa City (2008), Melbourne (2008), Cracòvia (Polònia) (2013) o Norwich (Anglaterra) (2012).

De totes elles, l’única que presenta un pedigrí literari irrebatible és la ciutat de Dublín, incorporada l’any 2010 a la llista. Ja vam veure, en repassar els ponts de Dublín, com les figures de Samuel Beckett, Sean O’Casey, James Joyce i la seva Anna Livia Plurabelle batejaven sengles passarel·les sobre el riu Liffey. Però el nivell de lletraferidura de Dublín gosa anar tan lluny com per dedicar no sols un referent sinó dos a un dels personatges principals de l’obra més abstrusa del canon occidental. El monument a Anna Livia (el riu Liffey personificat) és obra de l’escultor Éamonn O’Doherty, de qui aquestes pàgines ja han acollit una estilització de les “hookers” de Galway. Va ser instal·lada l’any 1988 al bell mig de la molt cèntrica O’Connell Street i aviat va ser coneguda popularment com “La fulana del jacuzzi”.

L’any 2001 la van traslladar a l’entorn menys bombollejant de Croppies Memorial Park per fer lloc a la molt emblemàtica “Spire of Dublin”. Aquest bescanvi de monuments no era cosa nova, ja que la inconscient Anna Livia ocupava el solar on hi havia hagut la britànica Columna de Nelson, fins que un atemptat independentista la va fer saltar pels aires l’any 1966. Aquesta Spire és un pal de bandera (sense bandera) amb vocació de representació simbòlica de la ciutat. Està fet d’acer inoxidable i la seva alçada supera els 120 metres. La seva presència domina gran part dels horitzons de Dublín.



Demà ja escriuré més sobre alguna de les moltes altres representacions literàries que es poden trobar a la capital d’Irlanda sense esforçar-s’hi gaire.


4 comentaris:

  1. Sensacional l'obra de la fulana del jacuzzi! És horrorós, digne de l'escultor de Francesc Cambó de Via Laietana.

    M'agrada més el pal de bandera sense bandera, més elegant i estètic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fortuna, ara és en un lloc més apartat: encara hi ha justícia estètica.

      Elimina
  2. “La fulana del jacuzzi”!! La societat té un gran encert en posar noms. A Sabadell tenim una plaça molt petita que només té dos pins, saps com li diem? Plaça del pi-pi xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si un monument rep un nom popular, es pot considerar que té èxit.

      Elimina