divendres, 31 d’octubre de 2014

The Hugh Lane (3): 7 Reece Mews


Francis Bacon (Dublín, 1909 - Madrid, 1992) és probablement l’artista plàstic més important nascut a l’illa d’Irlanda. Malauradament Bacon va traslladar-se primer a Londres i després al món, de manera que molt lleu va ser el rastre que hi deixà al seu país natal. Per compensar aquesta mancança, la Dublin City Gallery The Hugh Lane va adquirir l’any 1998 el contingut de l’estudi que l’artista tenia al número 7 de Reece Mews, South Kensington i des de l’any 2001 se’l pot contemplar al museu. Bé, de fet la contemplació és una mica relativa, perquè el que hi ha és una gran estructura en forma aproximada a la d’una capsa de sabates que permet veure el seu interior mitjançant estratègics espiells. L’estudi, tal com se suposa que l’artista el va deixar, constitueix un desori considerable i suggereix d’immediat una síndrome de Diògenes XXL. 

No sé fins a quin punt aquesta momificació d’una estança, que en algun moment de la seva història va ser viscuda, ajuda en res a la millor comprensió de l’obra de l’artista que hi va treballar, tot i que fa palesa la poca importància que Bacon donava a l’ordre domèstic. De tota manera no es pot negar que The Hugh Lane ha fet una feina conscienciosa amb aquest llegat, de manera que existeix una base de dades que detalla els més de 7.000 objectes que es van trobar dins de l’habitació, entre els quals 570 llibres, 1500 fotografies, 100 llenços coltellejats, 70 dibuixos, 1.300 fulls arrencats de llibres, material artístic, mobiliari, correspondència, revistes i discos de vinil.

La veritat, però, és que l’estudi vist en viu, no ofereix grans recompenses i més aviat deprimeix. És preferible mirar amb calma a l’excel·lent web del museu algunes fotografies dels detalls, com per exemple les insòlites superfícies que el pintor feia servir com a paleta (parets i portes) o l’efecte doblement inquietant de les teles deliberadament estripades.


En el temps de la nostra visita (i fins el proper 30 de novembre) hi havia una exposició de la biblioteca del pintor, on als 570 llibres ja citats s’hi afegien altres 670 exemplars localitzats a la seva cuina i al dormitori. Més enllà que alguns d’ells estan tacats de pintura, fet que delata que Bacon llegia mentre treballava, la col·lecció no és particularment distingida: molts Penguin Modern Classics en edicions que jo també tinc als meus prestatges. Que quedi constància de cara a la Història que els autors que més es repeteixen són Henry James, Wilkie Collins, Agatha Christie i Joseph Conrad.



2 comentaris:

  1. Passaré fotografies del seu estudi a la família per tal de suavitzar les crítiques que hom m'envia cíclicament... Sempre m'ha fascinat veure l'estudi dels artistes perquè si més no veus com treballen. L'estudi d'en Brossa és mític!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, no hi havia pensat, però en Brossa podria haver-li fet la competència. Però estic segur que hi ha també artistes que tenen estudis nets i polits.

      Elimina