dimecres, 25 de novembre del 2009

Catacroc!


foto KentV999
El dijous passat l’ordinador va perdre uns segons el coneixement i després es va recuperar sense problemes. Com no estava calent, vaig descartar que es tractés de la grip A. L’endemà, però, després d’una estona de normalitat, va caure en un coma profund. Per molt que vaig posar en pràctica tots els meus coneixements informàtics, apagant-lo i encenent-lo tantes vegades com calgués, tot el que vaig obtenir foren unes boniques ratlles verticals a la Paul Smith i algunes pixelacions dignes de ser penjades a una galeria d’art.

Després dels primers minuts de contrarietat i emprenyamenta, vaig reaccionar com el blocaire de raça que sóc i vaig dir-me: “Ja tinc tema per un apunt!”

Amb tot el cap de setmana entremig, perquè aquests accidents SEMPRE s’esdevenen un divendres a última hora, fins el dilluns no vaig poder trucar al servei tècnic. El que succeí a continuació fou tan temible com previsible, el que li passa a tothom que truca a un servei d’atenció telefònica personalitzada, però com que aquest apunt l’escric per desfogar-me, haureu d’aguantar el meu rotllo.

Les dues primeres vegades que vaig trucar, després de llarga espera, em respongué una veu enregistrada en anglès que em digué que estava trucant on no devia. A la tercera va contestar una gravació en espanyol: que si tenia “cas obert” que premés l’1 i, si no, el 2. Vaig prémer el 2. Llavors se’m sol·licità que entrés el número de sèrie de la màquina i després el símbol de “almohadilla” (se’n dirà coixinet en català?). Un cop fet, que entrés el número de subsèrie i un altre #. La veu mecanitzada repetí tot el que acabava d’introduir i demanà confirmació. Ho devia fer bé, perquè m’anunciaren que aviat parlaria amb un ésser viu.

A continuació vingueren 20 minuts d’allò més distrets: ràfega de musiqueta composta amb mitja neurona i de tant en tant el missatge “Permanezca al aparato, uno de nuestros agentes estarà con usted en breve.” Quan ja començava a dubtar sobre el sentit de l’expressió “en breve”, vaig sentir una veu masculina que m’interpel·lava.

Obro parèntesi (a la manera Rasoir). Per utilitzar aquest meravellós servei de desatenció telefònica, abans calia enregistrar-se online, cosa que per mandra no vaig fer quan vaig comprar l’ordinador i vaig haver de completar cuita corrents cinc minuts abans de la trucada. Tanco parèntesi.

L’operador va fer-me recitar totes les meves dades personals, per confirmar que jo era jo, i no un lladre desafortunat que havia carregat amb un ordinador defectuós. I quan dic totes són totes: nom i cognoms, adreça amb codi postal inclòs, telèfon, correu electrònic i data de naixement. Crec que vaig respondre força bé, notable altet, perquè l’home no va penjar i em va atendre fins i tot amb amabilitat. En dos minuts quedà clar que el problema era de hardware i que passarien per casa a buscar la màquina.

Sembla que tot està encarrilat i que no cal sinó esperar que passin els dies. Veieu com no és tan complicat sortejar una crisi?

Per descomptat, si a casa no hi arriba a haver el portàtil de Josep per poder sortir del pas i poder continuar amb el bloc, els meus udols els haurieu sentit més enllà dels Pirineus.

17 comentaris:

  1. Allau, boclaire de raça, espero que el teu ordinador ja estigui bonet. Acabo, a la manera Rasoir, amb un punt

    ResponElimina
  2. Matilde, la cosa està encaminada, però encara hi ha per dies.

    ResponElimina
  3. El to general del teu post desprén tranquilitat, i això és senyal que deus ser dels qui fan els deures i tenen còpia de seguretat de tot, o sigui que felicitats (si em passés a mi, em quedava més penjat que la una: no tinc còpia de res!).
    Ah, la foto, molt xula.

    ResponElimina
  4. Sí, Maria, ja estic temptat; però l'ordinador encara no té 2 anys i em sap greu.

    ResponElimina
  5. Respira tranquil·litat, Leb, perquè des de divendres he tingut temps de prendre moltes til·les. I sí, tinc còpies de seguretat del que és important.

    ResponElimina
  6. deu ser una passa, en tot cas com ja t'han dit et veig molt sencer :P jo, ara mateix, estaria fent uns esgarips de fera que enriu-te'n de ... de ... ai! ara no em surt :P devia estar entre els arxius que vaig perdre a l'última ensulsiada informàtica :)

    ResponElimina
  7. En fi, em solidaritzo amb tu des de l'experiència, tant pel que fa a l'ordinador penjat com a la trucada... no sé què és pitjor!

    ResponElimina
  8. Gràcies Clídice, gràcies Galderich, per les mostres de solidaritat: aquest tipus d'experiències ens agermanen a tots.

    ResponElimina
  9. potser estava malaltó perquè fumeu a prop: apple retira la garantia si algú fuma a prop dels seus aperelles.

    tiene cojones.

    jo porte tres setmanes amb l'aire condicionat sense funcionar: han vingut tres tècnics (tots lletjos) només per facturar hores a l'empresa i encara no me l'han apanyat.

    si enguany em pose malalt pense denunciar-los.

    petons!

    ResponElimina
  10. Ostres, Rasoir, només faltaria que l'ordinador em denunciés per obligar-lo a ser fumador passiu!

    I això d'espatllar l'aire condicionat per veure si t'envien un tècnic guapo no ho trobo ètic, què vols que et digui ;p

    ResponElimina
  11. Ai el serveis d'atenció telefònica, qui els va inventar espero que hagi rebut el que es mereixia... Ara, a esperar el desenllaç, que suposo que serà degudament "bloquejat".

    ResponElimina
  12. Ferran, prego perquè la conclusió de l'incident no sigui digna d'apunt...

    ResponElimina
  13. Aprofita per comprar-te un ordinador quantic. No sé que és. O una pistola amb silenciador.

    ResponElimina
  14. Jaume, jo tampoc sé què és, però estic segur que el servei tècnic encara deu ser més impossible...

    ResponElimina
  15. No acabo d'interpretar l'eufemisme "no cal sinó esperar que passin els dies". Tu espera, espera. Aquest apunt potser tindrà una continuació i tot... Estic optimista, avui.

    ResponElimina
  16. Joan, m'han assegurat un termini de 5 dies hàbils (toquem ferro, fusta o porexpan).

    ResponElimina