Bizarre love triangle

Volia parlar avui d’una de les històries d’amor més belles de tots els temps, una història tan passional i transgressora que, davant seu, allò de Dante i Beatrice, Romeo i Julieta, Abelardo i Eloïsa o Rovira i Virgili sembla pura carn de serial radiofònic. Concerneix un gat de sexe indeterminat, un ratolí cabrejat i un gos policia. Les convencions que hem mamat als dibuixos animats, amb l’excusa que es basen a la vida real (segons l'explicava Rodríguez de la Fuente), exigeixen que el gos acaci el gat i el gat el ratolí, però en el món de realitat suspesa de Coconino’s County tot s’esdevé de forma molt més estranya.

Estic parlant, és clar, de Krazy Kat, obra de George Herriman i segurament el cim absolut del bastant recent art del còmic. No sé per on començar per descriure aquesta obra descomunal, potser l’Alícia desballestada que es mereixia el molt desballestat segle XX.

Krazy Kat, el felí protagonista, és d’una ingenuïtat, una despreocupació i una alegria de viure que només es pot justificar pel seu amor envers el ratolí Ignatz. Aquest mala peça de rosegaire respon als seus embats amorosos a cops de maó, reacció que el gat interpreta com la més alta expressió passional. I potser no s’equivoca, perquè la malvolença del ratolí és tan constant que revela una d’aquelles obsessions on l’amor i l’odi es confonen amb facilitat. El tercer en discòrdia, el gos “Officer Pupp” (xèrif del comtat) intenta protegir el gat i tanca el ratolí a la presó així que pot. Sota l’excusa del compliment de la llei, potser el tímid oficial intenta protegir l’objecte dels seus interessos d’un amor que no gosa dir el seu nom.

Com a teló de fons un Monument Valley transcrit de John Ford a De Chirico. Barregeu-ho tot i serviu-ho calent.

En algun proper apunt miraré de ser més informatiu. Aquesta colla m’enamora, sento la frisança a la punta dels dits, el moment inefable en el qual algú em llençarà (amb tota la seva força) un maó contra l’occipital.