Subsaharians literaris ( i 2)

L’altre dia vaig començar a escriure sobre la figura de l’escriptor professional que posa la seva ploma o el seu teclat al servei d’un altre, el que familiarment es coneix com un “negre”. Que de “negres” n’hi ha, ningú no ho posarà en dubte; qui, si no, escriu els discursos del Rei o del President (de qualsevol President)? En aquests casos, de gent enfeinada, que pel seu càrrec es veu obligada a fer adreces públiques en dates determinades, que hi hagi al seu darrera un gabinet de redactors anònims em sembla del tot comprensible.

Però les funcions d’aquest tipus d’escriptors van molt més enllà. Quan vaig llegir "Pedres de toc" de Carme Torras, la presència d'una empresa dedicada a escriure biografies alienes, em va semblar un recurs més argumental que factual, almenys fins que Víctor Garcia Tur em fes descobrir aquesta pàgina. Sembla una elaborada broma, però jo me l’he presa molt seriosament. En el títol ho diuen de tres formes diferents, perquè l’afer quedi clar: “Escritores por encargo. Negros literarios. Escritores en la sombra, sin firma”. Després afirmen que el 45% de les novel·les publicades anualment són obres d’escriptors fantasmes o bé han sofert una substancial “edició”. I, mira, em trobo en un tarannà tan cínic, que estic disposat a creure-m’ho.

Asseguren que en el darrer any han elaborat entre d’altres: tres novel·les, actualment a la venda, diverses tesis doctorals, la biografia autoritzada d’un campió olímpic, la història vital d’un conegut empresari… Evidentment no poden donar dades més concretes, perquè la condició bàsica dels seus serveis és la confidencialitat.

Però és quan entres a la pàgina on s’especifiquen els serveis que poden oferir-te que la cosa es posa fascinant. Tens una novel·la o un conte que no pots acabar, o ni tan sols començar? Posa’t en les seves mans. Bé, si ni tan sols el pots començar, m’imagino que seràs un d’aquells “pelmes” que et trobes a una barra de bar i que asseguren tenir vides dignes de ser dutes a la ficció.

Previsiblement els “negres” aquests t’escriuran discursos, col·laboraran en documents tècnics o t’enllestiran un guió a partir de la “genial” idea que vas tenir durant la borratxera del darrer dissabte. També et faran una biografia, i no cal que siguis famós; segons ells accepten immigrants, emprenedors, empresaris... ah i descomptes per jubilats! El seus serveis estan destinats en general a “qui està massa ocupat vivint la vida per dur a terme per ell mateix la tasca d’escriure-la”.

Insisteixen en aquesta idea tan intrigant en un altre lloc. Primer et pregunten si vols ser escriptor i, com que la resposta se suposa que ha de ser que sí, t’adverteixen:

“La vida és curta, massa curta per passar-la assegut al seu escriptori mirant un full de paper en blanc en una pantalla. Gaudeixi del seu temps amb amics i familiars enlloc de frustrar-se amb un projecte aclaparador”.

El missatge és clar: la vida és a una altra banda, ben lluny de la literatura; però existeix una obligació normativa (equiparable a la declaració de la renda) segons la qual tothom que pretén ser “algú” ha de deixar un testimoni escrit. Per fortuna, existeixen aquests foscos mercenaris, disposats a sacrificar una vida en plenitud, perquè altres la gaudeixin.

Hi ha aquí una confusió evident entre el fet de ser escriptor i el fet d’aparentar-ho, però no sembla que aquesta diferència incomodi ni als autors de la pàgina ni hagi d’incomodar als seus possibles usuaris: qui paga, mana.

En quant a les tarifes no en diuen gran cosa, tot escudant-se en la seva variabilitat. Només es mullen en el preu dels discursos (de 500 a 1.200 euros, amb recàrrec per urgència) i el dels pròlegs de celebritats (3.000 a 15.000 euros). Si us sembla car, tingueu en compte que “un pròleg d'una persona reconeguda a nivell nacional pot augmentar la comercialització d’un llibre deu vegades”. Tingueu-ho en compte la propera vegada que alguna patum prologui un pitafi.

Si algú està disposat a sotmetre’s a aquest esclavatge, pot sol·licitar afegir-se a la sòrdida conxorxa. Entre les condicions exigides: escriure habitualment, tots els dies; ser capaç de dominar diversos gèneres i recursos narratius; haver publicat, sense haver guanyat prou diners; tenir controlat l’ego de l’escriptor(?); consultar el teu correu electrònic almenys dos cops al dia… Crec que compleixo totes les condicions, però encara així, m’ho hauré de pensar.

Per acabar amb un detall lleuger, la neumàtica Pamela Anderson debutarà aviat com a escriptora de novel·les romàntiques. No cal dir que no les escriurà ella, però com a avanç ja ha rebut la considerable quantitat de 202.000 euros. I és que no hi ha res millor que lluir unes bones glàndules per gaudir dels favors del públic lletraferit. O sigui que l'alternativa és convertir-se en "negre" o fer-se uns bons implants de silicona.