Ben poc sé d'aquesta il·lustradora americana, que va treballar a principis del segle XX. Maria L. Kirk, que també va posar imatges als llibres de Heidi, en la seva versió de 1904 insisteix en una Alícia de tipus dolç, tirant a embafador. Destaquen els seus colors vius i la "transgressió" d'un vestit groc enlloc del tradicional blau clar. Sense entusiasmar-me, em quedo amb el dibuix de la caiguda per la llodriguera.
Si, tens raó, massa sucre... i després del Nadal no sé si ho podem pair!
ResponEliminaTot i l'excés d'edulcorants, a mi em recorden vagament les il·lustracions del Tarot, no sé perquè...
ResponEliminaTens raó, Galderich, hauré de buscar Alícies més purgants.
ResponEliminaLluís, potser és cosa del format i dels colors vius i contrastats.
ResponEliminaA mi no me parecen tan dulces como decís, sino algo desasosegantes, a saber; las caras de la nodriza y su comadre (parecen sacadas de un cuadro de Rouault)
ResponEliminaPor lo demás Allau vaya serie estupenda que estás publicando. Siento no haber encontrado a la señora Fanny Y. Cory, ni en N.Y. donde tuve oportunidad de mandar recado. Todo se andará
no sé perquè però no m'arriben, em semblen massa "de mentida", si es pot dir això de la il·lustració d'un conte.
ResponEliminaBueno, Pilar, la condesa y su cocinera siguen las pautas grotescas marcadas por Tenniel, igual que lo harían otros ilustradores posteriores.
ResponEliminaY gracias de nuevo por tu amabilidad.
Entenc el que vols dir, Clidice, i fins i tot estic una mica d'acord.
ResponEliminaAllau, gràcies per il·lustrar-nos encara més.
ResponEliminaJo és que veig un excés d'inspiració Tenniel, i amb l'agravant que el que aporta de nou més aviat molesta. Coincideixo amb tu en que potser la imatge més aconseguida -i més autònoma- és al de la caiguda. La idea del groc d'entrada sembla interessant, però hi ha poc risc: és un quasigroc que no s'atreveix a donar la nota en excés, i es queda en mediocre.
I el que us il·lustraré, "moreno"!
ResponEliminaEl que més m'intriga, Leb, una tonteria si vols, és el mapa que s'entreveu a la caiguda. Correspondrà a alguna terra imaginada? Serà la cartografia del País de les Meravelles?
I a més, Allau,sembla que en aquesta terra incognita hi hagi comarques, si fem cas dels diversos colorets amb que ha l'ha pintat. I mar, i una petita illa costera.
ResponEliminaNi flowers.
Strange maps!
ResponEliminaL'Alícia de la llodriguera podria ser un llum de peu d'art déco. La ment estableix cada connexió...
ResponEliminaPuig, ara ens descobreixes el teu vessant fetitxista.
ResponElimina