Aquesta sèrie iconogràfica, apart de fer-me conèixer les més diverses encarnacions d’Alícia, m’està permetent descobrir artistes dels que mai no havia sentit parlar, però que tenen força motius d’interès. És el cas de l’americana Fanny Y. Cory, nascuda a Illinois l’any 1877. Fanny tingué una dura infantesa, el seu pare era alcohòlic, la mare morí de tuberculosi quan ella tenia 10 anys i la seva germana gran emmalaltí del mateix. Així, des de ben jove, assumí les responsabilitats de la llar. Molt dotada pel dibuix i necessitada de suport econòmic, als 19 anys aconseguí els seus primers treballs com a il·lustradora en un món que era encara exclusivament masculí.
Durant els primers anys del segle XX va il·lustrar alguns llibres de Lyman Frank Baum (l’autor d’El màgic d’Oz) que són considerats un dels cims de la il·lustració de l’època. Però la mort de la seva germana la prostrà en un estat de melangia que l'empenyé a retornar a Montana, on havia passat la seva feliç adolescència. Allí es casà amb el propietari d’un rancho i, després d’un primer avortament, tingué tres fills.
Tot i dedicar-se completament a la seva família va continuar dibuixant esporàdicament i la seva obra “Mother Goose”, que reflecteix el seu interès pels infants, és tinguda per la seva obra mestra. En arribar el moment que els seus fills anessin a la universitat, la família s’adonà que els guanys produïts per la ramaderia serien insuficients. Fanny, que no havia publicat en anys, tornà a buscar feina, però els gustos havien canviat. El seu germà, que era caricaturista, li aconsellà que provés fortuna en el mercat de les tires còmiques (comic strips) que apareixien publicades a la premsa. Després d’alguns fracassos, concebí la molt popular sèrie “Sonnysayings”, en la qual un vailet de 5 anys comenta amb el seu limitat llenguatge el comportament dels adults. Sembla que sobretot les mares lectores estaven encantades amb el personatge, en el qual reconeixien els seus propis fills. Fanny va continuar dibuixant tires de Sonny durant 30 anys.
Tot i dedicar-se completament a la seva família va continuar dibuixant esporàdicament i la seva obra “Mother Goose”, que reflecteix el seu interès pels infants, és tinguda per la seva obra mestra. En arribar el moment que els seus fills anessin a la universitat, la família s’adonà que els guanys produïts per la ramaderia serien insuficients. Fanny, que no havia publicat en anys, tornà a buscar feina, però els gustos havien canviat. El seu germà, que era caricaturista, li aconsellà que provés fortuna en el mercat de les tires còmiques (comic strips) que apareixien publicades a la premsa. Després d’alguns fracassos, concebí la molt popular sèrie “Sonnysayings”, en la qual un vailet de 5 anys comenta amb el seu limitat llenguatge el comportament dels adults. Sembla que sobretot les mares lectores estaven encantades amb el personatge, en el qual reconeixien els seus propis fills. Fanny va continuar dibuixant tires de Sonny durant 30 anys.
Com a rèplica a la popular Annie també va crear la sèrie “Little Miss Muffet” sobre les aventures d’una adolescent en un món d’adults i va continuar dibuixant-la fins el seu retir el 1956.
Fanny Y. Cory morí l’any 1972. És considerada com una de les primeres dones que conrearen l’art del còmic.
Malauradament de la seva versió d’Alícia de l’any 1902 només he pogut trobar aquestes dues interessants il·lustracions que, amb la seva concisió gràfica, revelen ja la futura dibuixant de tebeos. El deliciós somriure del gat de Cheshire em sembla gairebé un ideograma japonès.
Malauradament de la seva versió d’Alícia de l’any 1902 només he pogut trobar aquestes dues interessants il·lustracions que, amb la seva concisió gràfica, revelen ja la futura dibuixant de tebeos. El deliciós somriure del gat de Cheshire em sembla gairebé un ideograma japonès.
En sabia alguna cosa justament perquè també em sona això de la primera dona dibuixant de còmics. I en efecte les il·lustracions d'Alícia tenen molt de còmic. En fi, que no s'acaben mai les connexions a partir del Carroll.
ResponEliminaDoncs jo no en sabia res, Lluís, però per les mostres era una dibuixant molt competent. Llàstima que no hagi pogut trobar més dibuixos de la seva Alícia.
ResponEliminaNo en sabia res, com de tantíssimes altres coses :D ara ja en sé una mica més :) senquiu
ResponEliminaAprender deleitando, he, he...
ResponEliminacreo tener algo de la Alicia de Fanny en alguna revista de hace años, intentaré encontrarla y te lo paso.
ResponEliminasaludos afectuosos
Bienvenida, Pilar, me encantan las aportaciones de los lectores tanto como a un listo un lápiz.
ResponEliminagracias Allau, extraordinarias tus entradas sobre las ilustraciones de Alicia, no he podido por menos que agregarte a la lista de mis blogs predilectos... en cuanto a lo de un lápiz a un listo, pues sí...
ResponEliminaMuy amable, Pilar, nos leemos.
ResponEliminaEn sabia de la Fanny per les meves amigues dibuixants de còmics -que la tenen per patrona-, però desconeixia la seva Alícia netíssima.
ResponEliminaAi, Girbén, les amigues com són! De fet, no és la primera, ni la segona il·lustradora que apareix aquí, més que en vindran.
ResponEliminaEn vull més! No en tinc prou amb vistes d'esquena: m'ensumo que la Fanny va fer una gran feina amb el personatge d'Alícia, que en general no m'acaba d'enganxar en altres versions.
ResponEliminaHo sento, Santi, és tot el que he sabut trobar. A veure si algun lector més llest...
ResponEliminaimagino que el deus conèixer, però per si de cas http://susipop-sergi.blogspot.com/2009/06/alicia.html :)
ResponEliminaGràcies, no, el coneixia. Encara que ho sembli, no et pensis que em passo el dia a la recerca d'Alícies.
ResponEliminares, és que el blog el tinc al blogroll i avui, quan ha actualitzat, tot fent el tafaner me n'he adonat d'aquesta :)
ResponElimina