Com suposo que molts de vosaltres us haureu llevat lleugerament perjudicats, l’apunt d’avui serà una cosa amable i passadora.
Blanche McManus (1870-1935) fou una il·lustradora americana que es va fer popular al tombant del segle publicant amb el seu marit llibres de viatges on es treia profit de les noves possibilitats que oferia l’automòbil. Ell s’ocupava d’escriure el text i ella hi afegia les il·lustracions.
El 1899 van editar una versió dels llibres de Carroll que deu presentar les primeres imatges d’Alícia a l’altre costat de l’Atlàntic, una Alícia vestida de forma refistolada i amb un cap que em recorda el de Shirley Temple. La paleta de colors es redueix al verd i el vermell.
Llevat? A aquestes hores no crec que ningú s'hagi anat a dormir encara! Així m'agrada: començar la dècada bloguejant. QUe tinguis un gran 2010!
ResponEliminaAh, i el Humpty Dumpty de la McManus és horrorós, si se'm permet dir-ho.
Salvador, l'apunt estava programat per a mitjanit però no comptava que ningú estaria pels blocs. Havia oblidat que ens portes una hora d'avantatge. A mi tampoc m'agraden gaire aquests dibuixos.
ResponEliminaAcabo de descobrir que 'refistolat' prové de 'refetorer', el frare encarregat del refetor, on mengen els monjos, i que era considerat xafarder i presumit, com aquesta Alícia tan 'repipi'. El pitjor de tot són els llaços.
ResponEliminaGràcies, Puig, fins i tot aquesta Alícia no gaire memorable ens haurà ensenyat alguna cosa.
ResponEliminaAquests Humptys Dumptys semblen els ous de Dalí. (perdó) Per què n'hi ha dos, oi Allau? De Humptys, vull dir. Ai.
ResponEliminaTens vodka?
Deliciosos dibujos :-)
ResponElimina¡Feliz año!
Perjudicada, els que eren dos eren Tweedledee i Tweedledum. Queda cava i vi, i et dec l'ampolla d'anís de l'última festa.
ResponEliminaA mí, Sufur, no me acaban de gustar. Más que nada es por manía completista que los publico.
ResponElimina¡Feliz año para ti y el osezno!
No són massa del meu gust aquests dibuixos, però de tot ha d'haver-hi. El que sí m'agrada es desitjar-te un feliç 2010. Que siguis molt feliç!
ResponElimina=)
Doncs a mi també m'agrada desitjar-te un nou any molt feliç, Assumpta!
ResponEliminabon any 10
ResponEliminaBon any, Jesús i família! (amb un 9,5 em conformaria)
ResponEliminaQue curt! :( he tingut una sensació de Carollus interruptus que no te cueng! :P
ResponEliminaClídice, no us volia cansar, per si la nit (o les excursions a la carena) havien estat dures, i perquè anit no era cosa de fer l'habitual vida autista ;p
ResponEliminaNo pateixis, que aviat et passaré peces tan consistents com una escudella de Nadal!
ni fu ni fa aquesta Alícia però bon any!! I de perjudidaca res, com una rosa. Petonets
ResponEliminaAquí com roses gebrades. Molt bon any, Marta!
ResponEliminaSi dalt de la carena m'hagués trobat a l'Alícia de porcellana que ens ensenyes avui... Grrr!!!
ResponEliminaQue si alguna cosa no és l'Alícia és estàtica! Que la cosa va d'això!
Tens raó, Girbén, no estic gens content de l'apunt d'avui ("cap dany" és massa atabalador per un cerebral com jo), però ja us en rescabalaré els propers dies.
ResponEliminaNi ho dubto, Allau, que serà així; i no és cosa teva si la McManus anava justeta. Prou que queda rescabalat amb el teu magnífic ban del Bony Any Nou!
ResponEliminaSiguem una mica benèvols i situem-la a l'època que es va publicar i on es va publicar.
ResponEliminaMalgrat tot, el millor la portada...
Bon Any amb cert retard!
Estic d'acord que el millor és la portada; l'època i el lloc no crec que hi tingui res a veure, com podràs comprovar ben aviat amb mostres més reeixides.
ResponEliminaI bon any per la família Piscolabis!