Vampirs

Si fos una adolescent amb les hormones degudament destarotades, potser jo també seria una seguidora més de les sagues crepusculars que tanta fortuna tenen actualment. El cert és que els vampirs estan molt de moda, en tota mena de formats: en llibres, pel·lícules i sèries televisives, en versions posades al dia, de vegades edulcorades, d’altres més sexualitzades. Almenys l’alcalde Hereu ho ha entès així, o no em direu que aquest cor amb ullals no és la cosa més transgressora que ha parit el gabinet de dissenyadors municipal per a felicitar-nos les festes.

Però el senyor de les tenebres i la seva colla d’acòlits succionadors no es compten entre els meus mites favorits, que jo sóc més aviat de llum i taquígrafs.

L’altre dia en Girbén ens recordava la brillant conferència d’Hernán Casciari sobre la suposada mort dels blocs, una mort tan anunciada i postergada com ho és la mort de la novel·la, del teatre o de la burocràcia. Estic força d’acord amb les tesis de Casciari, només discrepo en el seu tractament dels blocs com una eina d’escriptura més, a la qual equipara amb les tauletes d’argila, la pissarra o el bolígraf. Els blocs, a diferència d’aquests estris de redacció que són purament instrumentals, i a diferència també de l’eina de publicació per excel·lència que és el llibre, compten amb el benefici de la interactivitat. I no només la interactivitat “a posteriori” que ofereixen els comentaris reactius del lector i les respostes que hi fa l’autor (que ja em semblen prou interessants), sinó també la interactivitat “a priori”, que en molts casos és la veritable mare de l’apunt.

Em volia referir aquí al benvingut acte parasitari pel qual la visita a blocs amics o coneguts incita la flama, inspira, pol·linitza i crea un apunt des del no res. De vegades l’origen és un repte descarat, però d’altres és un suggeriment del tot residual. Algú proper m’insinua que en aquest joc d’influències hi ha una mica d’ensabonament mutu; no hi estic d’acord, no crec que ningú escrigui res aliè als seus propis interessos, cadascú s’apropia del tema per fer rodar el seu molí.

La veritat darrera és que ens anem xiuxiuejant un programa sense adonar-nos-en. Dissenyem un mapa del signe dels temps, on les nostres personalitats diverses configuren les seves geografies i les seves riques irregularitats topogràfiques. La realitat comença a tenir un perfil dibuixat per les nostres opinions, aversions i dèries. I, la veritat és que m’agrada ser un d’aquests petits vampirs que, tot xuclant i xuclant al seu voltant, creix cada dia una mica més.