El Panteó, altar de tots els déus. Confesso que és l'únic lloc del món que em fa dubtar del meu ateisme.
Una senyora de fa 2.000 anys. Moderns aquests romans, oi?
Al·lucinació nocturna al Ponte Fabricio.
Sostenibilitat 2.0
L'ocult claustre de clausura dels Santissimi Quattro Coronati.
Pròleg als Caravaggio de San Luigi dei Francesi.
Un cocodril segons Bernini (vist a Piazza Navona).
San Pietro in Montorio, on diuen que van martiritzar Sant Pere. L'església dels espanyols, que a més conté "il tempietto" de Bramante. Poca conya.
Piazza Sant'Ignazio, el sentit teatral de la vida o "life is a cabaret".
Un pati decorat descobert per pura xamba.
Apa que Bernini havia vist molts cocodrils! :P El Panteó brutal :)
ResponEliminaA Roma, de cocodrils se'n veuen pocs, això ja ho té.
ResponEliminaUna vegada, en un fòrum de internet, dos discutien, talment com forofos de futbol, sobre quina cultura havia brillat més, si la grega o la romana. Quan varen arribar a l'arquitectura, i el pro-romà va esgrimir l'arc en front de les columnes, el pro-grec va haver de plegar veles...
ResponEliminaM'han encantat les fotografies però m'ha faltat més text.
ResponEliminaNo vares anar a Monte Martini?
A veure.
només ens faltaven cocodrils!
ResponEliminaAvui hem estat pel centre hem vist un grup d'adolescents amb banderes espanyoles i jo volia pregutar-los si se l'havien comprada ací o la portaven de casa (pura curiositat científica) però l'F. m'ha demanat que no ho fera...
Trobo, Brian, que són discusions una mica bizantines. El que està clar és que el llegat romà ens toca de forma més directa, encara que només sigui per la llengua.
ResponEliminaGlòria, com que tothom està de vacances o de via crucis (a l'autopista), aquests dies faré apunts que donin poca feina. Disculpa'm.
ResponEliminaA Monte Martini no hi vam anar, no el conec. Però vam prendre un Campari.
Maria, donat que a BCN venen barrets mexicans, seria lògic que a Roma tinguessiu banderes espanyoles. Com a científic és un afer que també m'intriga molt.
ResponEliminaEl Panteó és l'obra més espectacular de tot l'art romà. Sempre que l'he visitat m'he quedat bocabadat.
ResponEliminaErnesto, és una obra espectacular de qualsevol mena d'art. Emociona sempre.
ResponEliminaAquesta entrada la pots etiquetar O Carroll: la senyora de fa 2000 anys és clarament una rebesàvia del Fuster.
ResponEliminaHa, Santi, no deixaràs mai de sorprendre'm. Molt bona!
ResponEliminaSaps aquell acudit? Un Camparai! Un Campari! que me la foto!!!
ResponEliminaAra, seriosament, demana MONTE MARTINI al guguel.
Glòria, l'acudit del Campari el duc de sèrie però això del Monte Martini, per molt que m'ho miri, no ho acabo de veure. Digue'm tonto.
ResponEliminaJo, ni als quinze anys ni encara ara m'acabo de creure la antiguitat del Panteó.
ResponEliminaRespecte a MonteMartini (que desconeixía) crec que reforça la meva impessió motorística de Roma http://www.centralemontemartini.org/percorsi/galleria_fotografica
Té molt bona pinta! Prenc nota per la propera vegada.
ResponEliminaMaravillosas las fotos. Compensan el haber tenido que soportar alaridos de compatriotas.
ResponEliminaCompatriotas tuyos, me refiero a tu otro post, que yo sepa mexicanos arropados en la bandera no habían muchos, pero turistas insufribles los hay, los hay, pero del otro lado del charco.
ResponEliminaLa verdad, Miriam, es que me quejo de vicio: una banderita de vez en cuando es insignificante ante tanta Roma.
ResponElimina