No sé perquè començo per aquí. Serà un "je ne sais quack!"
Aquest deu de ser un poeta mort. Vist al Museu d'Art Modern, on trobareu el retrat canònic de Verdi (amb barret de copa i llaç) i un Klimt meravellós, "Les tres edats".
Una font il·lustrada de Via Margutta.
Tipografies romanes.
Honor als clàssics. També veièrem unes galeries comercials Alberto Sordi i un Viale Nino Manfredi.
Cinema dedicat al difunt Massimo Troisi. Vaig haver de resistir-me a l'Alícia de Burton, però no tocava.
El cinema propietat de Nanni Moretti, curiosament d'arquitectura feixista, diria jo.
Ahir com avui, comentaris polítics a les parets.
A Roma també tenen el seu petit MACBA, obra de Richard Meier. A alguns els molesta aquesta modernor, no s'han adonat que la seva ciutat va plena de convivència de segles molt distants.
Vam presenciar com l'enamorat i un còmplice enganxaven aquest cartell en un mur prop de l'estació de Trastevere. Segurament és un exemple de manual d'allò que els valencians anomenen "coentor", concepte que pot traslladar-se sense forçar-lo a la circumstància italiana.
Jo és que tendeixo a misàntrop i a introvertit, i com deies en el teu primer article romà, em penso que no encaixaria gaire amb els italians...
ResponEliminaPerò Fellini i Moretti m'agraden. No sabia que tenia un restaurant... Això sí, hi ha tantes coses per veure a Roma... Si la buidessin d'italians, deixessin els monuments etc, i em paguessin el viatge, encara hi aniria...
És un cinema, no un restaurant (això del Sacher enganya).
ResponEliminaDeixa't temptar. Crec que fins i tot els misantrops hi encaixaríem sense problemes.
Ai, he dit restaurant... Lapsus linguae... (llatí). Misantrop sense accent, cert. Bé, no dic res més, millor...
ResponEliminaBerlusconni, porco fascista!
Ai, se m'ha escapat...
Amb una "n"...
ResponEliminaBerlusconi, porco fascista!
Ara!
Tu digues, Òscar, sóc menys repressor del que semblo ;p
ResponEliminaPor fin una mirada a Roma que se sale de los tópicos de Coliseo/Vaticano/Piazza Spagna! Me encanta
ResponEliminaEs que en los tópicos, Sufur, ya caí en mi primera visita. Hay que dejar espació para que los visiten los tropecientos españoles restantes.
ResponEliminaVeig que has captat perfectament el concepte de "coentor". Però no cal anara a Roma per això, eh? Gràcies a Canal Nou la coentor s'escampa televisivament per tot el món (si és que algú veu Canal Nou fora del seu àmbit natural: Múrcia).
ResponEliminaNosaltres només el mirem quan hi surt alguna "estrella" coneguda ;p
ResponEliminaLamento confessar que, malgrat haver-hi estat unes quantes vegades, odio (amicalment) Roma. És una ciutat caòtica i desestructurada. És cert que és amigable, però això no acaba de compensar. A més, te un altre problema important: el Vaticà!
ResponEliminaEl lloc que em sembla més encisador de la ciutat és un mercat que fan els diumenges (em sembla) a una plaça de la que no recordo el nom, però que és on van executar Giordano Bruno i està presidida per una tètrica estàtua del pensador.
Disculpa el meu Alzheimer... Ara m'he dat compte que ja ho havia dit en un altre post.
ResponEliminaQuina vergonya!
Senyal, Max, que Roma et cau malament de veritat. Et prometo que les properes entrades tocaran Roma de forma molt més tangencial.
ResponEliminaDe gustibus non est disputandum, que és una frase que conté tanta substància real (de llatí, en eixe cas) com dir que el mercat de Campo de' Fiori obri diumenge, que és l'únic dia de la setmana que tanca. Però "no hay mal que por bien no venga": així Maxaue té sis dies a la setmana per a reconciliar-se amb Roma (i per a vore-la millor, perquè "no hay mal que cien años dure").
ResponEliminaDit això, el Vaticà no és tècnicament cap problema per a Roma, perquè no és Roma i, artísticament, és més que digne de ser vist ("quien no se consuela es porque no quiere").
No es preocupi, Jesús, estic segur que Max és prou flexible per trobar alguna cosa de valor en qualsevol racó de Roma. Encara que no sigui on el trobaríem vostè i jo.
ResponEliminaA més de "cagar-la" escrivint dos cops la mateixa cosa, fico la pota amb les dates d'apertura. Soc un cas!
ResponEliminaAmb lo del Vaticà, no em convenç l'argument que el Vaticà no és Roma: la ciutat és plena de capellans, de seminaris, de residències religioses, etc. Si no ho és, al menys és segur que l'influència molt.
Dit això... clar que hi ha coses de molt valor a Roma! Però la Torre Inclinada no fa de Pisa una ciutat encisadora.
I del Vaticà... prefereixo no parlar-ne. Em sortiria la meva vena anticlerical.