"Fantasia" o quan Disney esdevingué experimental.
Me’n recordo que al programa de ràdio que feien els dissabtes Mr. Belvedere (Jaume Figueras) i Maruja Torres se sentia un fragment de “La Consagració de la Primavera”.
Me’n recordo que al programa de ràdio que feien els dissabtes Mr. Belvedere (Jaume Figueras) i Maruja Torres se sentia un fragment de “La Consagració de la Primavera”.
[En aquest assaig de l'Orquesta Simón Bolivar dirigida per Gustavo Dudamel el fragment arriba cap al minut 8:40].
No ho vaig sentir mai però havent-hi la Maruja Torres... no crec que ho resistís gaire. És una d'aquelles persones que em cauen malament sense gaires motius... o no.
ResponEliminaGalde, contra els prejudicis no hi ha discusió possible, però d'això deu fer més de trenta anys, parlaven de cinema i eren un regal.
ResponEliminaUi, quin gran programa, no creguis Galderich, no era la Maruja Torres d'ara, era una altra molt diferent, aleshores, i el programa era una delícia, m'ho passava molt rebé sentint-lo.
ResponEliminaJúlia, veig que no sóc l'únic que en guarda un gran record.
ResponEliminaCom no pot ser d'altra manera, jo tiro per la part de la primavera: la d'enguany, reconsagradament esponerosa i florida.
ResponEliminaJo, lamentablement, a l'hora del programa em tocava agafar un tren i era incapaç de portar un transistor. Per sort sabia que el programa existia i alguna vegada en vaig fer algun pessic. Després els recuperava a l'antiga revista Fotogramas-res a veure amb la d'ara- on una colla de gent que sabia cinema ens n'anava ensenyant.
ResponEliminaO tempores!
Els records dels dies de radio poden ser un mètode de datació quasi tan precís com el carbó-14. Jo podria arribar a la "Cabalgata fin de semana", dels inefables Federico Gallo, Jorge Arandes i Maria-Matilde Almendros. I, estirant una mica el coll, fins i tot al "Taxi-key", de l'Isidre Solà i el Ricardo Palmerola :)
ResponEliminaSí, Girbén, sembla que per fi ha arribat i fins i tot es nota dins dels pisos més urbanites de la ciutat.
ResponEliminaAi sí, Glòria, aquell Fotogramas estava realment molt bé. Ara, com gairebé totes les revistes de cinema, s'ha convertit en un organ de propaganda de les productores americanes.
ResponEliminaMolt bo, Brian, això del carboni-14: ens estem ben retratant.
ResponEliminaSi la Júlia i l'Allau ho diuen segur que era molt bo (gent amb criteri). En Jaume Figueras era molt bo però la Maruja d'avui...
ResponElimina