Miscel·lània municipal

Colom de Ferran Martín vist a Flickr

Com que és universalment sabut que visc a la millor ciutat del món, si em queixo per algun detall de no res, puc passar per un ploramiques. Però, mira, avui dec tenir un d’aquells dies d’escriure “Cartes al Director”.

El detonant ha estat tota aquesta colla que es cola en el transport públic. Bé, no exactament ells, que de la seva existència ja feia anys que en tenia coneixença. La provocació ha arribat més aviat des de Transports de Barcelona que ha iniciat una campanya per dissuadir aquests incívics. Alguna llumenera, que probablement ha cobrat per la feina, ha decidit que la millor manera de combatre aquestes actituds és col·locar uns cartells encapçalats per l’agressiu eslògan “Et creus molt llest?” A sota, en lletra petita, s’adverteix que, si no pagues, tinguis en compte que una pila de càmeres t’està retratant i que, a més, no gaudiràs dels incomptables avantatges de l’assegurança de viatge. Com amenaça és més aviat tova, cal reconèixer-ho. Però el pitjor és que, almenys als autobusos, l’advertència està col·locada sobre la màquina d’obliterar (bonic gal·licisme!) el bitllet. No crec que ningú que pretengui colar-se al bus s’aturi a llegir-lo, però els honrats contribuents sí que ens hi veiem confrontats cada vegada que piquem religiosament el nostre bitllet. “Et creus molt llest?” No, jo només intento passar desapercebut.

Una altra bobaeta. L’ajuntament envia mensualment a casa una revista on t’expliquen tot allò que han fet i què contents n’hauríem d’estar. Una de les seccions fixes d’aquesta publicació és una pàgina on es recull democràticament l’opinió del grups municipals, encara que estiguin a l’oposició. Confessaré que no hi dedico cap atenció, però l’altre dia la vista se m’escapà (com sempre que em cau a prop un grapat de lletra impresa) i, per uns instants, vaig creure que hi havia algun error editorial. Però no, ara ja he comprovat que es tracta d’una estratègia premeditada. El senyor Alberto Fernández Diaz, portaveu del PP a la Casa Gran, per aquelles coses de la defensa del bilingüisme, resulta que escriu la meitat del seu text en català i la resta en castellà. Ignoro si empra algun raonament disglòssic per decidir quins conceptes queden més ben expressats en una llengua o una altra, tampoc m’he molestat en comptar quina de les dues llengües ocupa un paràgraf més llarg; en tot cas, jo l’aconsellaria, per afavorir un tracte igualitari, que anés alternant una paraula en castellà i una altra en català. I, si en el saldo final guanya l’una o l’altra per un mot, no li ho tindrem en compte.

I tres. A Barcelona sobren coloms. El cens actual és de 256.000 plumífers grisos. Sembla que amb la quarta part de la població passaríem. No sé com ho mesuren això; jo, amb que en deixessin un parell a la Plaça de Catalunya, un de cada sexe com diria Noè, em conformava. Amb tal motiu, l’ajuntament ha convocat un concurs d’exterminadors. Donada la magnitud de la tasca, els emoluments no es poden menysprear: 118.000 euros a canvi de l’eliminació de 64.700 aus. Com ens ha tocat viure temps sostenibles i solidaris, aquest holocaust caldrà efectuar-lo sense provocar estrès en els ocells. A més, la matança haurà de ser “indolora, ràpida i irreversible”. A mi l’adjectiu “irreversible” fa dies que em ronda pel cap i és que ho trobo molt raonable. Que no és cosa d’omplir la ciutat de coloms-Llàtzer.