divendres, 16 d’abril de 2010

Miscel·lània municipal


Colom de Ferran Martín vist a Flickr

Com que és universalment sabut que visc a la millor ciutat del món, si em queixo per algun detall de no res, puc passar per un ploramiques. Però, mira, avui dec tenir un d’aquells dies d’escriure “Cartes al Director”.

El detonant ha estat tota aquesta colla que es cola en el transport públic. Bé, no exactament ells, que de la seva existència ja feia anys que en tenia coneixença. La provocació ha arribat més aviat des de Transports de Barcelona que ha iniciat una campanya per dissuadir aquests incívics. Alguna llumenera, que probablement ha cobrat per la feina, ha decidit que la millor manera de combatre aquestes actituds és col·locar uns cartells encapçalats per l’agressiu eslògan “Et creus molt llest?” A sota, en lletra petita, s’adverteix que, si no pagues, tinguis en compte que una pila de càmeres t’està retratant i que, a més, no gaudiràs dels incomptables avantatges de l’assegurança de viatge. Com amenaça és més aviat tova, cal reconèixer-ho. Però el pitjor és que, almenys als autobusos, l’advertència està col·locada sobre la màquina d’obliterar (bonic gal·licisme!) el bitllet. No crec que ningú que pretengui colar-se al bus s’aturi a llegir-lo, però els honrats contribuents sí que ens hi veiem confrontats cada vegada que piquem religiosament el nostre bitllet. “Et creus molt llest?” No, jo només intento passar desapercebut.

Una altra bobaeta. L’ajuntament envia mensualment a casa una revista on t’expliquen tot allò que han fet i què contents n’hauríem d’estar. Una de les seccions fixes d’aquesta publicació és una pàgina on es recull democràticament l’opinió del grups municipals, encara que estiguin a l’oposició. Confessaré que no hi dedico cap atenció, però l’altre dia la vista se m’escapà (com sempre que em cau a prop un grapat de lletra impresa) i, per uns instants, vaig creure que hi havia algun error editorial. Però no, ara ja he comprovat que es tracta d’una estratègia premeditada. El senyor Alberto Fernández Diaz, portaveu del PP a la Casa Gran, per aquelles coses de la defensa del bilingüisme, resulta que escriu la meitat del seu text en català i la resta en castellà. Ignoro si empra algun raonament disglòssic per decidir quins conceptes queden més ben expressats en una llengua o una altra, tampoc m’he molestat en comptar quina de les dues llengües ocupa un paràgraf més llarg; en tot cas, jo l’aconsellaria, per afavorir un tracte igualitari, que anés alternant una paraula en castellà i una altra en català. I, si en el saldo final guanya l’una o l’altra per un mot, no li ho tindrem en compte.

I tres. A Barcelona sobren coloms. El cens actual és de 256.000 plumífers grisos. Sembla que amb la quarta part de la població passaríem. No sé com ho mesuren això; jo, amb que en deixessin un parell a la Plaça de Catalunya, un de cada sexe com diria Noè, em conformava. Amb tal motiu, l’ajuntament ha convocat un concurs d’exterminadors. Donada la magnitud de la tasca, els emoluments no es poden menysprear: 118.000 euros a canvi de l’eliminació de 64.700 aus. Com ens ha tocat viure temps sostenibles i solidaris, aquest holocaust caldrà efectuar-lo sense provocar estrès en els ocells. A més, la matança haurà de ser “indolora, ràpida i irreversible”. A mi l’adjectiu “irreversible” fa dies que em ronda pel cap i és que ho trobo molt raonable. Que no és cosa d’omplir la ciutat de coloms-Llàtzer.

31 comentaris:

  1. Ha, ha... la frase final si que mereix aparèixer en una carta al director de la Vanguardia!

    ResponElimina
  2. Allau,
    M'acabo de posar al dia i, per tant, aprofito per felicitar-te pel post anterior sobre l'escriptor francès, rus, català etc. que vaig veure un dia a tv3.
    Pel què fa al post d'avui, com sempre, m'has divertit molt amb la teva agudíssima intel·ligència. Pot anar el substantiu "mort" al costat de l'adjectiu "irreversible"? Això de coloms-llàtzer és una troballa.

    ResponElimina
  3. Glòria, Galderich, alguns redactors municipals s'adornen tant la feina que acaben escrivint autèntiques animalades (mai millor dit!)

    ResponElimina
  4. Allò de la ireeversibilitat és com aquell anunci de Raid: "Los mata bien muertos". ¿Es pot deixar a algú "mal muerto"?

    ResponElimina
  5. M'ha agradat això de posar l'anunci amenaça justament als únics quie paguen , és igual que vas al cinema, pagues l'entrada i et passen el filmet de la pirateria.
    Els coloms-llatzer és una passada, ha, ha, ha,

    ResponElimina
  6. Titus, amb l’èxit de les pel•lícules de zombies i vampirs estem relativitzant cada dia més això de la mort.

    ResponElimina
  7. Bon exemple, Ernesto! Jo que vaig sovint al cinema també ho trobo ofensiu. És com aquells pares que peguen els seus fills sense motiu “per si de cas”.

    ResponElimina
  8. Allau, això de "bobaeta" m'ha arribat a l'ànima, és la paraula que diem els valencians per referir-nos a les coses que comentes (l'altra és "favà"). No sabia dels teus origens valencians...

    ResponElimina
  9. L'ultim comentari de l'Allau (be, quan aquest entri segurament ja no ho serà) m'ha recordat aquella mare fora de sí que cridava, brandant l'espardenya: et matareeé! així aprendràs a viureee!

    Tens raó, cada dia, per una cosa o un altre, t'abocaries sobre l'ordinador a escriure "cartes al director" (i alguna vegada no he pogut reprimir-me) sinó fos que arriba un moment que penses: potser pararé boig... De les coses que anomenes, una de les que més sovint em treu de polleguera es la anomenada "propaganda institucional", per allò de sentir-me cornut i pagar el veure.

    ResponElimina
  10. Leb, que jo sàpiga no tinc cap origen valencià, però dels amics miro que se m'encomanin les coses bones.

    ResponElimina
  11. Brian, davant de les indignacions diàries jo també miro de reprimir-me (només amb les que provoca el Vaticà ja seria un no parar). A mi, la propaganda institucional també em sembla un dispendi inútil que es podrien estalviar perfectíssimament.

    ResponElimina
  12. Reconec que a vegades tinc dubtes sobre el meu proper trasllat a un altre municipi. Però cada vegada que ensopego amb algun dels omnipresents missatges de l'Ajuntament de Barcelona, sento una veu dins meu que diu: "Adéu Barcelona, i que us bombin!".

    ResponElimina
  13. Ep, Santi, ja demanarem asil publicitari!

    ResponElimina
  14. Jo una vegada em vaig trobar un oxímoron semblant al de mort irreversible: "Venem gel gelat" (a un colmado d'Arbúcies)! Per cert, la proposta d'alternar català i castellà és molt bona. Però els articles i les conjuncions compten? Porque si yo escric de aquesta forma, es nota? Que divertido! :D

    ResponElimina
  15. Bé, no era un oxímoron. En aquell cas era una reiteració absurda. "Venem gel líquid"?

    ResponElimina
  16. no em negaràs que els caps pensants de l'ajuntafems són divertits oi? i què faríem sense ells? i jo, amb els coloms, procuro apartar-me quan en veig algun en vol rasant cap a mi, que ja se sap que fa 2.000 anys una d'aquestes bèsties va tenir un mal dia i mira tu! :)

    ResponElimina
  17. Buenísimo lo de las palomas-lázaro y la muerte irreversible. Ay, es que abundan, abundan los que se creen muy listos (algunos pagan el metro, otros no)

    ResponElimina
  18. Vigila, Allau, que es comença dient paraules com 'bobaeta' i s'acaba exportant llonganissa de Pasqua!

    ResponElimina
  19. lespiell, si parlem d'aigua gelada, perquè no de gel líquid?

    ResponElimina
  20. Clídice, no t'apartis, que si és el colom de l'Esperit Sant, aprendràs el francès de cop (i l'arameu de passada).

    ResponElimina
  21. Los del ayuntamiento, Miriam, creo que son de los que no pagan, y listos sólo para según qué.

    ResponElimina
  22. Com que he viscut en unes quantes poblacions diverses de la geografia (catalana, però també espanyola) et puc dir que et quedis tranquil: els butlletins barcelonins són dels més dignes. Hi ha miscel·lànies de ciutats que ara no diré que es limiten a posar entre dues i tres fotografies de l'alcalde a cada plana, i que semblen una mena de Book d'un model (tot i que l'alcalde sol ser lleig amb ganes). I encara hi ha coses pitjors que aquí se'm faria llarg explicar però que resumiria en: grotesques.
    Per cert: felicitats, Allau, que ja estrenen l'Alícia del Burton!

    ResponElimina
  23. Ací l'any passat van tapissar, literalment, la ciutat de cartells horribles per comunicar-nos als ciutadans que havien podat els arbres :-(

    ResponElimina
  24. I què faríem, Lluís, els blocs sense la contribució del grotesc?

    Aniré a veure el film, però no m'espero grans coses.

    ResponElimina
  25. Aquí, Maria, en diuen "actuacions a l'arbrat" que sona com a número d'equilibrista.

    ResponElimina
  26. Lo dels coloms era una genialitat. Vaig estar pensant en fer un post sobre el tema, però finalment, emva semblar que ja era prou divertida la notícia per ella mateixa, com per fer-ne una paròdia.

    ResponElimina
  27. Max, fins i tot en Quim Monzó ho va comentar. El que jo no sabia és que la invasió de coloms a la ciutat va ser idea d'un soldat que, amb penes i treballs, va fer crèixer la colònia de coloms que hi havia a la Ciutadella.

    ResponElimina
  28. A mi m'havien dit o vaig llegir a algun text del Permanyer, que els coloms van arribar a Barcelona per l'exposició del 28, que algú va tenir la meravellosa idea que farien bonic a les places i hi van posar unes quantes parelles... Ara també tenim les cotorres, l'altre dia passant per la Ciutadella les anaves veient quan anaves caminant sobre l'herba, de lluny es confonien completament amb el verd...

    ResponElimina
  29. Coloms, cotorres, gavines... Mentre no arribin els estruços!

    ResponElimina