Me’n recordo de l’estampeta de Santa Teresa que em van regalar a “El Dique Flotante”, quan em feien el vestit mariner de primera comunió. L’havies de mirar fixament una estona i després se t’apareixia a la paret. No ho vaig aconseguir mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
L'èxtasi va ser el meu exàmen d'història de l'art a la selectivitat, i un èxtasi quan la vaig veure a Roma... ara, la paradeta de melmelades que hi ha la sagristia em va "desextasitzar" de cop.
ResponEliminaDe fet, Ferran, la foto no té res a veure amb el meu "je me souviens", però si et deixa mig extàtic ja em donaré per satisfet.
ResponEliminaJa ho he vist, però com jo ni vaig fer la comunió ni crec en aparicions marianes a les parets (no tinc la categoria de pitites i similars), poca cosa tenia a dir ;-)
ResponEliminaProu que has dit, maco.
ResponEliminaIncrèdul.
ResponEliminaCrèdul.
ResponEliminaSe m'ha tornat a aparèixer el Messi!
ResponEliminaNo t'ho tindré en compte.
ResponEliminaSr. Allau, eso es que no se esforzó usted lo suficiente. A mí me costó, pero al final se me apareció la cosa ésa, en una pared. Fue raro.
ResponEliminaSr. a. es que yo soy un poco inútil con la magia doméstica, me va más la superproducción, aunque sea para reirme de ella. De vez en cuando miro las paredes, por si Santa Teresa o algún otro insecto me visitan.
ResponEliminaTens l'etiqueta del Dique Flotante disponible per a la Galeria d'Imatges?
ResponEliminaJo en tenia una de santa Teresa i una altra del Sagrat Cor, tampoc vaig aconseguir veure res amb prou claredat, imagino que no m'hi esforçava prou. De gran he comprovat el fenòmen òptic amb d'altres dibuixos més laics i funciona... Misteris.
ResponEliminaal garatge de casa hi ha una taca d'humitat, però per molt que ens la mirem amb la mare, no hi ha manera de veure-hi cap cara. És una llàstima, encara faríem la primera pela :) Amb estampetes no ho havia provat mai tu, quines coses!
ResponEliminaClidice, Estàs segura que la taca no és l'ectoplasma d'algun avantpassat? Et recorda a la teva àvia?
ResponEliminaHa, ha, Galde, tu sempre escombrant cap a casa...; però em temo que no, que d'això fa molts i molts anys.
ResponEliminaA mi, Júlia, no em funciona ni amb les estampetes religioses ni amb les laiques. Em dono per vençut.
ResponEliminaPaciència, Clídice, potser amb el temps va canviant i encara hi trobareu una semblança raonable.
ResponEliminaEulàlia, tu també escombrant cap als esperitismes dels Riell!
ResponEliminaPer casa corria fa molts anys un tallaplomes, amb una petita lent dins un foradet, que si hi miraves al través hi veies la Mare de Deu de Montserrat (amb el nen i la bola). ¿Què se'n deu haver fet...?
ResponEliminaEm fa molta gràcia, Brian, que aquests petits apunts sobre records personals provoquin impensades associacions d'idees entre els lectors.
ResponEliminaTal vegade l'altra dia vares veure un programa que la BBC dedicava a Bernini i, amb detall, a l'èxtasi meravellós. Gràcies a tu el torno a recordar i volo.
ResponEliminaEl Dique Flotante? No ens estem de res, noi.
No el vaig veure, Glòria, però a la Santa Teresa obnubilada sí que la vam veure fa poc.
ResponEliminaNo ens estàvem de res, sí, però va durar poc. I, per cert, quins noms més estranys duien abans els comerços.