Hopper a Roma

"Second Story Sunlight", 1960

La segona gran exposició que vam veure durant la nostra estada a Roma estava dedicada al pintor americà Edward Hopper i, com a contrast, va ser impecable, perquè es tracta d’un artista completament diferent a Caravaggio, gairebé la seva antítesi. Tot el que a les obres de l’italià és excés, drama i anècdota és el que precisament manca a les obres de l’americà. Si amb Caravaggio s’han d’interpretar i extreure els significats del quadre, amb Hopper cal que sigui l’espectador qui hi introdueixi el significat. Deia Hopper que ell només pintava allò que era incapaç d’expressar amb paraules; però, curiosament, pocs artistes han tingut tantes recreacions literàries en contes i poemes com ell, ja que les seves escenes intriguen i conviden a imaginar possibles motius per aquests íntims desarrelaments.

Estudi per "Morning Sun", 1952

L’exposició, organitzada per la Fondazione Roma i que es pot visitar fins el 13 de juny a la seva seu del cèntric carrer del Corso, conté 170 obres del pintor que abasten totes les etapes de la seva carrera. Si bé aquest nombre impressiona d’entrada, cal aclarir que abunden els dibuixos preparatoris de les pintures pròpiament dites. Hopper devia de ser un artista metòdic, que es guiava poc per l’impuls, ja que podia arribar a fer cinc i sis esbossos del quadre (fins i tot amb indicacions escrites dels colors que utilitzaria per cada part) abans d’abordar la pintura definitiva, el que queda perfectament documentat a l’exposició.

"Morning Sun", 1952

En aquest sentit la mostra és molt instructiva i, com sempre que és possible contemplar un conjunt representatiu d’obres d’un artista, se’n surt amb una idea més exacta del paper que representa dins de la història del art. Potser l’exposició està enquibida en unes estances una mica claustrofòbiques i s’hi pot trobar alguna concessió al parc temàtic, com una instal·lació que et permet fotografiar-te a l’interior del bar del mític “Nighthawks” (quadre que, per altra banda, no figura a la mostra), però no deixa de ser per això una visita absolutament recomanable.

"At the Theater", 1916-1922

Les primeres sales segueixen el jove artista en els seus anys d’aprenentatge, en els quals ja es podien intuir les llavors del seu geni. S’hi poden descobrir els seus estudis en la tècnica de l’aiguafort, així com les seves il·lustracions per premsa i publicacions periòdiques amb les quals es guanyà la vida fins que no va poder viure de la pintura a mitjans dels anys 20. Malgrat la seva competència, és aquesta la part més convencional de la seva producció, potser perquè sempre va detestar aquest tipus de treballs.

"Soir Bleu", 1914

Hopper només va sortir dels Estats Units tres vegades, sempre per viatjar a París, sempre en els primers anys del segle XX. Allí, apart de descobrir la llum solar, que tant important seria en la seva pintura posterior, va fer una sèrie d’escenes, mig caricaturesques, mig costumistes, força inusuals en la seva producció.

"South Carolina Morning", 1955

Però les seves lluminoses i vibrants vistes del Sena aviat quedarien enrere i Hopper esdevindria en els propers anys un dels grans retratistes de l’Amèrica del segle XX. Pintor d’àmbits públics i privats, de factories, cinemes i cafès, però també d’interiors d’un immaculat despullament; però sempre pintor d’arquitectures. Fins i tot en les seves escenes rurals, els edificis són presents i en molts casos en són els protagonistes. Les figures humanes, quan hi apareixen, semblen entotsolades, meditatives, encara que estiguin en companyia. De fet, mai no estan en companyia, només comparteixen espais, cadascuna d’elles perduda en els seus propis pensaments. Dones sovint mig nues, amb el lleu erotisme que provoca l’absència, potser l’espera…

"Seven A.M.", 1948

Ja ho deia en començar, amb Hopper és fàcil perdre’s fent el pitjor tipus de literatura. Seria desitjable que estigués prohibit fer-ne retòrica barata i que, com volia ell, els quadres parlessin per si sols.

"Pensylvania Coal Town", 1947