diumenge, 18 d’abril de 2010

Me'n recordo (XV)



Me’n recordo de sopar al 7 Portes a un metre de Lauren Bacall.

29 comentaris:

  1. Memorable, tot i que a mi no m'ha dit mai gran cosa aquesta noia però si admiro bastant al seu marit i, a més, sí que també va fer bones pel·lícules i és un personatge mític en l'imaginari col·lectiu. Però devia ser un "visto i no visto" perquè amb la silueta que tenia a mi el que m'estranya és que menges i tot...

    ResponElimina
  2. Ostres, he parlat en passat, però encara és viva la Lauren Bacall, oi? I t'hi vas fixar en què dimonis menjava?

    ResponElimina
  3. I tant que sopava, Òscar! I si encara no t'ha dit gran cosa és que no te l'has mirada prou.

    ResponElimina
  4. Uf, impressionant! La vas saludar de part meva?

    ResponElimina
  5. No, Rudy Ventura li va fer el besamans. Jo vaig fer el paper habitual de català "cool".

    ResponElimina
  6. Era una preciosa i digne actriu i una dona de caràcter que va portar una vida agitada d'amors inesperats i embarassos imprevistos.La seva història amb Bogart té un enorme encant si bé quan l'actor va enmalaltir, ella va anar a sopar amb en Frank Sinatra que li va dedicar una festa.Tot un exemple de ductitat. Comptava casar-se amb "la voss" però li va fallar, porca miseria. Mentre li va ser possible es va venjar sovint d'aquell disgust que mai va perdonar al Frankie.

    ResponElimina
  7. Viva, viva. Una dona fascinant. Vista al cinema, en persona i en distàncies curtes, com tu, no l'he vista mai.

    ResponElimina
  8. Glòria, no cal parlar en passat, que encara és viva i en actiu.

    ResponElimina
  9. Júlia, quan la vaig veure es devia trobar en plena seixantena i continuava fascinant. Encara ho deu ser.

    ResponElimina
  10. És una de les dones més belles que han passat pel cinema, les quatre pel.lis que va fer amb Bogart són un regal d'esguards enamorats..
    Jo m'hauria desmaiat, Allau, com vas fer per no desmaiar-te?
    Jo una vegada vaig prendre un Campari a la taula del costat de Harvey Keitel i quasi em desmaie, després d'uns tremolons crec que vaig aconsegir fer veure que llegia el diari.

    ResponElimina
  11. Sempre que miro una pel·lícula del tàndem Bogart-Bacall acabo convençuda que ell fa riure i que ella li dóna mil voltes. Qui hagi vist To Have and Have Not s'ha d'haver enamorat de Lauren Bacall. Us ha picat mai una abella morta?

    ResponElimina
  12. Jo, Maria, necessito emocions ENCARA més fortes per desmaiar-me.

    ResponElimina
  13. Espiell,inevitable enamorar-se.

    A mi no m'ha picat ni una de viva.

    ResponElimina
  14. adoro la Bacall, és dels pocs mites que em permeto tenir :) o sigui que si vas estar a un metre d'ella, per a mi, participes de la seva aura :D

    (ai, i jo, desgraciadeta de mi, vaig tenir el mal fario de sopar a un metre del "quen follèt", ja és mala sort :(, espero que no se m'hagi encomanat res de mal)

    ResponElimina
  15. Doncs jo el que recordo (i encara no me n'he refet) és la primera vegada que vaig sentir la veu de la Bacall. Coses de la V.O.S.

    [Allau, urbanita, avui que vas al camp, vigila amb les abelletes!!Ens ho explicareu?]

    ResponElimina
  16. Darrerament els teus apunts em fan venir associacions força estranyes: no he sopat prop de la Bacall (i si la tingués a prop em temo que no soparia, d'embadaliment), sinó de l'Aída de Gran Hermano i de la Pilar Rahola. I no sé què és més preocupant, les associacions que em provoquen els teus apunts, o haver pensat simultàniament en aquestes dues dones...

    ResponElimina
  17. Clídice, d'aquí una estoneta te la passo. L'aura, vull dir.

    ResponElimina
  18. Matilde, hi ha haurà reportatge amb poster central desplegable.

    ResponElimina
  19. Ferran, no culpis el missatger, això et deu venir de sèrie (o de les companyies que et busques per sopar ;p)

    ResponElimina
  20. Doncs, a mi em passa quasi com a la Clídice; no arriba a ser un mite, però m'agrada molt.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  21. Vaja...quin luxe! Fins i tot ara, de major, és una dona guapa guapa. Fascinants els actors d'aquella època.
    Jo mai he tingut un privilegi així. Els famosos dels quals he estat més aprop s'han reduit a Sara Montiel i Maria Teresa Campos. Ja em diràs!!

    ResponElimina
  22. Frannia, amb una mica de (mala) sort encara pots ensopegar amb en Michael Douglas.

    ResponElimina
  23. a menys d'un metre de la Catherine Deneuve (d'esquenes), al Madrid-Barcelona...
    "Tener o no tener" no me la puc treure del cap...
    quina sort bandarra.

    ResponElimina
  24. "Pas mal" això teu, Prat. Encara podria contraatacar, però m'ho guardo per un altre dia.

    ResponElimina
  25. Jo gairebé ho supero: a tocar del Manuel Alexandre. Sempre em penediré de no haver-me agenollat i dir-li que és el més gran de tots.

    ResponElimina
  26. Això, Santi, ja són "Palabras mayores"!

    ResponElimina