dilluns, 19 d’abril de 2010

G-8


Aquest diumenge, just passat, ha tingut lloc un esdeveniment d’importància mundial (almenys al pati de ma casa, que és molt particular). No, no en trobareu menció a cap dels mitjans de comunicació convencionals, que ja se sap que estan venuts a foscos interessos econòmics; però per això precisament existeixen pàgines com aquesta que expliquen tot allò que realment importa. L’acte, impulsat per la iniciativa de l’epicuri i inconscient Leblansky, ha aplegat en una mansió dels encontorns de la metròpoli una part del bo i millor que es pot trobar a la catosfera (modèstia, molt i molt apart).

Jutgeu vosaltres mateixos el privilegi de compartir una estona amb figures tan estimulants com les següents:

• la melòmana Llum de Mainoestard
• la sal i el pebre que és la Clídice d’Un tel als ulls
• l’esteta feréstec que és en Girbén des de Foravial
• l’entomòleg de les imatges, Carles Hernando i el seu Gabinet Negre
• el jubilat roba-escenes, Ernesto Niebla que ens diu Per on camino
• el nostre bibliòfil de capçalera, Sant Galderich amb el seu Piscolabis Librorum
• i l’amfitrió, Mr. Feelgood Leblansky d’Enceneu els llums!

Afegiu-hi una nodrida representació de resignades princeses i prínceps consorts, més la lluminosa visita de l’Elena qui, després de veure tanta vellúria, ha optat per anar a una altra banda a menjar una pizza.

Hi ha hagut una absència notable, precisament la del blocaire que motivava la trobada. Però malauradament en Salvador Macip no ha pogut volar des d’Anglaterra. No sé si he entès bé la seva excusa; crec que uns natius l’estaven sacrificant a un volcà d’Islàndia. Coses de ser mediàtic.

Tot i que no era l’objectiu principal de la cimera, també s’ha menjat i s’ha begut, per allò de no fer un lleig. Ha estat un menú d’allò més heterogeni: espaguetis a la tinta de calamar, bistec de jubarta (pescada al jardí per Leb l’hivern passat), albergínies amb alfàbrega, amanida, croquetes de l’Ernesto (preparades abans que aquest plat entrés a la decadència) i les cèlebres olives salvatges de Galderich (utilitzades a moltes tribus com a ritual d’iniciació). Els postres han arribat des de tots els punts cardinals del país i, de passada, hem robat uns sorbets de maduixa i kiwi als confiats veïns. S’ha begut cervesa corsa de castanya i de maquis, que en Girbén ens ha dut de contraban, vins del quasi-Penedés, cava de Tiana i, sobretot, ha corregut l’aigua de València que ha preparat l’alquimista Carme J.

Però, és clar, el que realment importava, la raó de la trobada, era l’intercanvi d’opinions sobre qüestions de la màxima rellevància entre algunes de les ments més preclares del planeta. Ha obert la part més transcendent de l’acte la radiofònica veu de Clídice, que ens ha llegit els goigs de Sant Perfecte. Amb això hem aconseguit 50 dies d’indulgència plenària. No sé per a què serveix. Però, oi que sona bé?

A continuació s’han iniciat els debats en sessions d’un perfecte desordre. Les neurones encara em bullen davant del record de tanta intel·ligència desplegada. En un resum d’urgència diré que s’ha parlat, entre moltes altres coses que lamentablement he oblidat, del següent: de l’Alícia de Tim Burton (que ningú no ha vist), de l’audiovisual, el karaoke i les esglésies sardes, de la decadència de la croqueta, de l’erotisme (o més aviat la manca de) als partits polítics, de la millor manera de cremar un llibre, de si l’arrós de la paella ha de ser blanc o groc, de la hibernació de Walt Disney, de la higiene als lavabos de dones, de la nova escriptora d’èxit J. K. Bowling, de l'apostassis i la crema d’esglésies, dels cadenats al pantalà de Badalona, de xuclar insectes per un tub…

Res, aquest G-8 (que havia de ser G-9) marcarà un abans i un després. Ja veureu com, de mica en mica, els del fòrum de Davos vindran a buscar-nos. I els direm que no, oi xatos?

[He intentat fer un reportatge fotogràfic i he descobert que les persones es mouen més que el que mengen. Disculpes!]

37 comentaris:

  1. Aargh, quina ràbia haver-ho de viure en diferit i no en directe, com em tocava! Maleït volcà, llamp de llamps! Espero no perdre'm la segona cimera (aquest cop l'excusa que m'he buscat era realment bona no?)

    ResponSuprimeix
  2. Ha, ha... d'això se'n diu fer un bon resum i en un temps rècord!
    La descripció del personal... impecable!

    ResponSuprimeix
  3. M'alegra, Salvador, que no t'hagin sacrificat al volcà (encara que hauria estat un "scoop" fabulós). Procura arribar a la firma de llibres. Et guardem aigua de València fins a la primavera de l'any que ve.

    ResponSuprimeix
  4. Galde, aquí en Tribulete per servir-los.

    ResponSuprimeix
  5. Allau, m'agenollo davant la teua crònica. I després de llegir-te, ara me'n vaig a dormir, que ja és tard, però demà mateix em faig estampar una samarreta amb la foto del pastís i amb una frase que digui "Yo estuve allí".

    ResponSuprimeix
  6. Leb, no t'agenollis, que l'artritis és mala consellera. Millor que vagis a dormir i demà parlarem del copyright sobre si hi érem o no (jo crec que sí).

    ResponSuprimeix
  7. Amb tant de ritu jo de vosaltres muntaria la lògia simbòlica de sant Perfecte. Amb la cervesa castanyera es deu arribar a la gnosi en un tres i no res. Quina bona pinta!

    ResponSuprimeix
  8. Puig, també vas faltar tu per posar una mica d'ordre alfabètic.

    ResponSuprimeix
  9. Mmmmmm, que bo tot i Mmmmmmmm, quina companyia!
    Apa,a gaudir de la indulgència permesa...
    Un goig tothom, sou un encant, recordaré sempre Sant Perfecte i no per les seves virtuts precisament.

    ResponSuprimeix
  10. Una bona trobada, acompanyada d'una bona taula, sempre és millor trobada. :-)

    Li haurem de comentar al Guillem Carbonell, a veure si aconseguim convertir l'Ateneuesfera en bacanals romanes. ;-)

    ResponSuprimeix
  11. va ser una desvirtualització massiva o ja us coneixieu? què tal la jubarta? us vau tacar? qui va dur el pastís? vas conéixer cap condeixeble de l'abella Maya? podries ampliar el tema xuclar insectes per un tub, si et plau?

    Llàstima, yo no estuve allí...

    ResponSuprimeix
  12. Un reportatge excel·lent de la trobada. L'he llegit vàries vegades i en totes m'ho passo d'allò més.

    ResponSuprimeix
  13. Carme, un goig de goigs, gràcies per tot!

    ResponSuprimeix
  14. A partir d’ara, Víctor, les reunions de l’Ateneuesfera us semblaran mortalment descolorides ;p

    ResponSuprimeix
  15. Matilde, va ser una desvirtualització bastant massiva (només la Clídice i el Leb els coneixia d’abans). La jubarta, deliciosa amb mostassa. Ningú no es va tacar i de bitxos només vam veure uns peixos vermells i un ànec de plàstic. Això de xuclar insectes ho deixo a la teva fèrtil imaginació.

    ResponSuprimeix
  16. Tu sí que ens ho vas fer passar bé, Ernesto.

    ResponSuprimeix
  17. ets el més millor del món i de part de l'estranger :) és guai això de desvirtualitzar oi? sobretot si hi ha bon menjar i bon beure (al Galderich em sembla que no li parlaré mai més, per culpa de les seves olives assassines, agh!)

    J.K. Bowling ;P

    ResponSuprimeix
  18. Clídice, és guai quan la matèria primera és bona (com va ser el cas).

    ResponSuprimeix
  19. A partir d'ara sempre celebraré el dia de Sant Perfecte, lligat al qual anirà un record picant de les olives assassines d'en Galderich, el bistec de jubarta i l'apostasia. I també lligat a Sant Perfecte, una frase que crec que deia : això pot ser el principi d'una gran amistat.

    ResponSuprimeix
  20. Allau: coincidiràs amb mi que és l'hora dels folls amb empenta, dels grans doctors de les cerimònies de coneixement, dels senyors la vera hospitalitat, de paios com el Leb.
    Avui sóc un gínjol! Pur agraïment!

    ResponSuprimeix
  21. Perquè vegis, Llum, quantes coses bones per celebrar en un sol dia.

    ResponSuprimeix
  22. No em sorprèn, Girbén, visca els folls com en Leb i la seva taumatúrgia!

    ResponSuprimeix
  23. Quin ambient que despren la teva crònica estupenda! Les menges no em causen atracció perquè, gastronòmicament, no sóc inquieta però les converses hauria valgut la pena que se'n fes un resum transcrit directament a la xarxa per la seva corresponent publicació.

    ResponSuprimeix
  24. M'has despertat l'enveja, i em veuré obligat a fer com en Zapatero a la propera reunió del G-8, tot suplicant que m'hi deixin anar ni que sigui d'oient.

    ResponSuprimeix
  25. Va ser molt divertit posar cara els icones, el menjar de primera i la companyia millor. Visca Sant Perfecte!!!
    Ah! i poseu un xuclador de bitxos a la vostra vida, però no us descuideu de posar-hi un filtre.

    ResponSuprimeix
  26. Quina envejota que em feis! Per allà sempre igual. I jo aquí, "aillada" sense poder conèixer un sol blogaire...

    ResponSuprimeix
  27. Glòria, el contingut de les converses cal mantenir-lo en secret per no fer perillar el futur de la humanitat.

    ResponSuprimeix
  28. No crec que hi hagi problema, Lluís, però et recomano que hi assisteixis amb dret a endrapar: és molt més divertit.

    ResponSuprimeix
  29. Carles, aquest consell caldria penjar-lo als menjadors de totes les cases.

    ResponSuprimeix
  30. Bé n'hi deuen haver, Frannia, de blocaires illencs. Jo tinc la teoria que són tímids i els costa sortir dels seus caus.

    ResponSuprimeix
  31. Busco desesperadament aquests Goigs de sant Perfecte que llegíeu...help!!!

    ResponSuprimeix
  32. Zerosetze,
    Hauries de parlar amb l'Ernesto Niebla de Per on camino. A més és un gran seguidor dels teus blocs. Estarà content de col·laborar amb tu. Ja vam comentar que no habiem trobat els goigs a la teva pagina de referència.

    ResponSuprimeix
  33. Zerosetze, espero que la indicació de Galderich t'hagi estat d'ajuda.

    ResponSuprimeix
  34. Ooooooh quina dolce vita més meravellosa! Feu envejeta :)

    ResponSuprimeix
  35. Aporto una croqueta decadent a la celebració http://martanit.bloc.cat/post/3691/212815

    ResponSuprimeix
  36. Marta, tot és qüestió d'apuntar-se a la propera.

    I gràcies per recordar-me la decadència de la croqueta.

    ResponSuprimeix
  37. Al natural sóc avorrida com una sípia però com a croqueta decadent i ex-pendó en fase Aschenbach N O S A P S LA I L · L U S I Ó Q U E E M F A R I A.

    ResponSuprimeix