Com hauria de saber tot nen en edat escolar, el comptat de Coconino és l’escenari de Krazy Kat i els seus (o les seves) comparses. Aquest paisatge lunar, que canvia molt més que els gestos dels seus habitants, pot semblar-nos una versió estilitzada i mig metafísica de Monument Valley, però el fet irrefutable és que Coconino County existeix de debò. I jo he estat el primer sorprès davant de la notícia. No, no es tracta d’un parc temàtic, malgrat el seu nom ridícul que remet a fantasies animades d’ahir i d’avui, més que no pas a una geografia real. Només cal que consulteu la Wikipedia i quedareu convençuts.
Coconino County es troba al centre-nord d’Arizona i és el segon comptat més extens dels Estats Units contigus (o sigui, deixant fora Alaska). Amb uns 130.000 habitants i capital a Flagstaff, aquest territori àrid conté el famós Grand Canyon National Park, o sigui que jo devia passar per Coconino sense adonar-me quan vaig visitar aquesta descomunal rasa l’any 1991. I de segur, algun dels meus amables lectors també hi haurà passat en la seva aventura americana.
Coconino County es troba al centre-nord d’Arizona i és el segon comptat més extens dels Estats Units contigus (o sigui, deixant fora Alaska). Amb uns 130.000 habitants i capital a Flagstaff, aquest territori àrid conté el famós Grand Canyon National Park, o sigui que jo devia passar per Coconino sense adonar-me quan vaig visitar aquesta descomunal rasa l’any 1991. I de segur, algun dels meus amables lectors també hi haurà passat en la seva aventura americana.
No he trobat cap explicació del perquè George Herriman, el llunàtic creador de Krazy Kat, es va sentir atret per aquests horitzons tan despullats, ell que havia nascut a la quasi tropical New Orleans un agost de 1880. Fill d’una família criolla (els seus pares eren oficialment mulatos), segurament no tingué uns inicis fàcils en aquells temps de racismes a flor de pell. La seva colla aviat emigrà cap a Los Angeles, per escapar dels prejudicis tan arrelats al Sud. Sempre procurà amagar els seus cabells arrissats sota un elegant barret, de manera que molts dels seus col·legues el prengueren sovint per grec.
Als 17 anys (o sigui, cap a 1897) va començar a treballar com a il·lustrador al Los Angeles Herald-Examiner. Hi dibuixava caricatures polítiques i tires còmiques que es poden considerar precursores dels nostres actuals còmics. L’any 1900 es trasllada a Nova York on continua produint tires per la premsa. En una d’elles, una comèdia domèstica anomenada “The Dingbat Family” publicada pel diari de Hearst “The New York Evening Journal”, començà a aparèixer una ficció paral·lela que ocupava la part inferior de les vinyetes, protagonitzada per un gat i un ratolí. La sèrie fou rebatejada com “The family upstairs” (la família de dalt). L’any 1913 els personatges animals s’independitzaren, primer com “Krazy Kat and Ignatz”, després simplement com “Krazy Kat”. La resta és història. Una altra manera de dir que esdevingué un clàssic.
Als 17 anys (o sigui, cap a 1897) va començar a treballar com a il·lustrador al Los Angeles Herald-Examiner. Hi dibuixava caricatures polítiques i tires còmiques que es poden considerar precursores dels nostres actuals còmics. L’any 1900 es trasllada a Nova York on continua produint tires per la premsa. En una d’elles, una comèdia domèstica anomenada “The Dingbat Family” publicada pel diari de Hearst “The New York Evening Journal”, començà a aparèixer una ficció paral·lela que ocupava la part inferior de les vinyetes, protagonitzada per un gat i un ratolí. La sèrie fou rebatejada com “The family upstairs” (la família de dalt). L’any 1913 els personatges animals s’independitzaren, primer com “Krazy Kat and Ignatz”, després simplement com “Krazy Kat”. La resta és història. Una altra manera de dir que esdevingué un clàssic.
Poques dades biogràfiques més he trobat. La muller de Herriman morí en un accident d’automòbil l’any 1931. La seva filla morí sobtadament als 30 anys. No es tornà a casar i visqué fins a la fi envoltat de gossos i gats. Morí als 63 anys en 1944, a causa d’una cirrosi no deguda a l’alcohol (així ho declara el seu certificat de defunció). Les seves cendres foren escampades des d’un avió sobre Monument Valley, com no podia ser d’una altra manera. No serà aquesta la darrera vegada que el trobareu al meu bloc.
Una altra geografia impossible? Podem creure a Google si busquem la dada?
ResponEliminaMalgrat tot un molt interessant biografia malgrat la manca de més dades. Amb aquestes n'hi ha prou per veure el "racisme a flor de pell" de l'època... i d'ara.
Galde, la foto que encapçala el post no és amanyada i no vull pensar que els de la Wiki em vulguin fer llum de gas. O sigui que haurem d'ampliar la nostra geografia personal.
ResponEliminaquants i quants de temes en un sol post! quina feinada! :) no sabia res d'aquest senyor però, ara mateix, estic del tot encuriosida :)
ResponEliminaPasaba por aquí y he visto esta entrada, supongo que conocéis esta maravilla de web francesa, sino os la recomiendo:
ResponEliminahttp://www.coconino-world.com/
Clídice, del senyor Herriman poca cosa més podré dir; pero sí de la teva "estimada" Gata Boja.
ResponEliminaGracias Pombolita por el enlace!
ResponEliminaCoconino, Patagonia, Moldavia, Silesia... noms que haurien hagut de sorgir de la ficció...
ResponEliminaSempre m'havia encantat la sonoritat de Flagstaff; ara que sé que és la capital de Coconino County, encara m'agrada més (no cal que torni a dir que Krazy Kat és un dels cims de l'Art del s.XX, oi?).
ResponEliminaPel que veig, Anthony Quinn hauria estat l'elegit per protagonitzar un hipotètic biopic de Herriman.
Montserrat, Moldàvia+Silèsia = Sildàvia.
ResponEliminaSí, Santi, l'Anthony Quinn em sembla que va fer tots els papers de la col·lecció de cromos "Races Humanes".
ResponEliminaSabies, Allau, que la Gata loca ha estat un dels meus personatges ficticis (junt amb Alicia) preferits? Això de que una moixa estàs enamorada d'un ratolí em pareixia fascinant, sobretot quan el ratolí no feia més que tirar-li maons al cap. Massa semblant a alguns tipus d'estimacions...Quan el meu padrí morí, vaig heretar un petit pin d'ella (era especial el meu padrí). El vaig dur penjat a la cartera de l'institut fins que el vaig perdre o me'l prengueren, no ho sé...una gran pèrdua sentimental.
ResponEliminaM'agrada que t'agradi.
Frannia, és una historieta genial, una obra mestra. En vaig parlar fa un temps i en tornaré a parlar.
ResponElimina