dilluns, 21 de juny de 2010

El que m’agrada més dels blocs són les costellades

Malgrat conrear una cada vegada menys creïble reputació de psicòpata social, feia temps que estava intrigat per aquestes trobades entre blocaires que, sota els auspicis de Guillem Carbonell, es celebren aperiòdicament a l’Ateneu del carrer Canuda. Tot fent-me el desmenjat, vaig conspirar amb persistència fins que vaig aconseguir una invitació gràcies a l’impronunciable Gazophylacium. Com que a la Clídice, que també havia estat convidada com a “jove debutant”, li havia entrat el pànic escènic, vam citar-nos secretament per prendre’ns uns vodkas dobles abans de l’estrena. Finalment, no preparàrem gens la nostra entrada en societat, prenguérem te “pijo” i ens dedicàrem a esbudellar confidencialment a tots els absents.

L’Ateneu, cal dir-ho, és un marc incomparable (hi podeu afegir les cometes adients). En aquesta desena trobada d’allò que s’anomena “ateneuesfera” devíem de ser vint-i-dos o vint-i-tres animetes. Contràriament al que m’havia fet esperar alguna crònica anterior, tot es desenvolupà amb una educació exquisida. En Guillem condueix el debat modèlicament, de la forma més constructiva possible i jo em trec el barret i callo. Ja he dit més de dues vegades que jo no intervinc en converses on participen més de tres persones, així que, després d’exposar la meva declaració d’intencions com a convidat novell, vaig escoltar amb interès tot el que es deia al voltant de la (llarga) taula, que va ser molt.

L’ofici de blocaire, malgrat la presència dels comentaristes, és eminentment solitari i de tant en tant va bé intercanviar neguits i compartir experiències amb altres col·legues. A més, donat que la varietat i interessos dels diversos blocs abasta una gamma amplíssima, és bo conèixer com cadascú enfoca la seva relació amb el bloc i els projectes que a partir d’ell es poden endegar.

Així, en Dani Cortijo ens va expressar la seva perplexitat per haver esdevingut radiofonista i “escriptor” a partir del seu bloc “Altres Barcelones” (i va aprofitar per firmar exemplars); en Miquel Saumell, començà amb el Radar de Sarrià i ara escriu articles d’opinió a la premsa. La Roser Caño, mare d’Antaviana, explicà la seva experiència com autoeditora del seu llibre. La Mercè Piqueras ens parlà de primera mà de l’osteoporosi de la balena del Museu de Zoologia i de la seva intenció de fer dissimulada divulgació científica des de la seva Lectora Corrent. En Víctor Pàmies ens informà de l’estat del seu magne projecte sobre el Top Ten dels refranys catalans. En Fabio i l’Alessandro des de Spaguetti BCN donen veu a la creixent colònia italiana resident a Barcelona i i organitzen accions properes al “flashmob” per protestar per les insuficiències del seu consolat. També es va mencionar la plataforma que ha propulsat l’absent Beli Artigas en contra de la reforma arquitectònica dels museus de Sitges i en Guillem va explicar les circumstàncies en les quals va fer la que probablement seria la darrera entrevista a Samaranch. En fi, es tocaren moltes qüestions, totes de gran interès. Però confesso que qui més em va impressionar va ser en Met. Apart de trobar entendridor que el seu company li regalés un domini propi pel Nadal, no es coneix cada dia un blocaire que amb el seu tramvia hagi atropellat dues mosses, un gos i un cotxe.

Cal dir també que a l’Ateneuesfera es pot treure el ventre de pena. Abans d’ahir se serviren coques de fruites i pinyons, ametllats recoberts de pa d’hòstia, bombons selectes i barretes de mikado comestibles. Acabat el sarau, en Galde, en Caballé, en Gazo, en Dani Cortijo i un servidor encara prenguérem una copa als voltants de Santa Caterina. Els vaig deixar quan se n’anaven a sopar.

Ho repeteixo, el que més m’agrada dels blocs són aquestes “costellades”.
Aqui teniu altres visions de la jugada:

La d'en Víctor Pàmies a Raons que rimen
La d'en Xavier Caballé a L'home dibuixat
La d'en Miquel Saumell al Radar de Sarrià
La de Clídice a Un tel als ulls
La de Puigmalet a Gazophylacium

34 comentaris:

  1. Alguns dels costellaires em resulten ben poc propers, com en Pàmies. Al Riell provarem aviat de fer la promesa convocatòria d'una costellada de veritat, a l'aire lliure, mentre mirem el cel per veure si hi apareix un extraterrestres de veres. Estem buscant dia i lloc, però s'acepten propostes. Serà més distret, més anàrquic i més imprevisible.

    ResponSuprimeix
  2. Em permeto copiar-te la fotografia de l'apunt :)

    ResponSuprimeix
  3. I després diuen que els blogaqires som esquerps i asocials... Al final resultarà que tot això dels blogs és una excusa per organitzar costellades...

    ResponSuprimeix
  4. El que vulguis, Lluís, que jo m'apunto a qualsevol activititat, encara que sigui a un casal d'avis. Però no entenc aquesta beligerància absurda. Encara aneu a la grenya per culpa de l'Amades?

    ResponSuprimeix
  5. Fes, Xavier, fes, i quan et paguin com a la Leibowitz, passa'm els rèdits.

    ResponSuprimeix
  6. Salvador, has descobert la crònica d'aquesta veritat oculta: ens agrada relacionar-nos.

    ResponSuprimeix
  7. Il•lustrar el teu post amb el ‘nombre d’or’ ens dóna la ‘proporció’ adequada (o la mida de totes les coses), si més no en el sentit didàctic o estètic. D fet Jo també poso el PUNT.

    ResponSuprimeix
  8. Allau,

    Com a descripció de l'Ateneuesfera és prou propera al que va passar, però dona la sensació que és una mica rígida i precisament no ho és, no és un debat televisiu. Entre comentaris i el Dani Cortijo menjant el caos ja es forma sense problemes que és el que està bé!

    La propera vegada intentaré ser més puntual perquè sinó quedo endarrerit i llavors no hi ha manera de menjar res... :-(

    Lluís,

    Estic totalment d'acord amb la costellada (encara que no m'hagin convidat) i esperem que si és a peu dret i més informal l'Allau parli més malgrat hi hagi més de tres persones!

    Hem d'enganyar al Leblansky que ens cedeixi local i ja està. Serà qüestió de prometre-li de no maltractar l'home invisible i ja està, tot solucionat.

    Com diu l'Allau, què hi tens contra el Parèmies? Estic segur que compartint costella (sense connotacions bíbliques, s'entèn! ;-) ) us entendrieu la mar de bé perquè no esteu gaire allunyats malgrat que la seva dèria (o investigació) no sigui la teva.

    ResponSuprimeix
  9. astrum, et juro que és del tot involuntari. Respecto molt la proporció auria, però em deixa dormir a les nits.

    ResponSuprimeix
  10. Galde, no he acabt d'entendre tots els teus bons propòsits, però dic que sí perquè em donen bon rotllo. Jo també proposo una costellada on s'incloguin en Parèmies i en Bosch, que pateixin!

    ResponSuprimeix
  11. Allau: el Riell és un blog col·lectiu, però allò que jo penso de l'Amades i del Pàmies és una cosa estrictament personal. Al contrari que tu -i aixó són coses molt íntimes- jo no m'apunto gairebé mai a res, per una inclinació psicològica.
    La meva vida laboral ja és tan social (imagina una vintena de nenes i nens diàriament durant cinc hores seguides) que no en necessito més, i suposo que ho entens.
    D'altra banda, deixa que tingui bel·ligeràncies encara que siguin absurdes. La cultura és viva quan hi ha debats i discrepàncies. L'Amades em sembla penós i el Pàmies no ho va entendre, perquè només volia col·leccionar posts sobre Amades.
    D'altra banda, crec que també és important dir allò que no ens agrada, perquè els blogaires no som un partit polític sotmès a una ortodòxia. El debat és vàlid quan no és hipòcrita.

    ResponSuprimeix
  12. Perdona, Lluís, però discrepo. Certament tot ens manca,però hem de guardar el que tenim. L'Amades va fer el que va poder, enlloc de criticar-lo des d'una postura injusta i desigual, millor recuperar-lo, encara que sigui des de la blasfèmia.

    ResponSuprimeix
  13. He criticat l'Amades justament perquè no em sembla interessant recuperar-lo: allò que caldria recuperar és justament allò que l'Amades va voler esborrar i manipular, perquè en aquesta tasca va ser un porc. Segurament cal ser valents i dir que l'Amades és una mala persona i una mala influència. Ja entenc que hem de contemporaneïtzar, i així perdonar els impulsos dels catalanets. Però com que en aquesta batalleta ja n'hi ha molts, em permeto posar-me en contra.
    Al Riell Bulevard proposarem una costellada ben aviat, per veure extraterrestres. Si vé el Pàmies doncs que vingui, tot i que hi vulgui veure el bon Jesuset.

    ResponSuprimeix
  14. A mi el Parèmies em resulta tan proper que seia al costat meu, i la seva iniciativa del Top Ten, nascuda humilment del seu bloc, va ser una de les experiències més interessants que es van poder sentir dissabte. He sentit el Víctor parlar més d'un cop de l'Amades, i sempre fa veure també alguns dels seus aspectes polèmics, però dins d'una visió global molt més rica i contextualitzada. La caricatura és ràpida i efectiva, Lluís, però es perden els detalls. I el diable (o Déu) és als detalls.

    Pert cert, Allau, has oblidat un tema (va haver-n'hi tants...) que també va sortir a l'Ateneuesfera: els enfants terribles.

    ResponSuprimeix
  15. i jo vinga esperar que parlés la del tupperware que me'n falten un parell per guardar llenties i macarrons, i resulta que només era per xerrar de blogs! per cert, si mai hi torno, exigiré que s'hi posi crudités per picar, que si coca, que si pastes ... no hagués estat gens malament unes quantes pastanagues, branquetes d'api, branquetes d'entrecot ... que una no menja marranades ^^ per cert que les dones sempre som minoria, això si, ens fem sentir ;)

    ResponSuprimeix
  16. Allau, de la teva crònica el que menys m'agrada és que m'has agafat el perfil dolent: hauries d'haver enfocat directament la Clídice que té un millor perfil esquerre que el meu. ;-)

    Suposo que és la torna per haver tret un primer pla teu en una de les fotos. Però és que érem de costat (amb permís del Gazo).

    Com diu en Galderic, això de l'Ateneuesfera és prou caòtic dins de l'ordre que intenta no perdre en Guillem. I la veritat és que generalment se'n surt, i sense que es noti gaire que fa de moderador.

    ResponSuprimeix
  17. Puig, de temes me n'he saltat una pila: la tertúlia, incloent-hi l'anterior i la posterior, van ser una mina.

    ResponSuprimeix
  18. Clídice, jo també vaig pensar que hi faltaven els entrants. Si hi ha una propera vegada, duré les pastanagues.

    ResponSuprimeix
  19. Víctor, de perfil teu no en conec d'altre ;p

    En Guillem ho va fer molt bé, vista la colla que érem.

    ResponSuprimeix
  20. Eiiiiii!!! no sabeu com us vaig enyorar!!!! Clidice, em sap greu no haver vingut a fer costat a la banda femenina... però cap de setmana i amb els tres nens va ser impossible.... tot i que fins al darrer moment ho vaig intentar!!!!!!!
    La propera, com no hi haurà piscina on caure, segur que aconsegueixo enganyar algú pq es quedi amb ells!!!!!
    Ah, i gràcies a tots per no oblidar els meus blogs tot i la meva absencia!!!

    ResponSuprimeix
  21. Criticartt, més enllà de quotes, vas ser la gran absent. Ens hagués agradat sentir de viva veu les teves actuals batalles. Ves buscant cangur per la propera.

    ResponSuprimeix
  22. Ai, Allau, que en saps de guardar la roba, punyetero!
    Sí, ho dic per això del psicòpata social, ara ja definitivament en cursiva.
    Que no siguis tímid i prou, dic jo no sabent el que dic. Com sempre.

    ResponSuprimeix
  23. Doncs, tímid, Matilde, per a tu el pollastre!

    ResponSuprimeix
  24. Doncs, astènica i solitària, Allau, ídem!

    ResponSuprimeix
  25. A veure si tinc sort i algú em passa una invitació per a la propera reunió blocaire a l'Ateneu!
    I cap problema: a ma casa podem fer totes les costellades que us vinguin de gust, haw, haw!

    ResponSuprimeix
  26. Leb, no sé si jo tinc dret a convidar-te, però (si a la data de la propera convocatòria encara teniu tracte) crec que en Galde té influències. Si més no, podras atipar-te, que allò de la mitja cirera m'ha arribat a l'ànima.

    ResponSuprimeix
  27. Allau,

    No li facis cas al Leb que el vaig convocar i com que no em va dir res en concret (només un bé, mirarem a veure si hi anirem... i coses vagues) finalment no hi va anar podent-hi anar. No et preocupis que la propera ateneuesfera si pot vindrà en Leblansky a menjar cireres... o pastanagues i altres herbes de la Clídice.

    ResponSuprimeix
  28. Galde, crec que no li vas deixar clar el vessant "gastronòmic" de la trobada; si no, no m'explico la seva absència.

    ResponSuprimeix
  29. Ai Allau, i les ganes que tinc jo de setmana que ve!! (o de l'altra? que no sé quin dia és hui)

    ResponSuprimeix
  30. La que ve, Comtessa, la que ve. Estem preparant les costelles; vostè porti la gana.

    ResponSuprimeix
  31. De res, Arlequí, va ser un plaer compartit.

    ResponSuprimeix
  32. Això de les costellades m'ha fet molta gràcia :)

    ResponSuprimeix
  33. Marta, qui diu costellades, diu xocolatades... o mariscades.

    ResponSuprimeix