dijous, 3 de juny del 2010

Ostres traspassades per amor


Les ostres de l'Alícia de Disney

Quan jo estudiava el batxillerat, hi havia l’assignatura de Filosofia en la qual, entre altres matèries més o menys abstractes, es tractava de la lògica aristotèlica i d’aquells electrodomèstics del raonament que són els sil·logismes. Potser alguns dels meus lectors més provectes conservarà marcada amb foc a les neurones aquella esotèrica invocació que començava “BARBARA, CELARENT, DARII, FERIO”. Per aquella època vaig ensopegar amb un llibret de butxaca d’Alianza Editorial que es titulava (i es titula) “El juego de la lógica” i que venia firmat pel meu estimat (ja llavors) Lewis Carroll. Es tractava d’una intel·ligent selecció de “Symbolic Logic I” i altres escrits realitzada pel fabulós i malaguanyat Alfredo Deaño.

La intenció de Carroll en aquells escrits era la de presentar un mètode mecànic, lúdic i poc memorístic per resoldre qualsevol problema de sil·logística. Recordo que m’ho vaig passar molt bé fabricant-me i plastificant el tauler de vuit caselles i les fitxes de colors vermell i gris que em permetrien resoldre qualsevol raonament deductiu. També recordo que aquell procediment poc ortodox em va regalar una bona nota als exàmens.

Com crec que ja he repetit anteriorment, aquell binomi format per Dodgson i Carroll tenia molt clar quins eren els seus papers respectius, el primer s’encarregava de tot el que és seriós i respectable, mentre que el segon es lliurava al joc i la ximpleria. Tanmateix, el cultiu de la lògica va establir el nexe d’unió entre els dos personatges. Els escrits sobre lògica, tot i estar escrits sota el nom de Lewis Carroll, tenien intencions divulgatives del tot serioses. Des del punt de vista de la història de la matèria, tenen tan poc interès com els assaigs matemàtics que signà Dodgson. Mentre els seus contemporanis Boole, de Morgan i sobretot Frege estaven revolucionant la lògica formal, Carroll girava la vista enrere i potinejava per enèsima vegada les receptes del vell Aristòtil.

Són llibres espessos, reiteratius i una mica paternalistes, però que venen salpebrats de tant en tant amb les virtuts seves que més m’agraden: la paradoxa, el surrealisme i l’estirabot. Per exemple, al pròleg de “The Game of Logic” escriu Carroll:

Apart de les nou fitxes, també requereix un Jugador, COM A MÍNIM. No tinc notícia de cap Joc que pugui ser jugat amb MENYS jugadors: mentre que n’hi ha diversos que en demanen MÉS.”

O aquest fragment de “Symbolic Logic”, que comença eixut i acaba brutalment:

Aquestes tres proposicions, posades en forma normal serien:

- Tots els gats són criatures que entenen francès.

- Alguns pollastres són gats.
- Alguns pollastres són criatures que entenen francès.

Aquí els sis termes són espècies del gènere “criatures”. També la primera i la segona proposició contenen el parell de classes codivisionals “gats” i “gats”; la primera i la tercera contenen el parell “criatures que entenen francès”; i la segona i la tercera contenen el parell “pollastres” i “pollastres”.

També les tres proposicions es relacionen de tal manera que, si les dues primeres fossin vertaderes, la tercera ho seria. (De fet les dues primeres no són estrictament vertaderes al nostre planeta. Però res no impedeix que siguin vertaderes a un altre planeta, Mart o Júpiter, per exemple, i en aquest cas la tercera també seria veritable en aquest planeta, i és probable que els seus habitants contractessin pollastres com a institutrius dels nens. Gaudirien així eventualment d’un singular privilegi desconegut a Anglaterra, a saber: el de poder, en cas que les provisions siguin escasses, utilitzar les institutrius dels nens com a aliments pels nens).

I després tenim els exercicis pràctics sobre raonament deductiu que són un festival d’injustícia poètica (se’n proporcionen les solucions en un apèndix).

Alguns jueus són rics.
Tots els esquimals són gentils.

Els corcons són terribles.
Vostè és un corcó.

Cap fòssil pot estar traspassat per amor.
Una ostra pot estar traspassada per amor.

Un home prudent fuig de les hienes.
Cap banquer és imprudent.

Ningú que aprecii realment Beethoven deixa de guardar silenci quan s’interpreta la sonata “Clar de Lluna”.
Els conillets porquins són desesperadament ignorants en qüestions musicals.
Ningú que sigui desesperadament ignorant en qüestions musicals guarda mai silenci quan s’està interpretant la sonata “Clar deLluna”.

Algú gosa oferir les conclusions a premisses tals? La solució de la tercera és: “Les ostres no són fòssils”. Fascinant i veritable conclusió. Apa, animeu-vos a deduir les altres.

30 comentaris:

  1. ara ja no sé pensar, però vull la meva tortuga! :)

    ResponElimina
  2. Les pobres ostres les traspassem amorosament amb suc llimona. Nyam!

    ResponElimina
  3. Un home prudent fuig de les hienes.
    Cap banquer és imprudent.
    Els banquers són unes hienes?

    em sembla que no la vaig aprovar l'assignatura ;)

    ei Puig! m'encanta coincidir amb tu, si més no no faríem ois a una dotzena d'ostres :)

    ResponElimina
  4. Vostè és terrible!
    Fer-nos resoldre sil·logismes en dejú...
    I mira que en són de filosòfiques les ostres!!

    ResponElimina
  5. Puig, estem parlant de filosofia, el bloc de cuina és a la pàgina del costat.

    ResponElimina
  6. Per si de cas, Cli, jo fugiria dels banquers!

    ResponElimina
  7. Girbén, pots llegir-me havent esmorzat.

    ResponElimina
  8. Podria llegir-te a les tantes, Allau, com també podria preuar la fruita macada.
    També tu podries no ser tan juganer i dir si "vostè és terrible" anava tant errat d'osques.

    ResponElimina
  9. Sí, Girbén, vostè és terrible. És la resposta correcta, falta veure si és veritat.

    ResponElimina
  10. Grrr. La primera és molt difícil. Alguns rics són gentils??? Grrr.

    ResponElimina
  11. Alguns rics no són esquimals, Matilde.

    ResponElimina
  12. Tots els banquers (gentils o no, jueus o no) són rics(i unes hienes) i alguns no són esquimals!!!
    La més maca és la de les ostres.

    ResponElimina
  13. Els esquimals no són jueus.
    Vosté és terrible.
    Els banquers fugen de les hienes.

    Segur que, com a mínim, el que he conclòs és cert.

    ResponElimina
  14. Els banquers són unes hienes! No sé si serà lògic, però en tinc proves.

    ResponElimina
  15. Cert sí que ho és Glòria, però em sembla que ho has deduït pel teu compte...

    ResponElimina
  16. Titus, hi ha enunciats que no requereixen sil·logismes.

    ResponElimina
  17. M'has transportat a aquell temps d'estudi. Record que no entenia res i, potser per això, m'anava tan bé la lògica. Ara no. M'entesto en entendre-ho tot.

    ResponElimina
  18. Sí, Vida, de vegades sembla que la lògica no pertanyi a aquest món.

    ResponElimina
  19. Me ha encantado lo de "electrodomésticos del razonamiento" :-)

    ResponElimina
  20. sorry off topic:

    Allau, pel proper butlletí de la biblioteca estem (estan) fent un petit article sobre Alicia, podem referenciar el treball (que trobo genial i m'encanta com ja et vaig dir en una altra ocasió) que has fet al teu blog?,

    ResponElimina
  21. Alguns rics no son terribles
    Vostè és un fòssil
    Les ostres no fugen de les hienes
    Els banquers son esquimals

    I, com deia "La Codorniz":
    botín es a botón como cojín es a x, y nos importa 2x que nos cierren la edición.

    Allau, entre la BARBARA i el WYSIWYG (Lotus123) m'estàs treien anys del damunt a marxes forçades :)

    ResponElimina
  22. Allau, junt amb l'amanida russa, la lògica és el meu àpat preferit. T'agraeixo doncs efusivament aquest aperitiu que m'acabo de cruspir la mar de feliç. Hi haurà primer plat, segon i fins i tot postre?
    Per cert, ja posats a fer-te confessions, de la lògica el que més m'agrada són les fal·làcies i les paradoxes. Suposo que això explica moltes coses ;)

    ResponElimina
  23. Brian, em fas sentir com la nova doctora Aslan. (O era Asland?)

    ResponElimina
  24. Leb, ara s'explica tot: les fal·làcies, les paradoxes i l'amanida russa són les coses que més m'agraden d'aquest món. Potser que passem al privat i en parlem.

    ResponElimina
  25. Allau, això de l'amanida russa ho dius de veritat? Perquè si és així, definitivament començaré a creure en les bruixes de la catosfera.

    ResponElimina
  26. Leb, t'ho juro sobre "Tintín al Congo", l'amanida russa (sigui tsarista o marxista-leninista), m'agrada molt. Quan vulguis et convido a un lloc on la fan bona.

    ResponElimina
  27. Allau, disculpa el retard en contestar: he estat desconectat per voluntat pròpia -la feina remunerada m'agobiava i m'he hagut de encartujar per posar-me una mica al dia.
    Doncs que sí, que evidentment i sense cap dubte accepto la convidada! Posa dia i hora.

    ResponElimina
  28. Leb, m'ho penso i ho resolem al privé.

    ResponElimina