divendres, 8 d’abril de 2011

Con un seis y un cuatro…

aquí tienes tu retrato (sí, je me souviens).

Això del Wordle m’ho va descobrir en Salvador i ara l’Alyebard m’ho ha fet recordar. No m’he pogut resistir a la temptació de filtrar i materialitzar en forma de núvol tipogràfic, a través d’aquesta aplicació, els meus escrits dels darrers quatre mesos (més de 52.000 paraules) a la recerca de pautes temàtiques i potser de vicis gramaticals.

El resultat, després de fer algun ajust (el punt volat de l’ela geminada l’he hagut de convertir en un guió perquè no em dividís els mots), no resulta gaire revelador, o com a mínim no va més enllà del que ja sabia. “Dickens” s’imposa de forma conjuntural, tot i que “Charles” apareix en lletra molt més petita. Serà perquè no gosem tractar de tu a tu els immortals.

Les paraules que apareixen en lletra més gran són en general molt corrents (ser, fet, fer, se, era), la polisèmica “cap”, i “temps”, que potser invoca un “carpe diem” involuntari. La vocació literària “i/o” artística del bloc facilita la presència de mots com “llibre”, “pel·lícula”, “novel·la”, “novel·lista”, “personatges”, “autor”, etcètera.

Molt petitones he llegit “negre”, “por” i “cor”. Crec que el meu retrat ocult s’ha de començar a investigar a partir d’aquests gairebé residus (perdoneu el narcisisme).

M’ha semblat curiós que els onomàstics Xavier i David hi figurin de forma prominent. Sobre la freqüència de “Xavier”, apart del traductor Xavier Pàmies, la culpa és tota d’un personatge d’un dels meus contes (excuseu-lo). En canvi David és pertot arreu: David Bowie, David Copperfield, David Grossman, David Selvas, David Lynch, David Lean, David Byrne, David Fincher, David Mamet. Sembla que David és el nom que cal tenir perquè parlin de tu.

Observo que “mare” és lleugerament més gran que “pare” i que “vida” també supera a bastament la “mort”. Concloc que potser el món imposa un ordre correcte per superar l’entropia.

27 comentaris:

  1. Ha, ha... genial! És curiós com les màquines ens permeten analitzar-nos d'una manera que nosaltres no ho faríem mai!

    Ara vaig a veure què en diu la màquina del futur de mi... :-(

    ResponElimina
  2. Ho trobo molt interessant, ho he de provar. De tota manera, he pensat que encara m'agradaria més veure què passaria aplicant el programet a la llengua oral que fem servir cada dia, en la vida quotidiana. Segurament no hi ha programa, o si?

    ResponElimina
  3. Ostres, no m'esperava pas que sortís Dickens!

    ResponElimina
  4. Galde, això no ve del futur, més aviat del passat i es diu "ego trip".

    ResponElimina
  5. A mi m'han cridat l'atenció un parell de combinacions (no imputables a l'Allau) que destaquen pel cantó dret: "té temps sempre" (serà perquè no mires la tele) i "sense vida" (mentida!).

    ResponElimina
  6. Lluís, potser no ho saps, però estàs donant idees a algun jove emprenedor que es forrarà venent apps per l'iphone a costa teva.

    ResponElimina
  7. Salvador, allau és a Dickens com Macip és a virus. Tu veuràs.

    ResponElimina
  8. Santi, la tele tal com la mirem ara és una assassina cultural. Des que no tinc sèries per mirar estic més productiu. Apart d'això, tens una copa pagada (diumenge).

    ResponElimina
  9. Molt divertida la lectura del núvol que has fet. El que més m'ha agradat són les tres pistes narcisistes. Veig una nova professió: L'interpretador de núvols.

    ResponElimina
  10. Marta, se'n dirà "núvolmancia" i dels drets d'autor no en vull sentir ni parlar.

    ResponElimina
  11. Allau, tan interessant que ho he provat.
    Com t'ho has fet pq surtin les paraules dels últims 4 mesos? a mi m'agafen només els darrers posts.

    ResponElimina
  12. Dins de l'aparent desgavell del núvol també impera l'ordre alfabètic :)

    Lluís, fa un temps vaig publicar al bloc el vídeo "The birth of a word". És la realitat del que planteges.

    ResponElimina
  13. No puc deixar de rememorar algunes passejades que he fet pel damunt d'allaus XXL que ho havien arrossegat tot al seu pas. Aquella trinxadissa inconnexa de brancatges i rocs que sura damunt del gegantí apilament de neu resplendent...
    Estic segur que m'entens.

    ResponElimina
  14. Em pasa com a kalamar i ara resulta que soc indi.

    ResponElimina
  15. Kalamar, vaig tenir la santa paciència de copiar els textos dels posts un a un (com que no tinc feina...)

    ResponElimina
  16. Puig, l'ordre alfabètic era opcional, però (és clar) no me'l podia saltar.

    ResponElimina
  17. Com pots veure, Girbén, he optat per una allau ben ordenadeta i finalment inofensiva.

    ResponElimina
  18. José Luis, aquesta eina només analitza el que cap en una pàgina del bloc. Si vols que inclogui més text, l’has de copiar tu mateix a la finestreta. Amb aquesta perspectiva és lògic que en el teu cas predomini l’Índia.

    ResponElimina
  19. Uf, m'he psicoanalitzat, també, i la paraula que em surt més gran és "fer". Estic esgotada. Això si, també hi surt llibre i xocolata :)

    ResponElimina
  20. Que bo!!És l'autodeninició d'un mateix en poques paraules!
    Ha, ha, que a la Clidice li surti xocolata,que voldrà dir?

    ResponElimina
  21. Clídice, "fer" també pot aparèixer a l'expressió "per fer". El teu esgotament atribueix-lo més aviat a les teves trescades per Montserrat.

    ResponElimina
  22. Carme J. és com aquell joc: si la Clídice fos una llaminadura, quina seria?

    ResponElimina
  23. Allau, després de llegir el teu post d'avui, era inevitable una visita al Wordle. I m'ha sorprés que la paraula destacada fos Bambar, a la qual li vaig dedicar només un post, i no apareix mai més en el meu bloc; suposo que ha estat pura xiripa virtual, però m'ha sorprés positivament.

    ResponElimina
  24. Leb, devies de repetir-la moltes vegades al llarg de l'apunt. Com he dit abans, si l'hi indiques l'adreça del teu bloc, només analitza la primera pàgina (blogroll inclòs).

    ResponElimina
  25. Allau, no se t'acaba mai la imaginació i sempre ets capaç de sorprendre'm amb ràfegues de poesia que no sé si conscients o, senzillament, se t'escapen.
    És clar que Mare és més gran Pare i que Vida és més gran que Mort!
    Si vols, a partir d'ara, em pots dir David.

    ResponElimina
  26. Se'm deuen escapar, Glòria, que jo sóc molt poc poeta. Ja veus que una trista peça de software ens ha de revelar les veritats de la vida.

    ResponElimina