Edward George Earle Lytton Bulwer Lytton, 1st Baron Lytton, pintat per Henry William Pickersgill
De tant en tant llegeixo entrades antigues i m'agafa una nostàlgia immensa. Com ara aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
A mi m'acaba de passar un fenomen que no és nostàlgic. He llegit l'article com si fos el primer cop, i per tant m'he quedat de pedra en trobar-me a mi entre els comentaris. Em faig vell i em patina la memòria? Sóc jo realment el qui pel novembre de 2009 va deixar el comentari? Estic saturat de blocs i comentaris, i el meu cervell ja no pot retenir tantes coses? E la nave va...
ResponEliminaLluís, més que nostàlgic pretenia ser neurològic: ens sorprèn retrobar el nostre jo de fa un any i escaig. Corol·lari: quina solidesa té el nostre "jo".
ResponEliminaA mí también me sucede. Una de las mayores utilidades que le veo a esto de los blogs es que sirven estupendamente como cápsula del tiempo...
ResponEliminaSi només es nostàlgia el teu jo encara es prou sòlid. I si es sorpresa, prou viu.
ResponEliminaDeixo un comentari allí
Sufur, somos los mismos, somos distintos.
ResponEliminaNostàlgia I sorpresa, J-L.
ResponEliminaDoncs jo passo de fenomenologies i vaig a buscar el disc de l'Streisand. Miraré de no plorar.
ResponEliminaNo, plorar, no, Matilde, que fa un solet que enamora.
ResponEliminaJo no vaig deixar cap comentari, llavors, i en canvi recordo el post. Renoi, ara no puc retrobar el meu jo "antic". i no em sembla una bona notícia...
ResponEliminaEulàlia, el corol·lari és: deixa un comentari, en el futur et servirà per connectar-te al teu jo passat.
ResponEliminaCaram, l'apunt em sembla igual de bo, el que em xoca de veurem és comprovar com en sóc d'emprenyadora :)
ResponEliminaClídice, jo ja ho havia oblidat ;p
ResponElimina