dissabte, 9 d’abril de 2011

The way we were

 Edward George Earle Lytton Bulwer Lytton, 1st Baron Lytton, pintat per Henry William Pickersgill

De tant en tant llegeixo entrades antigues i m'agafa una nostàlgia immensa. Com ara aquí.

12 comentaris:

  1. A mi m'acaba de passar un fenomen que no és nostàlgic. He llegit l'article com si fos el primer cop, i per tant m'he quedat de pedra en trobar-me a mi entre els comentaris. Em faig vell i em patina la memòria? Sóc jo realment el qui pel novembre de 2009 va deixar el comentari? Estic saturat de blocs i comentaris, i el meu cervell ja no pot retenir tantes coses? E la nave va...

    ResponElimina
  2. Lluís, més que nostàlgic pretenia ser neurològic: ens sorprèn retrobar el nostre jo de fa un any i escaig. Corol·lari: quina solidesa té el nostre "jo".

    ResponElimina
  3. A mí también me sucede. Una de las mayores utilidades que le veo a esto de los blogs es que sirven estupendamente como cápsula del tiempo...

    ResponElimina
  4. Si només es nostàlgia el teu jo encara es prou sòlid. I si es sorpresa, prou viu.

    Deixo un comentari allí

    ResponElimina
  5. Sufur, somos los mismos, somos distintos.

    ResponElimina
  6. Doncs jo passo de fenomenologies i vaig a buscar el disc de l'Streisand. Miraré de no plorar.

    ResponElimina
  7. No, plorar, no, Matilde, que fa un solet que enamora.

    ResponElimina
  8. Jo no vaig deixar cap comentari, llavors, i en canvi recordo el post. Renoi, ara no puc retrobar el meu jo "antic". i no em sembla una bona notícia...

    ResponElimina
  9. Eulàlia, el corol·lari és: deixa un comentari, en el futur et servirà per connectar-te al teu jo passat.

    ResponElimina
  10. Caram, l'apunt em sembla igual de bo, el que em xoca de veurem és comprovar com en sóc d'emprenyadora :)

    ResponElimina
  11. Clídice, jo ja ho havia oblidat ;p

    ResponElimina