Me’n recordo que, amb el meu primer ràdio-cassette la botiga em regalà una cinta amb “In a Gadda da Vida”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Això de ser el tercer de cinc germans vol dir que mai he estrenat res i que mai m'han regalat cap cinta per no comprar-me un lloro...
ResponEliminaMalgrat tot, sentint aquesta música psicodèlica potser agraeixo que no me l'haguessin regalat... ;-)
Galde, no és que fos la meva música preferida, però en aquella època tenia un sentit.
ResponEliminaMe'n recordo que jo em vaig comprar aquest cassette en una botiga del Carrer Ros de Olano de Barclona que es deia Susie Q
ResponEliminaRecordo que just acabada la maratoniana versió del Sex machine (4 h i en el claustre d'un convent!), l'eufòrica macrobanda Gràcia all-stars (Comelade, Riba, Nubla, Casasses, St. Roque,...) va decidir als camerinos que l'any següent seria el de l'“In a Gadda". Llàstima que no es fes!
ResponEliminaque psicodelic! això era lo més d'aquella época!
ResponEliminaMe'l vaig comprar, jo, aquest...! Ho recordo perfectament, a "Revólver" del carrer Tallers. La primera cançó ocupa una cara del disc i és gairebé la cançó de l'enfadós... però com me l'escoltava!
ResponEliminaRecordo la botiga Epolenep. Això dels cassettes ja sembla la prehistòria; bé, sí que ho és, que de tot això ja fa 40 anys.
ResponEliminaSex Machine, In a Gadda Da Vida... una frase senzilla sobre la qual es pot improvisar durant hores.
ResponEliminaAris, per això m'ho devien de regalar a la botiga, perquè devien pensar que era un jove client molt enrotllat.
ResponEliminaLluís, en aquella època s'abusava molt de la cançó de l'enfadós que tu dius (i dels solos de bateria), coses dels psicotròpics a l'ús, sospito.
ResponEliminayo no lo compré,lo compró mi hermano mayor, un vinilo que todavía conserva,... yo en la primera escucha quedé atrapada por el solo de la batería,... los tuve olvidados miles de años hasta que un día de casualidad vi el CD y lo compre de inmediato, desde entonces lo tengo a mano ... me encanta también la portada,...m´en recordo...gracias Allau, me traes/traen gratos recuerdos
ResponEliminaMe alegra, Pilar, que los recuerdos que te traiga sean musicales y gratos.
ResponEliminaTé, mira, el meu primer D-7 venia amb una cinta de contes ;) ja se sap, els reixos no tenen criteri musical :)
ResponEliminaEvidentment volia posar-hi K-7
ResponEliminaClídice, és que quan es va inventar el K7 tu no tenies encara edat d'anar a la disco. Cada cosa al seu temps.
ResponEliminaSí, diuen que cada droga genera un estil musical. Què es deuria prendre Ravel abans de compondre el "Bolero"?
ResponElimina