divendres, 1 de gener del 2010

Imatges d’Alícia: Blanche McManus

Com suposo que molts de vosaltres us haureu llevat lleugerament perjudicats, l’apunt d’avui serà una cosa amable i passadora.

Blanche McManus (1870-1935) fou una il·lustradora americana que es va fer popular al tombant del segle publicant amb el seu marit llibres de viatges on es treia profit de les noves possibilitats que oferia l’automòbil. Ell s’ocupava d’escriure el text i ella hi afegia les il·lustracions.

El 1899 van editar una versió dels llibres de Carroll que deu presentar les primeres imatges d’Alícia a l’altre costat de l’Atlàntic, una Alícia vestida de forma refistolada i amb un cap que em recorda el de Shirley Temple. La paleta de colors es redueix al verd i el vermell.



21 comentaris:

  1. Llevat? A aquestes hores no crec que ningú s'hagi anat a dormir encara! Així m'agrada: començar la dècada bloguejant. QUe tinguis un gran 2010!

    Ah, i el Humpty Dumpty de la McManus és horrorós, si se'm permet dir-ho.

    ResponElimina
  2. Salvador, l'apunt estava programat per a mitjanit però no comptava que ningú estaria pels blocs. Havia oblidat que ens portes una hora d'avantatge. A mi tampoc m'agraden gaire aquests dibuixos.

    ResponElimina
  3. Acabo de descobrir que 'refistolat' prové de 'refetorer', el frare encarregat del refetor, on mengen els monjos, i que era considerat xafarder i presumit, com aquesta Alícia tan 'repipi'. El pitjor de tot són els llaços.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Puig, fins i tot aquesta Alícia no gaire memorable ens haurà ensenyat alguna cosa.

    ResponElimina
  5. Aquests Humptys Dumptys semblen els ous de Dalí. (perdó) Per què n'hi ha dos, oi Allau? De Humptys, vull dir. Ai.
    Tens vodka?

    ResponElimina
  6. Deliciosos dibujos :-)

    ¡Feliz año!

    ResponElimina
  7. Perjudicada, els que eren dos eren Tweedledee i Tweedledum. Queda cava i vi, i et dec l'ampolla d'anís de l'última festa.

    ResponElimina
  8. A mí, Sufur, no me acaban de gustar. Más que nada es por manía completista que los publico.

    ¡Feliz año para ti y el osezno!

    ResponElimina
  9. No són massa del meu gust aquests dibuixos, però de tot ha d'haver-hi. El que sí m'agrada es desitjar-te un feliç 2010. Que siguis molt feliç!
    =)

    ResponElimina
  10. Doncs a mi també m'agrada desitjar-te un nou any molt feliç, Assumpta!

    ResponElimina
  11. Bon any, Jesús i família! (amb un 9,5 em conformaria)

    ResponElimina
  12. Que curt! :( he tingut una sensació de Carollus interruptus que no te cueng! :P

    ResponElimina
  13. Clídice, no us volia cansar, per si la nit (o les excursions a la carena) havien estat dures, i perquè anit no era cosa de fer l'habitual vida autista ;p

    No pateixis, que aviat et passaré peces tan consistents com una escudella de Nadal!

    ResponElimina
  14. ni fu ni fa aquesta Alícia però bon any!! I de perjudidaca res, com una rosa. Petonets

    ResponElimina
  15. Aquí com roses gebrades. Molt bon any, Marta!

    ResponElimina
  16. Si dalt de la carena m'hagués trobat a l'Alícia de porcellana que ens ensenyes avui... Grrr!!!
    Que si alguna cosa no és l'Alícia és estàtica! Que la cosa va d'això!

    ResponElimina
  17. Tens raó, Girbén, no estic gens content de l'apunt d'avui ("cap dany" és massa atabalador per un cerebral com jo), però ja us en rescabalaré els propers dies.

    ResponElimina
  18. Ni ho dubto, Allau, que serà així; i no és cosa teva si la McManus anava justeta. Prou que queda rescabalat amb el teu magnífic ban del Bony Any Nou!

    ResponElimina
  19. Siguem una mica benèvols i situem-la a l'època que es va publicar i on es va publicar.
    Malgrat tot, el millor la portada...
    Bon Any amb cert retard!

    ResponElimina
  20. Estic d'acord que el millor és la portada; l'època i el lloc no crec que hi tingui res a veure, com podràs comprovar ben aviat amb mostres més reeixides.

    I bon any per la família Piscolabis!

    ResponElimina