dilluns, 11 de gener del 2010

Variacions sobre sis graus de distància o de proximitat


Una vegada més mamo de Riells Bulevard per dur les seves aigües especulatives i literàries al meu molí pragmàtic. Parlem d’aquesta coneguda teoria, segons la qual tots els éssers humans que habitem el planeta Terra estem connectats per una cadena de, com a molt, cinc coneixences comunes. La teoria té una base científica d’allò més feble, ja que només es podria demostrar totalment (i temporalment) si es fes un escrutini complet de totes les coneixences de tots els habitants del planeta. Encara així, tot i que els nou nats (gràcies a la via parental), no desequilibrarien la xarxa, una sola mort podria significar la desaparició d’una baula essencial de la cadena i els sis graus hipotètics se n’anirien en orris.

En tot experiment científic és necessari definir degudament els termes, per tant cal preguntar-se què vol dir conèixer algú. És suficient amb haver-lo vist només? Cal haver estat presentats? Cal recordar tres mesos més tard que el coneixes? Com es pot veure, ens movem en un terreny relliscós on qualsevol corol·lari seria aventurat. Jo, igual que li passa a en Lluís Bosch, no tinc gaire clar que siguin suficients cinc enllaços per connectar-me amb un ciutadà d’Ulan Bator; deixem-ho en que ens caldrien alguns més.

El públic comú, que no té tantes manies, va assabentar-se d’aquesta teoria gràcies a l’obra teatral de John Guare “Six degrees of separation” (1990), duta al cinema tres anys més tard. La vaig veure al Lincoln Center durant la meva primera estada a New York el 1991 i em va encantar tant que se la vaig traduir a la meva germana teatrera sense cobrar-li royalties. John Guare, per cert, és l’autor del guió d’aquella descomunal pel·lícula de Louis Malle que es deia “Atlantic City” (amb Burt Lancaster i Susan Sarandon).

En temps més moderns s’ha volgut aplicar aquesta teoria a internet, però no em molestaré a comentar-ho mentre la xarxa no sigui un fet universal, on tothom tingui la possibilitat d’estar connectat si li abelleix, cosa que dista molt de ser real.

Com a matemàtic, sempre penso en els contraexemples, que són els ariets que poden desmuntar qualsevol teorema. Llavors em pregunto si existiran tribus aïllades sense cap contacte (i quan dic cap, vull dir CAP) amb la civilització d’Ikea i de Zara.

Potser és cert que el planeta el tenim ja totalment pentinat i no queden tribus aïllades per descobrir, però a falta de res millor, de moment tenim els sentinelesos o sentinelencs (que vés a saber quin és el gentilici correcte). Curiosament, aquest grup humà no viu en un paratge allunyat, sinó a l’illa North Sentinel de l’arxipèlag de Nicobar i Andaman, al Golf de Bengala, una zona que fa segles que ha estat solcada per vaixells de tot tipus.

El problema d’aquesta gent és que, tot i ser coneguts des de fa segles, no es fan literalment amb ningú de fora de la seva tribu. Qualsevol intent d’apropament ha estat respost amb fletxes, llances i cops de roc. Els antropòlegs han intentat comprar-los amb regals disseminats a les seves platges, però tot i que els han acceptat (sembla ser que els agraden les galledes vermelles, però rebutgen les verdes), la seva hostilitat no ha disminuït un pèl. No fa gaire van assassinar dos pescadors que s’havien aventurat en les seves aigües. Quan un helicòpter va intentar rescatar els cadàvers, va ser rebut a cops de roc, de manera que els cossos dels pescadors encara s’estan podrint a l’illa. El govern indi, que és el que té responsabilitat política sobre l’arxipèlag, ha optat per deixar-los tranquils i que facin la seva vida.

Per tant, tot el que se sap sobre aquesta bona gent s’ha obtingut observant-los des de la distància. Es calcula que en l’actualitat són uns 250 (es va patir per la seva supervivència ran del famós tsunami, però van demostrar ser espavilats i el cens no se’n ressentí). Van despullats, però utilitzen ornaments fets de fulles i lianes. Són una societat caçadora i recol·lectora, que aparentment no coneix l’agricultura. Les seves armes principals són les javelines i les fletxes, i encara que desconeguin la metal·lúrgia, són capaços de treure profit de les peces metàl·liques que els arriben a les platges. Evidentment es desconeix el seu llenguatge.

Com veieu, encara que no sigui una tribu exactament aïllada, trobo molt difícil establir amb cap dels seus membres una relació de sis graus. Si en voleu saber més, podeu mirar aquí i aquí.

47 comentaris:

  1. D'entrada he de dir que agraeixo les referències, i que penso que entre els blogaires hi ha una saníssima cooperació.
    En efecte, jo dubto seriosament de la teoria dels sis graus perquè si penso en un poblet remot de la Xina, o de Mongòlia, dubto que funcioni. Penso que és una teoria europocèntrica com la majoria.
    Respecte de la tribu en qüestió -i mira que ens has fet patir!- no sé pas què dir. Tinc entès que a l'Amazonas, amb més o menys fortuna també hi ha grups humans que prefereixen no tenir relació amb els elements externs. O que en tenen els mínims imprescindibles. Coneguts o no, és evident que amb sis graus no hi arribo, tot i que al Facebook l'Eudald Carbonell fa sis mesos que em diu si vull ser amic seu. Com que penso que el facebook és una camama, seguirem igual de distanciats.

    ResponElimina
  2. Lluís, les referències són de rigor, és allò que en diuen "netiqueta".

    Respecte a la nostra relació amb algú d'un poblet remot de la Xina, pensa que sempre tindrà algun parent que visqui a una ciutat gran, que aquest coneixerà a algú que treballa al sector turístic, que aquest en algun moment haurà tractat un grup de catalans... Potser seran més de 6 graus, però hi són.

    Però és que aquesta tribu no es fa amb NINGÚ. No veig manera possible d'establir la connexió. Bé, no he provat amb Facebook...

    ResponElimina
  3. com què no es fa amb ningú? i els que es van cruspir els pescadors? perquè m'hi jugo un pèsol que se'ls van sopar :D això és una relació no??? (hihihi)

    ResponElimina
  4. per cert ... això em recorda una tribu de ... on cullera era? que uns antropòleg va pagar uns quants perquè se'n fessin ... vaig a veure si ho trobo!

    ResponElimina
  5. els tasaday aquí us deixo el link http://espaciociencia.com/el-engano-de-los-cavernicolas-tasaday-de-filipinas/

    ResponElimina
  6. Mentre llegia les teves referències a internet, em preguntava si nosaltres podem ser considerats com a "coneguts". M'allunyo una mica del tema del post que em sembla molt bo - ens tenies ben intrigats!-.
    Nosaltres -tu i jo, Allau- estrictament no ens hem vist mai. Com coneguts, de quin nivell? No ens hem vist mai, però ens escrivim molt sovint i probablement tenim un contacte sovintejat que persones de "primer nivell". Quina mena de relació tenim?

    ResponElimina
  7. Clídice, espero que no estiguis suggerint que m'he cobert de sutge i que en Josep m'ha fet unes fotos de lluny a Castelldefels...

    ResponElimina
  8. Mai dubtaria de la teva bona fe! però m'inclino més per creure que són directius d'una mina d'extracció de diamants que hi ha a l'illa i que es vesteixen "per l'ocasió". Així, amb l'excusa de ser indígenes tenen el monopoli de l'explotació fraudulenta de les pedres precioses. Que, per cert, exporten al continent amb un mini-submarí pilotat per un vell capità a qui li falta un ull :)

    ResponElimina
  9. Eulàlia, no tinc cap dubte, la nostra relació és de primeríssim nivell. Em temo que a la teoria dels sis graus es conformen amb relacions molt més febles que la nostra.

    ResponElimina
  10. Clídice, aquí veig possibilitats perquè desbanquis el Dan Brown.

    ResponElimina
  11. pera que trobi la manera de vincular-hi l'església catòlica i a fer "quartus" :D

    ResponElimina
  12. Aquests "negritos" (sí, aquesta és la denominació tècnica d'aquesta ètnia), en realitat pertanyen a la Guàrdia Suissa i foragiten els forasters perquè Benet XVI pugui gaudir d'una platja privada.

    ResponElimina
  13. HO SABIA!!! si és que el meu olfacte detectivesc no m'abandona mai :P

    ara seriosament, que sembla que et vulgui aixafar el post. És possible que aquesta "tribu" existeixi, el que és més probable però és que ara no tinguin contacte amb la nostra civilització o la que l'envolta, però considerant la zona i els segles que fa que està recorreguda, hi ha la possibilitat de què el seu rebuig a fer-se amb nosaltres sigui posterior a un contacte primer. Perquè, tot i que, pobra de mi, no en sóc pas experta, i considerant que he llegit alguna cosa per aquí i per allí, la primera reacció de qualsevol tribu al davant dels nouvinguts, sempre sol ser d'interès. El seu rebuig sembla més aviat un símptoma d'haver mantingut contacte abans i no haver tingut una experiència gaire bona.

    ResponElimina
  14. Per ser un " apunt d'urgència"....molt bé!

    ResponElimina
  15. aquest post em fa riure una mica. perdona ALLAU pero la veritat no aclareixes res del que havíes promès en el post de Riell

    ResponElimina
  16. Clídice, no se m'havia acudit, però és una explicació possible. Encara que jo els veig una mica "tancats" per naturalesa.

    ResponElimina
  17. Montse, m'han urgit a publicar-lo, però confesso que vaig començar a escriure'l ahir a la nit.

    ResponElimina
  18. Josep, em fas quedar com un polític en campanya. No compleixo el que vaig prometre? Això no m'ho diràs al carrer. I, si m'ho dius, anirem a prendre un cafè plegats i acabarem amb uns "ha, has" conjunts.

    En definitiva, pots articular una mica més la teva queixa?

    ResponElimina
  19. No entenc aquestes fotos, vull dir la pobresa d'aquests primers plans... No se'ls ha acudit als del Geographic d'enviar-hi el millor dels seus paparazzi amb un tele de 2000 mm. , o un micro-helicòpter espia (que hi són)... No sé, no sé...
    Si de cas ja sé on trobar una exclusiva. Gràcies Allau! Ja et convidaré a sopar, quan hagi cobrat, és clar! Llavors tu i els Sentineli estareu a 2 graus.

    ResponElimina
  20. El cafè, el poti poti de no sé qui que va suggerir al Riell el sopar o el concert...el que sigui..però crec que una trobada seria bona.Vull dir que no aclareixes res perque aquestes tribus que presenten són ficticies Posades per la foto y se acabó..No argumentes el que jo modestament havia imaginat que faries

    ResponElimina
  21. Girbén, no sóc expert en fotografia, però em consta que aquests de les illes Sentinel tenen molta punteria (i molta mala llet).

    Si pot ser, convida'ns en sopars separats, que no sóc de donar gran conversa.

    ResponElimina
  22. Josep, tens raó, no argumento res, només em refio del que diu la xarxa. Potser tot és mentida, però almenys diverses fonts conspiren per fer-ho real.

    No puc argumentar res, ho lamento. Si les teves expectatives eren grans, consola't pensant que ets un gran optimista (no en corren tants pel món).

    ResponElimina
  23. Ja et dic jo que quan s'estan fent immersions -i filmant-les- al fons de la Voronya (l'avenc més pregon de la terra,) retratar bé a uns negritos em sembla prou factible.
    Hi enviaria a l'Ursula Andress... que se'ls aparegués de sobte a la platja.... Aviam si serien capaços d'apedregar-la!

    ResponElimina
  24. esperava el que vas dir que buscaries i que no sabies on ho havies llegit.
    No ho has trobat? molt be doncs no passa re pero no era això el que els increduls esperavem
    De bon rotllet

    ResponElimina
  25. Girbén, no estic tan segur que no apedreguessin l'Ursula Andress. Jo també ho faria (com a distracció, si no tingués els braços tan cansats).

    ResponElimina
  26. Josep, el que vaig prometre és el que aquí he publicat. Si et sembla insuficient és que ets un gran optimista.

    Ep, sempre de bon rollet.

    ResponElimina
  27. Matilde, no siguis prematura, estàs convidada. Més tranquil·la ara?

    ResponElimina
  28. Pse. I els de la tribu, què, vindran o no?
    Portaré vi i un número endarrerit de l'Hola!. Per si de cas.

    ResponElimina
  29. Matilde, jo els he convidat, però he observat que així que veuen un "Hola" es tornen agressius. Limitem-nos a Proust, que això sempre ve a tothom de gust.

    ResponElimina
  30. el sopar és abans o després del concert de can Riell?
    Ja no sé si signar JOSEP L HOME OPTIMISTA

    ResponElimina
  31. Matilde, millor que no vinguin els de la tribu al sopar, que si no acabarem apedregats.

    ResponElimina
  32. Eulàlia, jo no els convidaria, que ens poden confondre amb els entrants...

    ResponElimina
  33. Pos amb mi es farien un tip de rossegar ossos.

    ResponElimina
  34. no hi pateixis matildinha, que jo els entretindré, ni postres no demanaran ;) això si, resa perquè els agradi més la cuixa que el pit (huas huas huas)

    ResponElimina
  35. huashuas, clidi. Llomaeta, eh? Val més que n'hi hagi. No com jo, que conilla i de perfil semblo una sardina. Eeeppp. Mareta de déu de la medalla miraculosa, que no sigui de peix. Els de la tribu, vull dir.

    ResponElimina
  36. Ves amb compte, Berta, que per aquí corren canibals.

    ResponElimina
  37. Boníssim. Els has demanat permís per publicar les seves fotos? A veure si et caçaran...

    ResponElimina
  38. Espero, Marta, que siguin prou primitius per desconèixer els drets d'autor.

    ResponElimina
  39. Jaume, ara que ho dius, poden ser una mica neolítics, però jo crec que d'advocats n'han de tenir per força.

    ResponElimina
  40. MESTRES O PROFESSORS TENIM CLAR QUE N HI HA.
    ALGUN ADVOCAT ENTRE EL BLOCAIRES?

    ResponElimina
  41. Segur que n'hi ha un grapat, Jaume. Sé d'un jutge que es passeja per casa meva.

    ResponElimina
  42. doncs que jutgi si això dels 6 graus és cert
    El sopar que proposeu aqui i al riell bulevard proposo que sigui un de sol
    coctel,sopar,concert i a esperar la vinguda dels OVNIS que veient un video del youtube del Pau amb Albert Pla ja faria patxoca

    ResponElimina
  43. Imma, no sóc conscient d'haver convidat a sopar, no sé qui m'ha embolicat. Per si de cas, no deixis d'omplir la teva nevera.

    ResponElimina