Allau se’n va al Japó (6) - Cançó espanyola

Ens llevem a les set en el nostre darrer dia de vacances reals (demà hem d’agafar l’avió cap a casa). Per esmorzar ens ofereixen les típiques mongetes enganxifoses i un inesperat got de llet. Després ens apropen al cap Soya (Soya Misaki), l’extrem septentrional de l’illa d’Hokkaido, indret definitivament malastruc. Conté un Parc de la Pau ple de referències tràgiques i també un inexplicable molí holandès. Unes estàtues recorden les nou telefonistes que durant la Segona Guerra Mundial preferiren suïcidar-se abans de caure en mans de l’enemic. Un monòlit rememora els difunts del submarí Wahoo, enfonsat en aquestes aigües, també durant la guerra. Finalment un altre monument recorda les 240 víctimes de l’avió comercial coreà que els soviètics derribaren per error sota aquests cels.

Seixanta quilòmetres més al nord es troba l’illa de Sakhalin i se m’acut que mai no he estat tan a prop de Rússia. Un típic post blanc indica les distàncies a diferents llocs del planeta com ara Anchorage, Sakhalin, Okinawa o Tòquio. Més estranya és la referència a Grenoble (potser pels Jocs Olímpics d’hivern?).

De nou a l’autocar, Emi fa un llarg discurs molt sentit. Dedueixo que està explicant el conte de les telefonistes suïcides. Conclou amb una dolça cançó que és molt aplaudida. Després Yabe reparteix uns fullets grocs que prenc com propaganda de futures excursions; però no, resulta que és un cançoner. L’atent Yabe ens ha preparat una transcripció perquè puguem participar en l’esforç coral. Emi dirigeix l’improvisat orfeó i nosaltres la seguim com bonament podem. Després un voluntari interpreta “a cappella” un altre dels números del cançoner.

Com era de témer, la propera víctima serem nosaltres. El públic ens demana, o més aviat ens exigeix que els regalem amb alguna mostra del ric folklore hispànic. Constatem amb horror que no ens sabem ni una sola cançó sencera. La meva proposta de fer una versió de “De España vengo, soy española” és categòricament rebutjada per V. Finalment improvisem una lleugerament amanyada “Bésame mucho”:

Bésame, bésame mucho
como si fuera esta noche la última vez
Bésame, bésame mucho
que tengo miedo a perderte, perderte después.

Ven esta noche a mis brazos
beber de mi fuente, ven junto a mí
Ponte las pilas cariño y sé que pa siempre
me acuerdo de ti.

Per descomptat som ovacionats.