dijous, 19 de maig de 2011

Apocalypse now!

Diu que el món s’acaba i, el que és pitjor, que s’acaba demà passat. No crec que sigui conseqüència de la crisi econòmica; ja n’hi ha prou d’utilitzar-la com a cap de turc per a tot. A més, no es tracta d’una catàstrofe a nivell planetari, sinó que estem parlant d’un esdeveniment universal, la Fi dels Temps, el Judici Universal, “the Real Thing”. O almenys així ho he entès.

Quan les coses van mal dades és natural sentir la temptació d’engegar-ho tot a rodar i esperar que farem mutis amb un gran pet. I aquest afany apocalíptic ve de lluny, Sant Joan va escriure a l’illa grega de Patmos un best-seller sobre la qüestió. Nostradamus segurament entre les seves críptiques profecies també preveié la fi del món, encara que els seus escrits són tan obscurs que només es poden confirmar a pilota passada i a través d’interpretacions ben peregrines (i no puc imaginar-me res més desagradable que trobar-me a Nostradamus el dia del Judici Final amb gest de suficiència i un “ja us ho havia dit” a flor de llavis). També els mil·lennis són causa d’excitació pels catastrofistes, encara que la numeració dels anys sigui qüestió arbitrària que depèn de cada cultura. Tot i això, diuen que l’any 1000 proliferaren les sectes que n’auguraven una de grossa, i quelcom de similar succeí davant del 2000.

Però, ¿per què ara, en un any que no sembla tenir res d’especial, com és el 2011? I no havíem quedat, segons altres fonts, que la fi seria el 2012? Per tal que l’anorreament no m’atrapi desinformat (fet que seria d’un gust pèssim), he adoptat la personalitat del repòrter Tribulete (nom molt apropiat, com es veurà) i he fet un parell de perquisicions al respecte.

Començaré pel 2012, per treure’m competidors del davant. La datació de l’apocalipsi l’any que ve s’origina en el calendari maia, el qual contempla cicles de 5.125 anys, el tretzè dels quals es completarà el 21 de desembre de 2012. Que aquesta data tingui cap significació especial és objecte d’especulació i es basa en la interpretació de textos antics, com ara el Popol-Vuh. Els descendents actuals dels maies, tot i guiar-se encara pel Calendari Circular, no sembla que estiguin gaire preocupats per la profecia. En canvi, una pila d’apocalíptics d’adscripció “New Age” s’han pujat al carro maia amb l’alegria que els caracteritza. De moment, Hollywood va obtenir sucosos beneficis de la llegenda amb la pel·lícula de catàstrofes “2012” de Roland Emmerich. A mi se’m fa una mica estrany conferir a un final de cicle del calendari propietats especials, encara que la realitat cada 31 de desembre em confirma el contrari. En tot cas, ja ens distraurem ampliant la informació quan s’acosti la data fatídica.

Per explicar la teoria sobre una apocalipsi enguany caldrà endinsar-se en la escatologia cristiana, aquella part de la teologia que s’ocupa de les veritats últimes: la mort, el cel i l’infern, la fi dels temps i el Judici Final. De les Sagrades Escriptures es col·legeix la segona vinguda de Crist a la Terra, el seu regnat durant un mil·lenni i la traca final del Judici; però no totes les sectes cristianes contemplen l’ordenació d’aquests fets de la mateixa manera.

Així, hi ha els “amil·lennialistes” que prenen el mil·lenari Regne de Crist en un sentit figurat i que fan coincidir la seva arribada amb el Dia del Judici. Aquesta visió pragmàtica, que s’estalvia establir l’agenda dels Últims Dies, és compartida tant per l’Església Catòlica com per les Esglésies Ortodoxes. Llavors hi ha els “postmil·lennialistes”, els més optimistes de tots, que creuen que la fi dels temps i la segona vinguda de Jesús seran precedides d’una llarga Edat d’Or en la qual l’ètica cristiana triomfarà.

Però els més interessants de tots són els “premil·lennialistes” que sostenen que hi haurà un breu període de Tribulacions (crisis, fams, guerres, desastres naturals…) abans de l’efectiva arribada en carn i ossos del Messies, que es quedarà entre nosaltres durant un mil·lenni com a monarca absolut fins el tancament definitiu de la barraca. Una subsecta d’aquesta colla, anomenats “dispencionalistes” creuen que, abans que comenci el període de Tribulacions, tots aquells que s’ho mereixin aniran de pet al Cel mitjançant el procés anomenat “rapte” o “arravatament”, mentre que la resta de població infidel i descreguda (com vostè i com jo) continuarà penant fins que Crist decideixi tornar i dur-nos al destí que ens mereixem.

Els “dispencionalistes” són aficionats a predir la data del “rapte”. Ja s’han picat els dits diverses vegades, però ells insisteixen. El darrer en ocupar portades de diaris locals s’anomena Harold Camping i, seguint càlculs irrefutables, ha vaticinat que el proper dissabte “sense cap ombra de dubte” uns 200 milions de persones gaudiran del “rapte” cap a les altures celestials. La resta haurem d’esperar fins al 21 d’octubre perquè s’acabi el món. O sigui que paciència.


Camping ja havia vaticinat l’apocalipsi el 1994. Llavors va excusar-se amb errors de càlcul. Richard Dawkins, que acostuma a evitar el paper de profeta, en aquest cas gosa predir que Camping tornarà a equivocar-se, que insistirà més endavant, i que aquí pau i allà glòria.

Ignoro què passarà exactament, però em tranquil·litza saber que això del dissabte vinent és més aviat un teletransport de Star Trek que una apocalipsi com cal. Així que, de moment, podrem votar a les municipals, assistir a l'arròs sec del Leblansky, veure el partit de Wembley, declarar la renda, fer les vacances d’estiu i retrobar-nos el mes de setembre amb una alegria al cor.

[Mentrestant, un Allau descregut i escèptic es pregunta perquè no ha estudiat mai història de les religions. Tot això que es perd: si t’agrada la ficció, no hi ha terreny més abonat]

31 comentaris:

  1. A mi em sabria greu que no poguessis fer l'arròs del Leblansky... no el podria criticar! ;-)

    ResponElimina
  2. Espero haver deixat clar, Galde, que hi ha un futur més enllà del 21 de maig. Espero que amb garrofons inclosos!

    ResponElimina
  3. Si tot va bé i el món no mostra pressa, jo mes que per Wembley estic interessada per la segona part d'un viatge al Japó.Si es complís la profecia em sabria greu haver-me perdut a l'estada a les illes altrament dite -to en nipó.
    Sjunto dolçament les mans, inclino el cap i et desitjo que dormis.
    À demain.

    ResponElimina
  4. Espero que el món s'acabi el 21, perquè jo ja he encarregat una super-farra de comiat: m'he gastat tots els estalvis, he venut el cotxe i la casa, he engegat a la merda el meu jefe i he atracat un banc. Seria una bona jugada que hi hagués futur després del 21...!

    ResponElimina
  5. Un any en el qual s'havia d'acabar tot era el 1960, vaig quedar molt decebuda en veure que no passava res, cosa que també em van dir alumnes meus el 2000. El que si es cert és que en un dia concret d'algun any concret el món s'acabarà per mi, malauradament. Ara ja ni et consola allò de 'que m'agafi confessat'.

    ResponElimina
  6. Vista l'edat provecta del senyor Camping (ja li val el nom) no m'estranyaria gens ni gota que el món s'acabés el dia que diu ... per a ell, és clar. I és el que deia la meua padrina: "cada dia s'acaba el món, per algú o altre". Ai el pragmatisme pagés!

    ResponElimina
  7. Del meu costat més friqui, friqui (y con fundamento), tinc el record de llegir una novel·la d'anticipació, Murderer in the Mikdash, que parlava de l'època en què Israel s'hauria convertit en una realitat messiànica. Però messiànica de veres: amb el messies vingut, un sanhedrin restablit i tota la pesca. Entretingudeta. No era la fi del temps però ens hi anàvem acostant. L'autor era un jueu ortodox i ben ortodox, és clar, i amb molt sentit de l'humor.

    ResponElimina
  8. Si una autoritat indiscutible com Paco Rabanne la va espifiar fa 12 anys, no em creuré ara un tal Camping.

    ResponElimina
  9. Glòria, per si de cas, procuraré publicar demà un altre capítol de l'aventura japonesa. Si hem de marxar, que sigui amb un bon sabor a la boca.

    ResponElimina
  10. Lluís, queda molt lleig que, perquè tu t’hagis precipitat, ara ens vulguis embolicar a tots.

    ResponElimina
  11. Júlia, del 1960 no en sabia res. Comprenc la teva decepció i espero que es repeteixi dissabte.

    ResponElimina
  12. Clídice, ara que ho dius sembla un personatge de la J.K. Bowling. Com et sona “Harold Camping i la llufa filosofal”?

    ResponElimina
  13. José Luis, per evitar aglomeracions als confessionaris, proposo una amnistia general.

    ResponElimina
  14. Jesús, ja he evitat conscientment el negociat judaic, que també compta amb els seus mil•lenaristes. Per no dir res de Hitler i el seu Reich que havia de durar mil anys.

    ResponElimina
  15. Segon St. Pau el "moment" l'anunciaran set àngels amb set trompetes (ja m'agradaria que dos d'aquests angelets fossin negres: L'Armstrong i el Davis).
    D'altres diuen que la banda sonora serà una altra; que per tots els altaveus del món, des dels politons dels mòbils fins a les majors megafonies, hi sonarà -a l'uníson i al màxim volum- el Quatuor pour la Fin du Temps de Messiaen.

    ResponElimina
  16. Jordi, opto per Messiaen, però a un volum moderat.

    ResponElimina
  17. Si el món s'ha d'acabar, que s'acabi bé, no?

    ResponElimina
  18. Que acabi bé o que no acabi, Tirant.

    ResponElimina
  19. A mi m'agraden les prediccions precises i verificables. Si es compleix caldrà felicitar-el per la seva perspicàcia, i si no, ens n'oblidarem. Els altres, en canvi, els del tipus Nostradamus, no hi ha manera de treure-se'ls del damunt.

    ResponElimina
  20. Brian, trobo que si algú falla en les prediccions se l'hauria d'inhabilitar a perpetuitat com a profeta. A Mr. Camping li hauria de caure la cara de vergonya.

    ResponElimina
  21. Ni Armstrong ni Davis ni Messiaen, si el profeta es diu camping, el que sonarà a l'uníson serà "La barbacoa" de Georgie Dann. Dic jo.

    ResponElimina
  22. Ei, MU, no provoquis!
    Ara passaré la resta del dia repetint-me els acords mamorable de la Barbacoa..., la barbacoa!

    Tot i que no hauríem d'excloure que la Fi definitiva sigui un rostiment universal en una graellada còsmica.

    ResponElimina
  23. Segur que algun dia tot acaba petant...ara, no crec que ningú acerti en la data...i si no, mira, van dir que hi hauria un terratremol a Roma i va i passa a LLorca

    ResponElimina
  24. Roma... Lorca... Almenys les vocals coincidien.

    ResponElimina
  25. After the Rapture, America is going to be awesome! Universal health-care, gay marriage, easy access to birth control, a progressive tax code and strong environmental regulations.

    You don’t want to miss all the fun! Come to our pre-Rapture orgy to make sure that you’ll be here come May 22, 2011.

    https://www.facebook.com/event.php?eid=112535948832738

    ResponElimina
  26. Ostres, Epolenep, encara ens ho passarem bé. Pregaré perquè el rapte no se m'endugui dissabte.

    ResponElimina
  27. un del cartells més vistosos a la Pça. Catalunya és "yes, we camp"

    ResponElimina
  28. Kalamar, veig que segueixes per aquí; així no sóc l'únic que no ha estat arravatat cap a les altures celestials.

    ResponElimina