Apocalypse now!

Diu que el món s’acaba i, el que és pitjor, que s’acaba demà passat. No crec que sigui conseqüència de la crisi econòmica; ja n’hi ha prou d’utilitzar-la com a cap de turc per a tot. A més, no es tracta d’una catàstrofe a nivell planetari, sinó que estem parlant d’un esdeveniment universal, la Fi dels Temps, el Judici Universal, “the Real Thing”. O almenys així ho he entès.

Quan les coses van mal dades és natural sentir la temptació d’engegar-ho tot a rodar i esperar que farem mutis amb un gran pet. I aquest afany apocalíptic ve de lluny, Sant Joan va escriure a l’illa grega de Patmos un best-seller sobre la qüestió. Nostradamus segurament entre les seves críptiques profecies també preveié la fi del món, encara que els seus escrits són tan obscurs que només es poden confirmar a pilota passada i a través d’interpretacions ben peregrines (i no puc imaginar-me res més desagradable que trobar-me a Nostradamus el dia del Judici Final amb gest de suficiència i un “ja us ho havia dit” a flor de llavis). També els mil·lennis són causa d’excitació pels catastrofistes, encara que la numeració dels anys sigui qüestió arbitrària que depèn de cada cultura. Tot i això, diuen que l’any 1000 proliferaren les sectes que n’auguraven una de grossa, i quelcom de similar succeí davant del 2000.

Però, ¿per què ara, en un any que no sembla tenir res d’especial, com és el 2011? I no havíem quedat, segons altres fonts, que la fi seria el 2012? Per tal que l’anorreament no m’atrapi desinformat (fet que seria d’un gust pèssim), he adoptat la personalitat del repòrter Tribulete (nom molt apropiat, com es veurà) i he fet un parell de perquisicions al respecte.

Començaré pel 2012, per treure’m competidors del davant. La datació de l’apocalipsi l’any que ve s’origina en el calendari maia, el qual contempla cicles de 5.125 anys, el tretzè dels quals es completarà el 21 de desembre de 2012. Que aquesta data tingui cap significació especial és objecte d’especulació i es basa en la interpretació de textos antics, com ara el Popol-Vuh. Els descendents actuals dels maies, tot i guiar-se encara pel Calendari Circular, no sembla que estiguin gaire preocupats per la profecia. En canvi, una pila d’apocalíptics d’adscripció “New Age” s’han pujat al carro maia amb l’alegria que els caracteritza. De moment, Hollywood va obtenir sucosos beneficis de la llegenda amb la pel·lícula de catàstrofes “2012” de Roland Emmerich. A mi se’m fa una mica estrany conferir a un final de cicle del calendari propietats especials, encara que la realitat cada 31 de desembre em confirma el contrari. En tot cas, ja ens distraurem ampliant la informació quan s’acosti la data fatídica.

Per explicar la teoria sobre una apocalipsi enguany caldrà endinsar-se en la escatologia cristiana, aquella part de la teologia que s’ocupa de les veritats últimes: la mort, el cel i l’infern, la fi dels temps i el Judici Final. De les Sagrades Escriptures es col·legeix la segona vinguda de Crist a la Terra, el seu regnat durant un mil·lenni i la traca final del Judici; però no totes les sectes cristianes contemplen l’ordenació d’aquests fets de la mateixa manera.

Així, hi ha els “amil·lennialistes” que prenen el mil·lenari Regne de Crist en un sentit figurat i que fan coincidir la seva arribada amb el Dia del Judici. Aquesta visió pragmàtica, que s’estalvia establir l’agenda dels Últims Dies, és compartida tant per l’Església Catòlica com per les Esglésies Ortodoxes. Llavors hi ha els “postmil·lennialistes”, els més optimistes de tots, que creuen que la fi dels temps i la segona vinguda de Jesús seran precedides d’una llarga Edat d’Or en la qual l’ètica cristiana triomfarà.

Però els més interessants de tots són els “premil·lennialistes” que sostenen que hi haurà un breu període de Tribulacions (crisis, fams, guerres, desastres naturals…) abans de l’efectiva arribada en carn i ossos del Messies, que es quedarà entre nosaltres durant un mil·lenni com a monarca absolut fins el tancament definitiu de la barraca. Una subsecta d’aquesta colla, anomenats “dispencionalistes” creuen que, abans que comenci el període de Tribulacions, tots aquells que s’ho mereixin aniran de pet al Cel mitjançant el procés anomenat “rapte” o “arravatament”, mentre que la resta de població infidel i descreguda (com vostè i com jo) continuarà penant fins que Crist decideixi tornar i dur-nos al destí que ens mereixem.

Els “dispencionalistes” són aficionats a predir la data del “rapte”. Ja s’han picat els dits diverses vegades, però ells insisteixen. El darrer en ocupar portades de diaris locals s’anomena Harold Camping i, seguint càlculs irrefutables, ha vaticinat que el proper dissabte “sense cap ombra de dubte” uns 200 milions de persones gaudiran del “rapte” cap a les altures celestials. La resta haurem d’esperar fins al 21 d’octubre perquè s’acabi el món. O sigui que paciència.

Camping ja havia vaticinat l’apocalipsi el 1994. Llavors va excusar-se amb errors de càlcul. Richard Dawkins, que acostuma a evitar el paper de profeta, en aquest cas gosa predir que Camping tornarà a equivocar-se, que insistirà més endavant, i que aquí pau i allà glòria.

Ignoro què passarà exactament, però em tranquil·litza saber que això del dissabte vinent és més aviat un teletransport de Star Trek que una apocalipsi com cal. Així que, de moment, podrem votar a les municipals, assistir a l'arròs sec del Leblansky, veure el partit de Wembley, declarar la renda, fer les vacances d’estiu i retrobar-nos el mes de setembre amb una alegria al cor.

[Mentrestant, un Allau descregut i escèptic es pregunta perquè no ha estudiat mai història de les religions. Tot això que es perd: si t’agrada la ficció, no hi ha terreny més abonat]