dilluns, 2 de maig de 2011

En el cor del cor del bosc


Fa alguns anys els diaris publicaren sobre els suposats maltractaments patits per una colla d’adolescents internats a un centre correccional clandestí en terres de Girona. Amb aquesta notícia com a font d’inspiració Salvador Macip i Sebastià Roig van escriure la novel·la “Ullals”, amb tan bona fortuna que van fer-se amb el Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil a l’edició de l’any passat.

Tot i que el llibre parteixi d’una premissa similar a la que aparegué als diaris, Macip i Roig prescindeixen de desenvolupar els fets reals, tampoc fan cap reflexió sobre la decadència dels mètodes educatius o sobre com certa joventut benestant creix desproveïda de qualsevol valor ètic, el propòsit d’”Ullals” és fer una obra de gènere què funcioni. El problema seria potser decidir a quin gènere pertany.

“Ullals“ s’inicia amb l’arribada a l’aeroport de Girona de Vicent, un adolescent consentit, acostumat a solucionar-se la vida a cops de Visa. El seu destí és una escola d’estiu on intentaran redreçar-li el caràcter. Vicent ja ha viscut altres vegades aquesta experiència, es tracta de gàbies d’or on la suposada disciplina pot ser fàcilment subornada. Aviat descobrirà que aquest cop les coses aniran de forma molt diferent, com ja es comença a ensumar així que veu la desballestada camioneta que el ve a recollir. Al bell mig d’un bosc salvatge, tancat en una mena de camp de treball i amb la sola companyia de dos joves més, Vicent només pensarà en fugir. Però pel bosc corren criatures sanguinàries que dificultaran els seus propòsits…

“Ullals” pot considerar-se doncs una novel·la d’aventures del subgènere d’evasions; però també té un fort component fantàstic i terrorífic, amb una assumida vena lovecraftiana (aquests “feréstecs” a penes entrevistos que s’esmunyen pel bosc com encarnació d’un horror primigeni). Ara que estan tan de moda entre els lectors adolescents les sagues on vampirs, licantrops i zombies festegen amb les mosses locals, ja em temia una jugada similar. Però no, a “Ullals” no hi ha història d’amor ni una caracterització forta dels personatges: el que prima és l’acció i l’atmosfera. És un d’aquells llibres, destrament construïts, que t’obliguen a passar pàgina compulsivament. I si en alguns moments el lector pot anar per davant dels personatges, la sàvia dosificació del misteri i el voluntari enfosquiment dels detalls (mai del tot explicats) conduirà a un desenllaç inesperat però totalment satisfactori.

Literatura per a adolescents? En un món on les sagues del crepuscle o Harry Potter triomfen entre públics de qualsevol edat, “Ullals” té grans possibilitats de satisfer a paladars exigents que busquin una estona d’entreteniment. “Ullals” no és “haute cuisine” (o potser sí, que de vegades les metàfores em traeixen), però hi ha moments en els quals necessites un bon plat de llenties i millor que te les preparin bé. Macip & Roig se n’han sortit amb matrícula.

12 comentaris:

  1. Ep, aquesta és més que una sòlida crítica. Espero que a la bandaleta de les properes edicions surti algun fragment del que dius!

    ResponElimina
  2. Galde, fa tres o quatre apunts que ja aspiro a treure'm un sobresou amb les meves ressenyes tan assenyades.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies de part d'aquests cuiners de llenties! Em sembla que has vist molt bé les nostres intencions: fer una novel·la de gènere que no segueixi les normes de cap gènere i un llibre per a joves que no s'assembli als llibres que llegeixen els joves. Costa més del que sembla! La literatura d'entreteniment no ha d'estar necessàriament mal feta. Aquest és un tòpic que cal eliminar per acabar de normalitzar-nos.

    ResponElimina
  4. Salvador, la recepta és bona. I no saps com m'agraden les llenties (i les faves)!

    ResponElimina
  5. Espero no passa molta por si la llegeixo, és que l'ambient que descrius ja em començava a inquietar...

    ResponElimina
  6. Interessant això del gènere tal com ho expliques i després confirma el Salvador. Aviam si això del sobresou arriba aviat. Feliç setmana!

    ResponElimina
  7. Últimament no sé pas si estic per fer-te gaire cas, que me'ls deixes molt ben parats eh? ;)

    ResponElimina
  8. Júlia, a qui no li agrada passar una mica de por llegint un llibre o mirant una pel•lícula? Com que no es tracta de la vida real, ens ho podem permetre.

    ResponElimina
  9. Feliç setmana, Marta, i que visquin els sobresous!

    ResponElimina
  10. Clídice, és pura casualitat, no saps com m’hauria agradat carregar-me la novel•la ;p

    ResponElimina
  11. No soporto els xucladors de sang, ni mosquits ni el més atractiu dels vampirs. Em quedo amb Harry Potter i els seus divertits encanteris.

    ResponElimina
  12. Massa pàgines, Kalamar, ja no tinc edat.

    ResponElimina