En el cor del cor del bosc

Imatge de Beppie K treta de flickr

Fa alguns anys els diaris publicaren sobre els suposats maltractaments patits per una colla d’adolescents internats a un centre correccional clandestí en terres de Girona. Amb aquesta notícia com a font d’inspiració Salvador Macip i Sebastià Roig van escriure la novel·la “Ullals”, amb tan bona fortuna que van fer-se amb el Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil a l’edició de l’any passat.

Tot i que el llibre parteixi d’una premissa similar a la que aparegué als diaris, Macip i Roig prescindeixen de desenvolupar els fets reals, tampoc fan cap reflexió sobre la decadència dels mètodes educatius o sobre com certa joventut benestant creix desproveïda de qualsevol valor ètic, el propòsit d’”Ullals” és fer una obra de gènere què funcioni. El problema seria potser decidir a quin gènere pertany.

“Ullals“ s’inicia amb l’arribada a l’aeroport de Girona de Vicent, un adolescent consentit, acostumat a solucionar-se la vida a cops de Visa. El seu destí és una escola d’estiu on intentaran redreçar-li el caràcter. Vicent ja ha viscut altres vegades aquesta experiència, es tracta de gàbies d’or on la suposada disciplina pot ser fàcilment subornada. Aviat descobrirà que aquest cop les coses aniran de forma molt diferent, com ja es comença a ensumar així que veu la desballestada camioneta que el ve a recollir. Al bell mig d’un bosc salvatge, tancat en una mena de camp de treball i amb la sola companyia de dos joves més, Vicent només pensarà en fugir. Però pel bosc corren criatures sanguinàries que dificultaran els seus propòsits…

“Ullals” pot considerar-se doncs una novel·la d’aventures del subgènere d’evasions; però també té un fort component fantàstic i terrorífic, amb una assumida vena lovecraftiana (aquests “feréstecs” a penes entrevistos que s’esmunyen pel bosc com encarnació d’un horror primigeni). Ara que estan tan de moda entre els lectors adolescents les sagues on vampirs, licantrops i zombies festegen amb les mosses locals, ja em temia una jugada similar. Però no, a “Ullals” no hi ha història d’amor ni una caracterització forta dels personatges: el que prima és l’acció i l’atmosfera. És un d’aquells llibres, destrament construïts, que t’obliguen a passar pàgina compulsivament. I si en alguns moments el lector pot anar per davant dels personatges, la sàvia dosificació del misteri i el voluntari enfosquiment dels detalls (mai del tot explicats) conduirà a un desenllaç inesperat però totalment satisfactori.

Literatura per a adolescents? En un món on les sagues del crepuscle o Harry Potter triomfen entre públics de qualsevol edat, “Ullals” té grans possibilitats de satisfer a paladars exigents que busquin una estona d’entreteniment. “Ullals” no és “haute cuisine” (o potser sí, que de vegades les metàfores em traeixen), però hi ha moments en els quals necessites un bon plat de llenties i millor que te les preparin bé. Macip & Roig se n’han sortit amb matrícula.