Ja em disculpareu que avui no publiqui un dels meus apunts més aviat escapistes, no tinc el cos per fer-ho. Més que mai les meves foteses em semblen irrellevants; però em veig incapaç d’aportar res de nou sobre el que està passant, ni puc oferir la panacea pel fotimer de problemes que tenim. Així que valgui aquest breu text com un gest de solidaritat tan imprecís com les reivindicacions que són ara mateix a les nostres places.
Podria dir que visqui el Barça, mig d’esma, però em sonaria doblement irrellevant. Desitjo que almenys el circ no ens faci oblidar mai el pa.
M'ha semblat un apunt rellevant dins del "Daily Avalanche" que no acostuma a ficar-se gaire en política i encara menys en futbol.
ResponEliminaJa veus, Òscar, que no m'he ficat gairebé en res i he amagat el cap amb l'estil de l'estruç.
ResponEliminaÒscar, no estic d'acord amb tu que el Daily Avalanche no es posi en política malgrat que estic d'acord amb tu que no es pronuncia futbolísticament!
ResponEliminaEls apunts de l'Allau traspuen la seva manera de pensar i malgrat no vull caure en els tòpics l'home és un animal polític. Algú que cada dia diu la seva a de prendre posició pel que fa a l'ètica i això és política. L'exemple d'avui és una clara mostra.
Per a mi tota manifestació pública comporta una ètica i una estètica i, per tant un compromís polític. Una altra cosa és que sigui rellevant o no. Això només depèn de la nostra postura davant d'un missatge.
ResponEliminaGalde, m'has fet emmudir. Ja no sé el que dic i el que deixo de dir. Però t'ho agraeixo, perquè crec que ens entenem.
ResponEliminaD'acord, Allau, demà serà un altre dia i tornarem a parlar (alguns) de tot i de res.
ResponEliminapere
Pere, demà parlaré de no res, t'ho asseguro.
ResponEliminaEnric, de moment et diré que ètica i estètica em semblen ben lligades, i que el meu compromís polític es troba lluny de les figures de Lladró. Més no puc dir.
ResponEliminaEl fútbol com la vida només és un joc, i estem en una época en que no hi ha gaire lloc per el compromís. Tindràs molts dies per parlar de la gent que és a les places, va per llarg.
ResponEliminano està del tot malament tenir en ment alguna cosa que ens distregui de la crua realitat, això si, sense oblidar el pa
ResponEliminaPa i xocolata!! I visca el Barça manque pierda!
ResponEliminaJa va be una mica de irrellevància de quan en quan. Mes greu em sembla que ens venguin o ens prenguem com rellevant el que no ho es, i viceversa.
ResponEliminaPuigcarbó, mentre sigui un joc ja m'està bé, el que m'espanta és quan les coses són més del que són (i no em refereixo necessàriament al Barça).
ResponEliminaÉs clar que sí, és imprescindible; però no tenia avui el cos per distraccions.
ResponEliminaI Sugus, Matilde, ja posats.
ResponEliminaPer un dia, José Luís, he decidit no contaminar amb la irrellevància pròpia.
ResponEliminaTot i que soc ontològicament pessimista, no soc fatalista. Ningú té la panacea per resoldre els problemes que tenim, però en lloc està escrit que estiguem condemnats a empènyer la roca de Sísif de per vida. El sol fet de constatar en veu alta i col·lectivament que no ens resignem és una manera d'anar forçant un canvi.
ResponEliminaJo també diria que, dins de la dinàmica de temes i d'inèrcies del teu blog, aquest és feliçment rellevant. Celebro molt que aportis aquestes frases. Tardarem temps en comprendre quin moment estem vivint, però jo diria que les coses es comencen a bellugar. Possiblement assistim a l'agonia de la democràcia representativa (com a mínim), i sobretot s'ha trencat aquella imatge del "poble català" que ho accepta tot, que calla i va a treballar. La importància del moment queda assenyalada pel teu gest, que actua com una metàfora: si The Daily Avalanche respòn a la situació, vol dir que alguna cosa passa.
ResponEliminaM'alegra, Brian, que hagis decidit sortir del teu exili interior i que mostris indicis d'esperança.
ResponEliminaLluís, no li donaria més importància, possiblement demà continui amb les meves collonades habituals, el que no vol dir que no em mantingui amb l'orella parada.
ResponEliminaEstem atrapats per l'actualtat i si es pretén fugir-ne, se't pot acusar de ser de tot, sobretot d'insolidari. No és just. Tant de bo el circ només fos el futbol.
ResponEliminaSi poses la televisio que has "penjat" segur que la veurem en blanc i negre. El temps ha tirat cruelment endarrere.
ResponEliminaDe vegades, David, cal posar l'actualitat en perspectiva amb tot el que ha succeït abans per saber d'on venim.
ResponEliminaNo, Glòria, no tinc cap interès en veure-ho tot en blanc i negre: s'han de mantenir els matisos de tots els colors.
ResponEliminaSi, aquesta victoria del Barça es una mica amarga amb tot el tema de la crisi...
ResponEliminaHome, Aris, no pretenia treure dolçor a la Copa, però hi ha coses més importants pels que no juguem al Barça.
ResponEliminaEstic movent la pantalla amunt i avall perquè estic segur que la imatge que ens has posat té un missatge d'aquells que els ulls veuen i passen directament al cervell sense que el reconeguem conscientment. Centrat i a la part inferior... Quines tàctiques, fer-se l'irrellevant per controlar els nostres innocents cervells!
ResponEliminaOstres, Puig, comencen les conspiranoies?
ResponEliminaAllau, m'ha cridat l'atenció que el títol del teu apunt sigui "Irrellevància". En el meu apunt he utilitzat la paraula "rellevant" però he fet un apunt tan llarg que costa trobar-la :)
ResponEliminaÉs curiós, Marta, perquè quan he llegit el títol del teu apunt deseguida he comprès que parlàvem de coses similars (però tu amb molta més empenta).
ResponElimina