Me'n recordo, de les copes verdes pel vi de l'Hotel Fornells Park i dels llums de gas a les parets de la fonda de Canet d'Adri.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Caram, Allau! El Fornells Park era un "resort" de luxe anys endarrere. No sé si saps que estava destinat a ser casa particular d'una dama que es casava amb un ric. Ell va fer construir el xalet per a tots dos però poc abans de la boda, ella el va plantar per ...casar-se amb un altra que encara era més ric! I així va esdevenir l'hotel que esmentes i, fins i tot, es va aprofondir artificialment la corva de la carretera perquè els cotxes el veiessin, tan blanc, en el seu bell racó. I és que jo, Allau, vaig néixer a pocs quilòmetres del F.P..
ResponEliminaLes copes són boniques. De Canet d'Adri et puc dir que, a Girona, a l'escola, es deia que els seus habitants eren "canadienses". Divina ingenuitat!
Molt bon cap de setmana!
Aquelles connexions estranyes que fa la ment m'han dut a pensar en uns gots de Duralex marró, els quals fa poc n'he llençat uns quants. Ben mirats, tenien un look pop que ara podrien tornar a estar de moda, tal com aquestes de què parles.
ResponEliminaGlòria, aquests records inconnexos pertanyen a unes estranyes vacances on es barrejà el luxe una mica fora de lloc amb les condicions de vida més primitives. Quina gràcia que hi nasquessis a prop!
ResponEliminaLluís, també me'n recordo d'aquest duralex de color potser ambre. Fa una pila d'anys el vidre de color quedava fi. Actualment és anatema pels enòlegs i fins i tot pels bebedors d'aigua.
ResponEliminaAmbre, carai, volia dir ambre. I sobre el color, es comencen a veure altra vegada blaus i verds, especialment a Ikea i als basars xinesos.
ResponEliminaEm passa el mateix que al Lluís. Els vidres de colors sempre em transporten al Duralex, sed lex... (perdoneu l'acudit fàcil!)
ResponEliminaPodem anar rient, Galde, que el duralex ens enterrarà tots.
ResponEliminaM'heu fet recordar les copes granate del restaurant Fontpineda, record del casament dels meus pares i que encara conserva ma mare al menjador de casa seva. La història que explica la Glòria és meravellosa!!!
ResponElimina