dimecres, 4 de maig de 2011

Batalla de reines (2 de 2)


Tot i que les foneries han desaparegut en aquesta societat digital nostra, els propietaris d’una tipografia també cobren drets d’autor per l’ús dels seus productes. L’opció barata per no pagar-los és copiar les lletres i presentar-les amb un altre nom (sembla que el “copyright” només afecta el nom, no el disseny). Així fou com aparegueren clons de l’Helvetica amb etiquetes com Triumvirate, Helios, Megaron o Newton. La prestigiosa casa Monotype devia trobar aquests actes de pirateria indignes de la seva reputació i decidí crear un nou tipus, idèntic en proporcions a l’Helvetica, però amb prou característiques pròpies per fer-la distingible. Així nasqué l’Arial (no n’he descobert l’etimologia), desenvolupada inicialment per IBM i Rank Xerox. Que Microsoft l’adoptés com a font mare del seu Windows 3.1 segurament es degué a motius econòmics (Apple sempre va optar per l’Helvetica), més que no pas estètics. La conseqüència d’aquesta elecció, gràcies a l’èxit global del sistema operatiu de Microsoft, fou que l’Arial es propagà com un virus per tots els ordinadors del planeta. En l’actualitat l’ús d’Arial ha desplaçat totalment Helvetica com a estàndard en tots aquells materials que no han estat realitzats per professionals del disseny.

Un dissenyador professional no emprarà mai Arial (a menys que el seu client el forci). Els dissenyadors odien Arial, en part per l’innat prejudici que senten envers Microsoft (és sabut que absolutament tots adoren el seu Mac), però també per comprensibles raons morals. Arial nasqué per motius purament comercials com “l’Helvetica que no és l’Helvetica, però que confon el profà”.

La trista veritat és que, si la lletra és petita, costa molt de distingir-les, i jo juraria que lletres com la “i” o la “l” (ela) són pràcticament idèntiques en qualsevol grandària que te les miris. Però en altres casos sí que hi ha diferències arbitràries que revelen amb quin tipus ens les havem. Fixar-se en aquests detalls és una bona manera d’endinsar-se en les subtileses de l’art tipogràfic, només cal saber cap a on mirar.

En general, el remat dels traços de l’Arial és lleugerament inclinat, mentre el de l’Helvetica sempre és horitzontal. Es pot veure clarament a la “C” i a la “t”. L’a minúscula de l’Helvetica compta amb una cueta ben desenvolupada que a l’Arial li falta, igual que l’esperó de la “G”. Mentre que la “R” Helvetica sembla plantar un peu decidit, la “R” Arial avança la cama en diagonal. El palet de la “Q” també és un punt de dissentiment, diagonal a Helvetica, lleugerament  sinuós a Arial.

En aquesta pàgina trobareu una curiosa eina amb la qual podeu superposar els dos tipus de lletres per jugar a detectar les diferències. I, si us heu après bé la lliçó, podeu intentar passar aquest test on coneguts logos escrits originalment en Helvetica apareixen també en Arial i cal descobrir quin són els impostors.

He dit que desconeixia l'etimologia d’Arial, tot i que no puc evitar que em faci pensar en allò de la “raça ària” de trist record, potser per això la confrontació amb la “neutral” Helvetica és un cas de predestinació. Per descomptat aquest apunt ha estat escrit en gloriosa Helvetica, no responc com ho veureu als vostres respectius ordinadors.

22 comentaris:

  1. Genial!

    Els que ens va la morbositat, però, reclamem un monogràfic de la Comic Sans... escrit en Helvètica! ;-)

    ResponElimina
  2. Galde, crec que ja el tinc escrit. Troba'l com enllaç a l'apunt anterior o fes una cerca "Comic Sans" dins del bloc.

    ResponElimina
  3. Parlant de races, te'n recordes, Allau d'aquella botiga del carrer Ferran que em sembla que es diu -o es deia- Lafuente i que tenia els preus dels productes de l'aparador escrits en una lletra molt singular? Al final en van fer una "True Type" que en un moment determinat vaig intentar tenir, però no hi havia forma sense pagar. Aquesta nit he intentat trobar-la inútilment; no sé quin nom li van posar.

    ResponElimina
  4. Sí, que me’n recordo, Pere, i fins i tot van fer material de papereria i bibelots diversos decorats amb aquella lletra tan domèstica. Miraré a veure si la trobo; encara que mencionar-la a un apunt sobre l’Helvetica pugui sonar a sacrilegi.

    ResponElimina
  5. Tot i que l'Arial funciona prou bé, no hi ha color: Helvetica rules! (el test que enllaces és demolidor).
    Però m'ha fet peneta la pobra Arial quan he llegit (al primer enllaç) que Microsoft l'havia eliminat com a font per defecte i substituït per la Calibri, que no coneixia i en la qual detecto pernicioses influències de la Comic Sans.

    ResponElimina
  6. La pobra i denostada Arial es mereix més bon tracte. Que si, que si la neutralitat Suïssa i tot el que vulguis, ara, però, se sap que de neutrals nasti de plasti: qui paga mana. O sigui que mira, m'inclino per la prinssessssadelpuebloArial. Ja saps que no puc evitar la meva vena barriubajera.

    ResponElimina
  7. Clidice, em temo que en aquest cas la princesa del pueblo seria la Comic Sans (ecs! uix!).

    ResponElimina
  8. Molt bona eina aquesta de sobreposar tipos!
    Em sembla molt útil per distingir les fonts clàssiques del seu succedani gratuit, tot i que he de confessar que després de passar el test dels logos a mi me les colarien totes i vaig tan perduda com amb la carta d'aigues d'un restaurant!

    ResponElimina
  9. La Comic Sans és a la tipografia el que el Real Madrid és al futbol...

    Disculpeu el comentari sota els efectes narcòtics del partit d'ahir.

    Allau, el pots esborrar, si et sembla! ;-)

    ResponElimina
  10. Santi, la Calibri no està malament, rodoneta tota ella.

    ResponElimina
  11. Sospito, Clídice, que a casa teva l’alcohol deu ser de garrafa...

    ResponElimina
  12. Carme, una professional com tu, fixant-te en les quatre lletres significatives, no hauries de tenir problema per passar el test amb matrícula.

    ResponElimina
  13. Pitjor, plantem patates i tenim un alambí, i mentre esperem toquem el banjo, la pinta i la serra ;)

    ResponElimina
  14. Tirant, com de futbol no hi entenc gens, potser tens raó i tot.

    ResponElimina
  15. L'arial dóna el pego, però en cos molt gran se li veu el plumero.
    No sé pq el nom és arial, però portar l'A al davant fa que surti de les primeres. Això és estratègia comercial..

    ResponElimina
  16. Kalamar, potser sí que és estratègia comercial; però fins fa poc, si no escollies el tipus de lletra, per defecte tenies l’Arial.

    ResponElimina
  17. A la feina tenim programes tan vells que encara agafen per defecte la Times New Roman. Bé, això els de baix; els de dalt tenen màquines i programes guais que utilitzen la Calibri. Deu ser perquè les retallades semblin més amables.

    ResponElimina
  18. Allau, s'agraeix la teva benevolència, però el resultat ha estat de 4 errors...not so good!

    Però m'ho he passat molt bé. No n'hi ha més? :-)

    ResponElimina
  19. No sabria dir perquè, però finalment m'agrada l'arial i vet aquí que a l'hora de configurar el blog nou, l'he escollida. En aquesta elecció hi deu haver en part una antiga mania contra els elitismes del Mac, que em segueix semblant una bona opció, però només en cas que la crisi no t'afecti. L'arial em sembla proletària, vulgar: just com jo. L'helvètica en canvi és la que usa Artur Mas quan m'envia un correu, demanant-me bona predisposició als sacrificis, en nom de Catalunya. O Arial, o exili.

    ResponElimina
  20. Jo escric en Arial però al meu blog wordpress no sé on és l'opció per triar la lletra. No sé si autoimmolar-me o esperar que un dissenyador faci la feina...

    ResponElimina
  21. Lluís, no culpis l'Helvetica dels elitismes del Mac que ella arribà molt abans i tenia vocació de ser popular. I disculpa que fins ara no hagi descobert el teu comentari.

    ResponElimina
  22. Marta, pel que jo sé, wordpress no considera que canviar el tipus de lletra sigui una opció bàsica. T'has de conformar amb el que tens o pagar. De totes maneres, jo no em preocuparia, l'Arial és perfectament decent i molt llegible. No et deixis atrapar en la dictadura dels dissenyadors.

    ResponElimina