Arròs!

arrossec: irresistible capacitat de convocatòria de Leblansky i Carme J. (del Disseccionari).

Per tercera vegada en Leb i la Carme han convocat tothom que volgués afegir-se a la celebració d’una diada singular. La cosa va començar fa cosa de poc més d’un any amb la commemoració de Sant Perfecte, després vingué Sant Llop i ahir l’excusa fou Santa Rita (de la qual val la pena llegir l’hagiografia delirant que ha compilat la Júlia).

Se sol parlar de les relacions fictícies que s’estableixen a la xarxa; però de vegades, i no és la primera ni la segona vegada, quan et veus les cares, tot flueix amb una afabilitat que no requereix cap esforç. Potser el mèrit és de Leblansky qui, com diu en Girbén, és un catalitzador transversal. Si no, no s’explicaria que una reunió amb els següents ingredients no acabés en empatx. Poseu-hi: 

• un corredor de fons de la bibliofília
• una inquieta observadora del dia a dia
• un boig de l’eròtica ‘S’
• un entomòleg amb febleses de grafista
• una taxonomista d’amants
• un esteta de la natura
• un investigador dels límits de l’escriptura pròpia
• una tendra il·lustradora
• un que reflexiona sobre el que realment importa
• un lletraferit disposat a apretar a córrer
• un joveníssim neonoucentista
• afegiu-hi cònjuges i descendència, cap dels quals ha desentonat el més mínim i crec que tots s’ho han passat tan bé com si escriguessin en un bloc.

Hi ha hagut menges sorprenents, per a tots els gustos (amb reincidència de les infames olives assassines de Galderich), però l’estrella de la festa ha estat l’arròs sec que Leblansky ha preparat en el seu circ de tres pistes (o fogons). Deliciós! No cada dia pots escoltar Owen Pallett, mentre fulleges edicions històriques dels llibres de Cesc, desplegues rotlles de l’espaterrant Cine Nic i t’informen de la curiosa morfologia de les titoles dels microcoleòpters.

No sé perquè publicito aquestes trobades obertes a tothom (i que estic segur que són molt més divertides que tantes bodes reials que congestionen la premsa). No m’agradaria que el seu èxit creixent les espatllés, però estic segur que les experiències felices són capaces de crear un espai d’una flexibilitat apta per enquibir-hi tothom. No us perdéssiu la propera convocatòria!

(Clídice, Llum i Ernesto, us hem trobat a faltar!)

Un inusual eclipse de Girbén.