Alícia a Mallorca, Carroll a Brooklyn

És de tothom conegut que en Jesús Tibau organitza jocs literaris cada mes. El mes de novembre de l’any passat la fortuna, mitjançant sorteig, m’assenyalà amb el seu benvingut dit. El premi, consistent en un lot de llibres, em va anar arribant en diversos terminis durant els dies previs al Nadal. Quina fou la meva sorpresa en obrir un paquet i descobrir el llibre que apareix a dalt. Per uns instants, vaig pensar que es tractava d’una picada d’ullet d’en Tibau, però això era pràcticament impossible, perquè la composició del premi havia estat anunciada just quan jo iniciava la meva “Ofensiva Carroll”. Deixem-ho doncs com una feliç coincidència més de les moltes que m’està regalant Alícia.

El llibre en qüestió és el recull de contes “Camp de mèrleres” de la mallorquina Francesca M. Pujol Figuera, editat per l’Institut d’Estudis Baleàrics l’any 2009. La presència en la composició de la portada de l’Alícia de Tenniel no és del tot fortuïta, ja que el primer relat del llibre es titula precisament “Alícia”. El conte narra la relació virtual que estableix el propietari d’una botiga de cartells i fotografies per a cinèfils i una blocaire de nick “Alícia”.

“El dia que, navegant per l’univers blocaire, descobrí n’Alícia estava escoltant un tango. Li fascinà la seva pàgina plena de dibuixos d’Alícia en el País de les Meravelles. Començà a llegir interessat i s’adonà que ella havia modificat les dates i en lloc de seguir l’ordre cronològic que tots els blocs seguien, escrivia dates arbitràries: una vegada, sis anys abans, un cafè amb llet més tard, a l’estiu, catorze anys després… El darrer escrit que tenia es titulava “L’ull existeix en estat salvatge”. Havia posat el temps “sempre” i ho havia il·lustrat amb el dibuix de n’Alícia mirant pel pany d’una porta. En l’escrit parlava de com l’ull veu sol el que vol veure”.

No voldria semblar paranoic, però és que aquest bloc ple d’imatges d’Alícia em resulta tan familiar…

Però potser sí que l’ull veu sol el que vol veure, com es demostrarà a continuació. Ja sabeu que m’agraden molt els mapes del metro, per això la cortina de la dutxa de casa reprodueix la xarxa del subway novaiorquès. Quantes vegades al llarg dels anys, mentre sec pacientment a la tassa del vàter, hauré deixat vagar la mirada sobre l’entortolligament de línies de la part sud de la ciutat. Però no fou fins fa poc que vaig adonar-me de l’existència dels Carroll Gardens i de Carroll Street just a fregar de nas.

M’afanyaré a aclarir que el nom d’aquest barri de l’oest de Brooklyn, a tocar dels mítics Brooklyn Heights, no té res a veure amb el pare d’Alícia, sinó que es va batejar així en record de Charles Carroll, un veterà de la revolució americana que fou l’únic signant de religió catòlica de la Declaració d’Independència. Tot i que d’origen obrer, la seva proximitat al districte financer de Manhattan ha potenciat en els darrers anys els seus atractius i ha esdevingut un indret ben envejable per a viure-hi. En prenc nota, per si un dia hi emigrem.