divendres, 5 de febrer del 2010

Manelic 0.0


No, aquest apunt no és com el d’en Ferriol, no va de conya; és seriós i, al mateix temps, molt feliç.

Però abans caldrà fer una presentació antropològica de la meva família, si no, no causarà l’efecte desitjat. Som quatre germans, dos nois i dues noies; el que aquí escriu és l’hereu, els altres venen darrera, però no gaire lluny. Tot i que tres dels germans estem temporalment aparellats (sense intervenció d’església o estat, crec) i tenim edat per ser pràcticament avis, a la família no hi havia hagut fins ara cap tipus de descendència.

Va ser, per tant, una sorpresa descomunal que la nostra germana petita, ben depassada la quarantena, ens anunciés l’agost passat que estava de cinc mesos. Precisament ella, l’única que no té ningú més a qui carregar la responsabilitat. Un cop passat el primer moment d’estupefacció, assumírem el paper de comparses solidaris en l’embaràs.

Com que la meva germana és teatrera (vull dir que el teatre és la seva professió), mentre es decidia pel nom real, li va adjudicar un nom provisional i adient, com ara Manelic. Així, a efectes pràctics, és com hem conegut el nasciturus durant aquests mesos. La veritat és que el nom m’agradava cada dia més. No trobeu que és simpàtic encara que no mati cap llop? L’elecció del nom d’un infant és una qüestió complicada que mereixeria una sèrie sencera de posts. D’entre les moltes bestieses que es digueren mentrestant, em quedo amb “Ganesha Manelic”.

Per fi, després de sortir considerablement de comptes, el nen nasqué abans d’ahir, ajudat per una cesària, més traumàtica per la mare que no pas pel fill. Sembla que el nebot es dirà finalment Adrià. Ha nascut amb uns acabats perfectes i, a diferència de tots els lletjos nadons del món, aquest és molt bufó. Té una certa retirada a Matt Damon. Però en guapo.

Els tiets, en estat de xoc, es declaren plenament feliços.

35 comentaris:

  1. Jo acabo de saber, fa una hora escassa, que torno a ser tieta: Sara.
    Llarga (i bona) vida!
    [nosaltres també som quatre -noies, però- i la que escriu, la pubilla. No calia, però m'ha fet gràcia, ves]

    L'enhorabona, Allau i companyia!

    ResponElimina
  2. L'Adrià (m'agrada més Manelic, té més conya!) és bufó... però no arriba a la sola de les sabates de les meves nenes quan van nèixer!

    Felicitats i et recordo que aquest serà l'hereu de quatre hereus! Això sí que és neixer amb el pa sota el braç!

    ResponElimina
  3. L'enhorabona, Matilde, pocs però ben despistadets.

    Iupi! Tanmateix.

    ResponElimina
  4. Galde, això o discutirem a l'arena, un pa amb tant d'hereus significa hòsties a dojo.

    ResponElimina
  5. Diuen que Adrià és originalment un gentilici de la italiana Adria, d'on provenia la família de l'emperador Adrià. O sigui que la discussió, a l'arena de l'amfiteatre. Felicitats per la part que us toca!

    ResponElimina
  6. He pensat els graus de distància que van de l'emperador Adrià al Manelic de Terra Baixa. Però no calia: n'hi ha un i és aquest nebot teu. La retirada al Matt Damon no li sé veure, però suposo que és culpa de la fotografia. Felicitats, oncle Allau.

    ResponElimina
  7. Òndia, em pensava que deixarien el Manelic, nom a recuperar, llàstima...

    ResponElimina
  8. I jo que em pensava, Puig, que aquest nom imperial venia del Besós.

    ResponElimina
  9. Lluís, has de tombar el cap per veure-hi la retirada (i millor si acluques els ulls).

    ResponElimina
  10. Júlia, al nom de Manelic ja li havíem agafat carinyo, però cal reconèixer que es presta a fer molta conya.

    ResponElimina
  11. Se m'acut tota la pressió de representativitat genètica que cau al damunt del pobrissó..., ja li convindrà que tingui l'empenta d'un Manelic!
    També imagino quins cumples, reis, tions, Noels més abundosos pot arribar a tenir.
    Ah! i jo que hi entenc, ja dic que és guapot!

    ResponElimina
  12. Fins ara, Girbén, els nostres reis eren molt abundosos, ja que no hi havia criatures; ai que començaré a sentir-me gelós del meu nebot!

    ResponElimina
  13. Jo encara diria més: em declaro plenament feliç!

    ResponElimina
  14. L'enhorabona, Allau. Manelic m'agrada més, però crec que el nen preferirà, quan tinga edat, dir-se Adrià.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Titus, els nens no tenen cap culpa de tenir padrins una mica freakies.

    ResponElimina
  16. Felicitats per la part que us toca als tiets de l'Adrià-Manelic (així, amb nom compost, sembla un personatge d'un Cien años de soledad en català...).

    ResponElimina
  17. Manelic no ho havia sentit mai però és bonico del tot.

    Enhorabona ben gran, que deveu estar amb la bava caiguent tot el temps!!

    ResponElimina
  18. Ha, ha, Salvador, a la família ja tenim algun nom que és totalment García Márquez.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies, comtessa. Si no coneix Manelic, és que no ha vist mai "Terra Baixa" de don Àngel Guimerà.

    ResponElimina
  20. Sí, ara me'n recorde, vagament però me'n recorde de Terra Baixa i de Manelic i Marta i poca cosa més. No l'he vista, la vaig llegir perquè era lectura obligatòria a l'escola, l'hauré de tornar a llegir (tot el que m'ensenyaren a escola com que ho he oblidat una miqueta, monges dels collons).

    ResponElimina
  21. parece un dulce, un dulce Manelic, un dulce Adrià...

    FELICIDADES Allau

    ResponElimina
  22. Al menos a nosotros, Pilar, nos ha puesto a punto de caramelo.

    ResponElimina
  23. doncs ara que m'hi fixo (tard, però m'hi fixo) té una retirada brutal a l'oncle! :P és guapíssim! moltes felicitats!

    (serà el nen més malcriat de l'univers i part de l'estranger, segur!)

    ResponElimina
  24. Millor no buscar retirades, Clídice, que és un tema delicat, però l'Adrià té bastant més cabell que alguns dels seus oncles.

    ResponElimina
  25. L'enhorabona Allau. No és per res però Adrià és quasi Sebastià.

    ResponElimina
  26. Gràcies, Glòria, però no me'l martiritzis de tan petit, que li havíem buscat un nom ben imperial.

    ResponElimina
  27. Allau, no pensis en el Sebastià cusit per fletxes sinó en el "llop" de Terra Baixa o, no es deia Sebastià? Enhorabona un altra cop i, per descomptat que Adrià és un nom imperial i no precisament d'un mal emperador.

    ResponElimina
  28. Tens raó, Glòria, que l'amo es deia Sebastià (en què estaria jo pensant?)

    ResponElimina
  29. Uff si en faig de tard!!!! Moltes felicitats! com s'ha dit per aquí serà un nen fantàsticament malcriat. Se us gira feina de tiets!!

    ResponElimina
  30. Gràcies, Eulàlia! No el malcriarem gaire, que a la família som emocionalment calvinistes. Però de feina sí que n'hi haurà.

    ResponElimina
  31. Jo encara faig més tard que l'Eulàlia: felicitats als tiets, i a la mare, és clar.

    ResponElimina
  32. Gràcies Ferran, no fas tard, encara ho estem paint.

    ResponElimina