divendres, 26 de febrer del 2010

Shakespeare comentat

Si el proper cap de setmana aneu escassos de plans, us recomano l’Othello de William Shakespeare que la companyia del Casal d’Avis “La Moixonera” representarà al Centre Cultural Can Sugus (carrer de l’estràbic Bofarull, 17). Hi haurà funció el dissabte 27 a les deu del vespre i el diumenge 28 a les cinc de la tarda. S’hi pot arribar amb els autobusos 23 o 56 i amb la línia 8 del metro .

------------------------------------------------------------------------------------------

Incondicional ha dit...
Allau, un apunt genial, com sempre!

Promocional ha dit...
Tens un bloc molt interessant. Jo també tinc un bloc MOLT interessant. Espero que t’interessi i el visitis, ja que és ple de notícies interessants i d’apunts igualment interessants.

Filòsof d’espardenya ha dit...
Shakespeare, quin gran coneixedor de l’ànima humana!

Autobiogràfic ha dit...
Recordo, com si fos ara, que estàvem, el vell Will i jo, prenent unes pintes d’ale a “The shepherd and the peacock” i vaig suggerir-li que dramatitzés la història del mor de Venècia, que m’acabava d’explicar. Ai carat, que s’haurà fet del bo de Will?

Críptic ha dit...
Oh!

Rondinaire ha dit...
Shakespeare està sobrevalorat i l’ull de poll m’està matant!

Poc informat ha dit...
Shakespeare? No l’havia sentit dir mai. Me l’apunto.

Mecanògraf ha dit...
Porcurare anar-i, sHakspaere é s sremmpre Sahkspere!

Redundant ha dit...
Shakespeare era anglès.

Pedant ha dit...
He tingut el goig de presenciar aquesta immarcescible obra del bard de Stratford en tres ocasions, una d’elles a l’Old Vic de London, inoblidable, amb l’excels Sir John Gielguld en el paper de Desdèmona i no puc estar més en desacord amb el que escriu Harold Bloom al seu assaig “La decadència de la croqueta”, etc...

Comerciant ha dit...
Venc Scarabeo color verd lloro seminova.

Enginyós ha dit…
El teatre em fa mal de cap, després m’hauré de prendre una shakespirina.

Escombrant cap a casa 1 ha dit...
Sí, Shakespeare està molt bé; però caldria que els nostres teatres programessin més autors catalans. Ja n’hi ha prou de viure a l’ombra del centralisme de Madrid!
Independència i Pàtria! O Mort! (a escollir)

Escombrant cap a casa 2 ha dit...
M’agrada Shakespeare; per cert, els Manel preparen nou disc.

Agressiu ha dit...
La notícia me la porta fluixa i tots els seguidors d’aquest bloc pateixen halitosi.

Spam ha dit...
ใกล้ ทะเล มี สาว ROLEX ให้ ฉัน มี เสื้อผ้า VIAGRA แขวน อยู่ ใน ที่ เพาะ M. CAROL เพื่อน ไม่ ได้ ติดต่อ สุขภาพ และ ความ แข็งแรง

Atabalat [que no sap ni a quin bloc comenta] ha dit...
Amb unes cebetes, enlloc dels naps, també queda molt bo.

Leblansky ha dit...
Haw, haw, Allau, t’acusaré per plagiari.

54 comentaris:

  1. Haw, haw, Allau, t'acus... però què estic dient?

    ResponElimina
  2. Leb, així que tu eres també el Redundant?

    Ho sento, a partir de la teva classificació dels lectors no m'he pogut resistir a fer una "variació". Pren-t'ho com un homenatge.

    ResponElimina
  3. Ha, ha... aquest apunt és antològic! No hi ha un concurs de triar el millor apunt de la catosfera? No cal que es presenti ningú més...!
    El Leblansky final... estic pel terra (amb ordinador inclòs) amb els ulls xops de llàgrimes!

    ResponElimina
  4. Per cert, les icones també brutals!
    Ara ja he tornat a seure a la cadira...

    ResponElimina
  5. Galderich, això vol dir que t'ha agradat? ;p

    ResponElimina
  6. jajaja, grande el troll.

    ResponElimina
  7. em pensava que era impossible riure així a les set del matí, m'apunte al que diu l'incondicional (i el críptic, clar)
    I entre Independència i Pàtria! O Mort! jo trie cafè amb llet, gràcies.

    ResponElimina
  8. Per ser tu, Maria, buffet lliure. Molts besets!

    ResponElimina
  9. Albert, això no es fa! He caigut de la cadira de tant riure i els usuaris em miren amb mala cara!

    ResponElimina
  10. Voldria fer un comentari però no goso perquè em sembleu un grup tancat, amb molt nivell, i em fa vergonya no estar a l'altura.

    ResponElimina
  11. No serà, Ferran, perquè no hauran vist coses més grosses a la teva biblioteca...

    ResponElimina
  12. Gràcies, Anònim, aquest tipus de comentari me l’havia descuidat; però, més que un grup tancat, estem perquè ens tanquin.

    ResponElimina
  13. broma privada diuen que26 de febrer del 2010, a les 9:59

    vermells, suposo?

    ResponElimina
  14. Sí, de maduixa, broma, com a tu t'agraden.

    ResponElimina
  15. Fantàstic, allau! Per mi tu i el Leblansky podeu seguir "inspirant-vos" l'un a a l'altre, que al final sortim guanyant tots!

    ResponElimina
  16. ahir a la ràdio confessava públicament que ets el més millor :) i vas tu i ho ratifiques. Si ej keee ja ho sé que sempre tinc raó ;)

    (stic al kurro i m'stik kedant sense galtes de tant xuclr-m-les per no riure)

    ResponElimina
  17. Gràcies, Salvador, que visquin les mil i una muses de la blogosfera!

    ResponElimina
  18. He, he, Clídice, no veig el moment de sentir el programa: a veure quan el/em pengeu.

    ResponElimina
  19. no et creïs falses expectatives que després el desencís és més gran :S ara hi ha problemes amb el podcast, que mypodcast de blogger està down :( ja l'he demanat en CD a veure si puc fer-ne alguna cosa.

    ResponElimina
  20. Falses o no, les expectatives no me les treu ningú. Ara parlo amb el senyor blogger.

    ResponElimina
  21. Una troballa que obre l'etapa postmoderna dels blogs. (He procurat fer un comentari digne del post, com veus).

    ResponElimina
  22. Em sembla, Lluís, que la postmodernitat als blocs fa temps que està inventada. Deixa-ho en una invitació al somriure per començar un cap de setmana que us desitjo molt feliç.

    ResponElimina
  23. Plas, plas, plas. No tinc paraules! Bo, bo, boníssim! Gràcies per fer-nos riure :D

    ResponElimina
  24. Molt divertit. Amb el pedant t'has superat, el que m'he pogut riure.

    ResponElimina
  25. Llum, Titus, gràcies per les rialles.

    ResponElimina
  26. que divertido¡¡¡me has hecho reir un montón . Gracias

    ResponElimina
  27. Més que postmodernitat, jo crec que és costumisme actualitzat: mai no havia vist retratat amb tanta concisió i encert l'univers blocaire.

    (genial la tríada ROLEX/VIAGRA/M.CAROL a l'spam!)

    ResponElimina
  28. Vale queda clar, a Can Sugus,(però, fan descompte amb la tarja rosa, o la del club de La Vanguardia?)

    ResponElimina
  29. Si no estigues treballant de nit hi aniria!! Adoro sahekespeare i en especial aquesta obra!

    ResponElimina
  30. El TAFANER INVISIBLE, grup entre els que m'hi compto, és el que sempre observa i aprèn, encara que no faci comentaris, excepte quan no pot reprimir-se i necessita felicitar l'enginy !

    ResponElimina
  31. Prat, no cola que tinguis la targeta rosa i la del Club de La Vanguardia crec que no val, però no escatimaràs uns pocs euros a uns jubilats que ho fan amb tant d'entusiasme.

    ResponElimina
  32. Llàstima, arqueòleg, si fan tournée per províncies t'aviso.

    ResponElimina
  33. Carme J, compto i molt amb els tafaners invisibles, però el dia que feu un comentari, és una alegria.

    ResponElimina
  34. Allau, aquest post és tan bo que no sé ni com comentar-lo. Per si et feia falta el comentador cagadubtes...

    Felicitats, sens dubte, sensacional!

    ResponElimina
  35. Òscar, inaugures la tipologia dels cagadubtes ;p

    ResponElimina
  36. El millor post que he vist mai. Hem pregunto qui sóc i què em faràs a dir.Ens veiem a can Sugus,

    ResponElimina
  37. Glòria, que quedi clar que no he volgut parodiar a cap dels meus comentaristes (bé, només al darrer, que crec que s'ho ha pres bé). Tinc sort que els amics que m'acompanyen són menys còmics que aquests, però més divertits.

    Encara no m'has dit si prefereixes pinya o taronja.

    ResponElimina
  38. Uiix, però l'autor de “La decadència de la croqueta” no era Lewis Cebetes Cucal-Viagra? Molt bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  39. Marta, penso insistir en l'autor de "La decadència de la croqueta". És un tema poc tractat i del que encara se'n pot treure suc. Mentrestant, passa molt bon cap de setmana.

    ResponElimina
  40. Deixeu-me afegir dues coses:
    - Cada vegada que llegeixo el (fals) comentari de Leblansky, que jo mateix vaig escriure, sento com si una veu que no fos la meva m'interrogués. I em sobta.
    - Leblansky usualment és un dels meus darrers comentaristes del dia. Que en aquesta ocasió hagi estat el primer hi afegeix la cirereta perfecta que tot autor voldria somiar.

    ResponElimina
  41. Allau, no et preocupis. El Leblansky triga tant a contestar que ja li va passar l'hora i es va trobar amb el nou apunt abans de deixar comentari en el darrer que havies fet. Davant una provocació com la teva... què podia fer? Doncs, això, saltar-se el ritual i contestar abans el del dia posterior al del dia anterior.
    Això implica una nova categoria de comentari que has de classificar... i dissecar!

    ResponElimina
  42. Galde, fes el favor de no ser gamberro, ara no tocava ;p Us estimo igual si arribeu una mica tard.

    ResponElimina
  43. Doncs m'acullo al teu darrer comentari. Jo també t'admiro igual encara que et llegeixi tard.

    ResponElimina
  44. El sentiment és mutu, Puig, sigui d'estima o d'admiració.

    ResponElimina
  45. Però, com pot ser que no hagi vist aquest aquest post fins ara?

    (inauguro el comentarista retardat?)

    ResponElimina
  46. Tranquila, Eulàlia, tampoc és qüestió de fitxar. (I millor dir "comentarista amb retard")

    ResponElimina
  47. Com la Eulàlia, també amb retard he tingut mes d'un somriure al llegir aquest post que m'has recomenat de benvinguda. Gràcies. Crec que, sense referir-me a Shaskepeare, parlant de diferents temes durant la ja llarga vida m'he comportat en alguns moments com tots els estereotips que descrius, excepte un: enginyós.

    Amfortas.

    ResponElimina
  48. Amfortas, pots quedar tranquil, no es tractava d'una caricatura personalitzada dels meus lectors (ara no te m'espantis).

    ResponElimina