Palíndroms matemàtics

Marcus du Sautoy (quin nom tan portentós, per cert), ja em va encantar amb “La música de los números primos”, un assaig divulgatiu sobre un tema tan àrid com és la distribució dels números primers, però que es podia llegir també com una apassionant novel·la d’aventures protagonitzada per matemàtics.

Els matemàtics no tenim gaire bona premsa, ja ho sé; ningú no ens convida als programes d’escombraries televisives, ni som presència habitual als vídeos del YouTube. Però jo insisteixo, perquè, com diu Marcus de Sautoy, el verí pot atacar-te quan menys t’ho esperes.

En aquest llibre que es titula “Simetria” (Acantilado, 2009) el du Sautoy s’empenya en parlar-nos d’aquests moviments de gir, translació o rotació, que ho deixen tot igual i que anomenem simetries. El propòsit “seriós” del llibre és el de transportar-nos des de la idea, relativament simple, de la simetria fins a la investigació de l'atles dels grups finits. Es tracta d’una tasca condemnada al fracàs: els experts ho trobaran excessivament simple i els profans no ho acabaran d’entendre.

Afortunadament, el llibre circula també en altres direccions. Plantejat com el dietari d’un any en la vida de l’autor, precisament l’any en que en fa 40 i queda, per tant, exclòs per rebre la medalla Fields (l’equivalent al Nobel pels matemàtics), el to autobiogràfic ens permet contemplar el dia a dia d’un matemàtic professional, amb les seves febleses i els seus dubtes; també amb la seva mesquinesa i la seva competitivitat. No diré que sigui un espectacle trepidant, però és molt més interessant del que caldria esperar: el dels matemàtics és un gremi que atrau personatges d’allò més excèntric (i, per modèstia, evitaré posar-me com a exemple). Des del que se sap de memòria tots els itineraris ferroviaris d’Anglaterra i s’ha proposat recórrer-los un a un, fins el que és capaç de recitar centenars de xifres del desenvolupament del número pi. Sabeu que hi ha matemàtics que troben la seva inspiració sota la influència d’un porro? Sabíeu que hi ha (almenys un) assaig matemàtic, on cada capítol ve precedit d’una dosi de pornografia, per descarregar tensions i deixar el cap clar?

Però en el llibre de Du Sautoy encara hi ha més. Per citar dos exemples distants, també hi treuen el nas Borges i Darwin (la simetria és un tret que afavoreix l’evolució i pel qual ens sentim irresistiblement atrets). No us perdeu tampoc la recerca dels 17 grups de simetria que es poden trobar a les tessel·les de l’Alhambra de Granada, un episodi digne d’Indiana Jones. I les vides dels matemàtics que hi apareixen són d’un sucós, digne de Dickens. Em quedo amb el pobre romàntic de mort prematura que fou Niels Abel, amb el revolucionari Evariste Gallois (també fiambre jove) i amb el boig Sophus Lie, que no va dubtar en quedar-se en pilotes quan, tot anant d’excursió, va començar a ploure. No és estrany que el detinguessin durant la guerra franco-prussiana sota la sospita d’espionatge. Sabíeu, ja per acabar, que una estada a la presó afavoreix en gran mesura la creativitat matemàtica?

Apa, feu-vos un favor i llegiu una mica de divulgació científica, que tant de Combray, a la llarga, no pot ser bo. Penseu, almenys, que fins i tot les magdalenes tendeixen a la simetria.