dijous, 4 de febrer de 2010

Palíndroms matemàtics


Marcus du Sautoy (quin nom tan portentós, per cert), ja em va encantar amb “La música de los números primos”, un assaig divulgatiu sobre un tema tan àrid com és la distribució dels números primers, però que es podia llegir també com una apassionant novel·la d’aventures protagonitzada per matemàtics.

Els matemàtics no tenim gaire bona premsa, ja ho sé; ningú no ens convida als programes d’escombraries televisives, ni som presència habitual als vídeos del YouTube. Però jo insisteixo, perquè, com diu Marcus de Sautoy, el verí pot atacar-te quan menys t’ho esperes.

En aquest llibre que es titula “Simetria” (Acantilado, 2009) el du Sautoy s’empenya en parlar-nos d’aquests moviments de gir, translació o rotació, que ho deixen tot igual i que anomenem simetries. El propòsit “seriós” del llibre és el de transportar-nos des de la idea, relativament simple, de la simetria fins a la investigació de l'atles dels grups finits. Es tracta d’una tasca condemnada al fracàs: els experts ho trobaran excessivament simple i els profans no ho acabaran d’entendre.

Afortunadament, el llibre circula també en altres direccions. Plantejat com el dietari d’un any en la vida de l’autor, precisament l’any en que en fa 40 i queda, per tant, exclòs per rebre la medalla Fields (l’equivalent al Nobel pels matemàtics), el to autobiogràfic ens permet contemplar el dia a dia d’un matemàtic professional, amb les seves febleses i els seus dubtes; també amb la seva mesquinesa i la seva competitivitat. No diré que sigui un espectacle trepidant, però és molt més interessant del que caldria esperar: el dels matemàtics és un gremi que atrau personatges d’allò més excèntric (i, per modèstia, evitaré posar-me com a exemple). Des del que se sap de memòria tots els itineraris ferroviaris d’Anglaterra i s’ha proposat recórrer-los un a un, fins el que és capaç de recitar centenars de xifres del desenvolupament del número pi. Sabeu que hi ha matemàtics que troben la seva inspiració sota la influència d’un porro? Sabíeu que hi ha (almenys un) assaig matemàtic, on cada capítol ve precedit d’una dosi de pornografia, per descarregar tensions i deixar el cap clar?

Però en el llibre de Du Sautoy encara hi ha més. Per citar dos exemples distants, també hi treuen el nas Borges i Darwin (la simetria és un tret que afavoreix l’evolució i pel qual ens sentim irresistiblement atrets). No us perdeu tampoc la recerca dels 17 grups de simetria que es poden trobar a les tessel·les de l’Alhambra de Granada, un episodi digne d’Indiana Jones. I les vides dels matemàtics que hi apareixen són d’un sucós, digne de Dickens. Em quedo amb el pobre romàntic de mort prematura que fou Niels Abel, amb el revolucionari Evariste Gallois (també fiambre jove) i amb el boig Sophus Lie, que no va dubtar en quedar-se en pilotes quan, tot anant d’excursió, va començar a ploure. No és estrany que el detinguessin durant la guerra franco-prussiana sota la sospita d’espionatge. Sabíeu, ja per acabar, que una estada a la presó afavoreix en gran mesura la creativitat matemàtica?


Apa, feu-vos un favor i llegiu una mica de divulgació científica, que tant de Combray, a la llarga, no pot ser bo. Penseu, almenys, que fins i tot les magdalenes tendeixen a la simetria.

22 comentaris:

  1. La darrera frase de l'article, brillant. Tens raó.

    ResponElimina
  2. No fa ni un més que en apunt donava mostres de la meva il·lusió pel nou Marcus du Satuoy (espero que caigui pel meu proper aniversari).
    Estic ben d'acord en què, amb una mica d'esforç, se'l pot llegir sense ser matemàtic. El ventall de retrats de tipus insòlits que dibuixava a "La música" era fascinant, com un grapat de bones novel·les.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la recomanació, em penso que l'esforç de llegir-lo serà un plaer. Per cert, ja que has citat diversos casos de matemàtics excentrics, jo en sé d'un que està d'allò més penjat amb l'Alícia d'en Lewis Carroll. Colla de freaks!

    ResponElimina
  4. Ja ho recordo, Girbén, i em pensava que l’havies llegit. Si et va agradar el llibre dels primers, t’agradarà aquest segon plat.

    ResponElimina
  5. Leb, ja es preguntava fa poc en Lluís sobre la definició del freakisme i les conclusions van ser vagues, si no contradictòries. Jo no gosaria assenyalar amb el dit, que per aquí en corren forces.

    ResponElimina
  6. L'espero amb candeletes... La simetria generatriu a la natura, ja friso.
    Deixa'm recordar aquella màxima del gran Gauss que em va ensenyar el du Satuoy: Pauca sed matura
    "Poc però madur"... Quin lema per a blocaires de primera!

    ResponElimina
  7. sóc un ésser del tot assimètric, per tant no sé pas si m'hi he d'apuntar al carro. :) de tota manera sempre m'he llegit els llibres sobre matemàtiques i sobre els matemàtics que em duien aquell parell de les proves d'El Cangur. O sigui que si el llibre em ve a trobar, imagino que també caurà. És el que té ser xafardera :)

    ResponElimina
  8. Clídice, això d’El Cangur sí que no ho he entès. M’has deixat asimètric.

    ResponElimina
  9. uiiiiii quin matemàtiiiiiccc ;)

    http://www.cangur.org/

    les proves que fa la Societat Catalana de Matemàtiques a les escoles :)

    ResponElimina
  10. voy a leerlo, tengo locura por la asimetría. A ver, si en el lado opuesto encuentro respuesta...

    no me extraña nada que la carcel favorezca la afición a las matemáticas, supongo que se empienza contando las horas, los días, sumando los meses, los años... los hay también como todos sabemos, que han pasado del analfabetismo a la Universidad... no hay como tener tiempo libre y encontrarse con la cabeza sobre los hombros...

    un abrazo, tus entradas no tienen desperdicio...

    ResponElimina
  11. Jo tampoc som gaire simètrica. Sé sumar, restar, multiplicar, un poc de dividir, i poca cosa més. Si conto, em distrec fàcilment i em costa prendre mesures :) així que...gràcies pel consell, però no hi estic capacitada.

    ResponElimina
  12. Gracias, Pilar. No me atrevería a aconsejar el crimen como camino de conocimiento matemático; en todo caso, los casos que se citan en el libro ya entraron en prisión con la cabeza muy bien amueblada matemáticamente.

    Y el libro también habla, claro está, de asimetrías, como las que introducen voluntariamente ciertos artesanos de alfombras, sea para no competir con la perfección de Dios, sea para añadir un poco de "picante" estético.

    ResponElimina
  13. Frannia, si haguessis de seguir tots els meus consells, pararies boja. M’agrada explicar les meves dèries i, després, que piqui qui vulgui!

    ResponElimina
  14. Allau, el teu comentari de les 10:52 m'ha sorprés, francament. No sé perquè dius això.

    ResponElimina
  15. Leb, no sé com t'ho has pres, però no era un comentari a la defensiva, sinó a la inclusiva, des que vaig veure la pel·lícula de Browning que em vaig apuntar a la tribu.

    ResponElimina
  16. Ai, ai, ai, que em sembla que hauria d'haver posat allò de ;)
    Allau, soc un freak convicte i confés, a part d'otras malas hierbas. El meu comentari pretenia ser irònic, però vet aquí el problema de no poder verue'ns les cares. Definitivament, t'hauré de convidar a dinar (arròs groc, of course)

    ResponElimina
  17. Leb, en alguns casos el ";p" és "de rigueur" (tot i que jo també l'hauria d'haver emprat potser).

    ResponElimina
  18. Lo del matemàtic empresonat és per Poncelet i la geometria projectiva?

    Perdona... jo encara no he llegit el llibre.

    ResponElimina
  19. No, max, a Poncelet a penes el menciona. Es refereix a Evariste Galois i sobretot Sophus Lie, empresonat durant la guerra francoprussiana sota sospita d'espionatge:

    "Como Galois antes que él, Lie encontró la soledad muy apropiada para desarrollar el mundo abstracto de su geometría: 'Pienso que un matemático está comparativamente bien adaptado para estar en prisión'".

    ResponElimina
  20. Un llibre sobre simetria no parla del creador de la geometria projectiva? Ostres!!!!

    ResponElimina