Club privé

M’escriu l’amiga Montse i em diu: “Vaig llegint el teu bloc, però algun comentari que he fet, l'he fet anònimament, perquè em sembla que sou un grup tancat que aneu comentant-vos a vosaltres i em fa vergonya afegir-m'hi...”

No m’ha agradat aquesta sensació de grup tancat que podem desprendre els meus comentaristes i jo, tot i que l’entenc. A menys que disposis d’un bloc d’audiència estratosfèrica, el cercle de persones que hi comenten habitualment són un grup força reduït i, mitjançant la freqüentació, acabes coneixent-los prou bé (en la mesura que la virtualitat ho permet) fins establir-ne inevitables complicitats.

Però aquest fet no hauria de ser impediment perquè, tothom que volgués, pogués dir la seva. Que jo sàpiga, els blocs poden ser tancats o oberts. Els blocs tancats només són accessibles a una llista determinada d’usuaris (grup d’amics, alumnes d’una escola, membres d’un equip de treball...) i no admeten forasters, ni tan sols en qualitat de lectors. La majoria de blocs són, però, oberts i permeten que qualsevol passavolant hi fiqui el nas. En aquests casos tots els lectors gaudeixen del mateix status (no hi ha targeta VIP ni galons de veterania) i, si l’autor del bloc és una persona com cal, donarà la benvinguda cordial a tothom que tingui el detall de deixar un comentari i a ningú se’l tractarà com un intrús.

D’altres amics m’han dit que no gosen comentar, perquè hi ha massa “nivell”, encara que no sàpiga què volen dir amb això, els respondria que això no són unes oposicions de càtedra, que no estic aquí per jutjar ningú i que sempre apreciaré més la sinceritat que la pedanteria.

Últimament que hi ha blocs, com Riell Bulevard o Enceneu els llums!, els quals proposen una intensa agenda social, he observat que algunes veus han preguntat tímidament si les activitats eren obertes a tothom o bé exclusives pels “habituals”. Dedueixo, doncs, que hi ha persones que llegeixen els blocs gairebé amb sentiment de culpa, com si estiguessin tafanejant indiscretament la vida dels altres, quan (per definició), qui utilitza aquest mitjà de comunicació, parteix del supòsit que el que deixa escrit té un públic potencial que abasta tota la Humanitat (ja ens agradaria, he!).

En definitiva, que ningú es talli a l’hora de fer un comentari. Dins de les meves limitacions, procuro ser amable amb tothom; però no m’agraden les “capelletes”: a partir d’ara, intentaré evitar les bromes privades, que sempre són excloents.

Una altra qüestió és si cal o no fer comentaris; perquè d’obligació no n’hi ha cap, és evident. Però això ja ens duria massa lluny i ho deixaré per un altre dia, que la cosa té suc.