dissabte, 27 de febrer de 2010

Elemental


—Holmes, com vau descobrir que el sospitós era romà?
—Senzill, Watson, li vaig mostrar una camisa i li vaig preguntar de quina talla era. Em digué que de la 40.
—I?
—Comproveu-ho vos mateix, era una XL.

26 comentaris:

  1. És d'aquells acudits que no saps si riure o plorar... i sempre decideixo riure!

    ResponElimina
  2. Els dissabtes toca pensar poc, Galde.

    ResponElimina
  3. Watson devia ser un cagadubtes. Suposo, vaja...

    ResponElimina
  4. Òscar, tota taxonomia és fluïda, no t'obsessionis ;p

    ResponElimina
  5. ai la meua mare! no han fet una pel·li d'aquest tipus últimament? i és que no l'he suportat mai ell i les seves petjades al revés dels parterres de flors! :) l'acudit pèssim, no cal dir :D

    ResponElimina
  6. ai, no ho he entès, potser ho hauria d'haver llegit després del cafè..., o potser la culpa és d'Holmes, que com és ben sabut es drogava.
    Watson ho va entendre a la primera?
    I a sobre més amunt diu que els dissabtes toca pensar poc..., la camisa era d'home? sospitòs de què?
    Vaig a fer-me un cafè i torne.

    ResponElimina
  7. de quina talla de coll era la camisa?
    romà en el sentit de 'ciutadà de Roma' o en el sentit de 'catòlic' que donen els anglesos a la paraula?
    però, era una camisa qualsevol o hi tenia a veure amb el crim?
    (de totes maneres a Holmes una quaranta potser li aniria xicoteta, massa arrapada, jo li agafaria una 42, coll16.5)

    ResponElimina
  8. Allau, perdó, però...dolent dolent. I no és un acudit? Què surt a la peli d'ara, no?, perquè als films clàssics de Sherlocks Holmes em sembla impossible!

    ResponElimina
  9. Ho has tret de "El cas de l'assassí que duia camises balderes", suposo. Molt bona.

    ResponElimina
  10. Clídice, darrerament sembles el barrufet rondinaire no t'agrada res ;p i què fas comentant a aquestes hores, heu estat de celebració?

    ResponElimina
  11. Maria, veig que ets de despertars lents, quan ens veiem te l'explicaré poquet a poquet.

    ResponElimina
  12. Azarak, potser sí que és molt dolent, per això preferexo no anomenar-lo acudit.

    ResponElimina
  13. Bon títol, Lluís, ara només em cal escriure la resta del cas.

    ResponElimina
  14. Ei, que de barrufet rondinaire només n'hi ha un. I a mi m'ha agradat, per cert.

    ResponElimina
  15. Perdona, Titus, per emprar la comparació, tot i que, malgrat la teva foto carnet, mai no m'has semblat gens rondinaire.

    ResponElimina
  16. ei Allau, que quan jo dic que un acudit és pèssim és que m'ha agradat molt! defecte de fàbrica, adoro els mals acudits, em fan passar el dia fent hiiiiiiihihihihi tot fluixet :P

    ResponElimina
  17. No, Clídice, jo ho deia perquè no t'agraden ni les "Alícies", ni Queneau, ni Holmes, ni els cigrons, ni la meitat de Waits...

    ResponElimina
  18. M'ha costat de caure-hi però està bé.
    N'hi ha un de molb bo però per escrito no funcionaria. Pecato!

    ResponElimina
  19. Glòria, per entendre alguns acudits dolents cal assolir uns nivells d'estultícia pels quals no tothom està capacitat :)

    ResponElimina