dimecres, 12 de maig de 2010

Consells per superar la crisi


Aquestes darreres setmanes ha caigut sobre la catosfera una onada de cansament, desànim, dubtes i sequera creativa de la qual hem estat víctimes, ara l’un ara l’altre, en un procés que no per natural deixa de ser preocupant. Amb la voluntat d’ajudar una vegada més els meus col·legues i des del punt de vista d’algú que es trobava en el mateix aiguamoll, voldria donar-vos alguns consells que a mi em van ser útils, autèntiques perles de saviesa que he anat metabolitzant dins de la meva conquilla amb veritable vocació d’utilitat pública. Però abans que res vull que us quedi molt clar aquest missatge (repetiu en veu alta): “SÍ, la crisi es pot superar!” Jo en sóc la prova.

Passem ara als consells pròpiament dits:

Exercici
No, no us penso posar deures, em refereixo a l’exercici físic, tan necessari per l’harmonia de les persones. Ja ho deien els clàssics (i Juan Antonio Samaranch) allò tan conegut de “mens sana in carpe sano”. La pràctica de qualsevol esport, apart de produir endorfines, que sempre són bones per aixecar els ànims, ens obliga a sortir de casa i relacionar-nos amb el món que ens envolta, del qual els blocaires de raça en poden extreure múltiples motius d’inspiració. Són especialment aconsellables aquelles activitats que impliquen desplaçament —córrer, anar en bicicleta, fórmula 1—, perquè ofereixen nombroses oportunitats de topar-se amb paisatges, gents i escenes que poden ser la llavor d’un apunt. Exemples: vista des de la carena, la Teresina asseguda davant de la porta de casa, una caca de gos, núvol amb forma de croqueta, accident en cadena a l’eix transversal…

Càmera
Gairebé un corol·lari del punt anterior. Porteu sempre una càmera a sobre. A falta d’idees, sempre es pot posar una foto (sense comentaris, si us plau) com apunt del dia i esperar que la inspiració torni l’endemà.

Alimentació
Mai no s’insistirà prou en la importància d’una dieta equilibrada perquè la nostra feina, i per tant el nostre bloc, rendeixi al màxim. La gelea reial, el ginseng i els complements vitamínics són una bona ajuda, però jo tinc la meva recepta secreta, que passo a compartir amb vosaltres.

En un petricó d’aigua destil·lada farem una infusió amb els següents ingredients:
- 100 grams de flors de saüc collides sis mesos abans en nit de lluna plena
- 20 grams de te blanc
- una escorça de pi para-sol de 5x5 cm, aproximadament
- la pell d’un kiwi prèviament afaitat

Un cop retirat del foc, ho deixarem reposar cinc minuts. Ho filtrarem amb una gasa ben neta i deixarem la infusió a la serena durant tres dies; l’abocarem llavors en una ponxera de dos litres de capacitat. Hi afegirem un polsim de pol·len de camamilla i una culleradeta de Bovril. Finalment barrejarem la infusió amb el contingut d’una ampolla de litre de conyac “Tres Cepas”.

Us ho beveu tan ràpid com pugueu i, a continuació, escriviu tants posts com sigueu capaços abans no us atrapi el coma etíl·lic.

Gestió del temps
Tots sabem que un dels principals obstacles per ser creatius és la continua distracció que ens ofereix la xarxa, que ens impedeix concentrar-nos en la redacció de l’apunt de demà. És recomanable per tant treballar offline i no cedir als cants de sirena del correu electrònic, facebook i similars, almenys fins que no tinguem la feina feta.

Si no podeu evitar fer una ullada als blocs amics de tant en tant, penseu que la majoria d’ells (excepte en Puigcarbó, en Tibau i els del Riell) publiquen un sol apunt al dia. Amb l’ajuda de les sindicacions i els blogrolls, sabreu quan cal visitar-los. Per tant, no té sentit entrar una vegada i una altra a la mateixa pàgina, a menys que vulgueu extasiar-vos davant de l’excel·lència d’un text en particular. I, si el que voleu seguir són els comentaris, subscriviu-vos-hi, i amb una mirada al correu sabreu tot el que es va dient sense necessitat d’entrar a la pàgina concreta.

De totes maneres, si sou seguidors de molts blocs, és preferible que no els visiteu tots diàriament. Segons un estudi de l’Institut Psiquiàtric de Des Moines (Iowa), tothom que fa un seguiment quotidià de més de 25 blocs, acaba com una regadora en un termini de quinze dies. Repartiu-los per tant en grups d’un màxim de 25 i visiteu-los cíclicament: total, els apunts no solen caducar d’un dia per l’altre.

Un bon truc és estudiar els títols que apareixen al blogroll i descartar aquells que de segur no ens interessen. És aquesta una qüestió molt subjectiva i no puc donar guies més concretes. Jo, per exemple, fugiria com una pedregada seca d’apunts que tinguessin títols com ara: “A l’entorn de l’imperatiu kantià”, “Aquest any sí!”, “La nena ja té una dent”, “Grans èxits de Raffaela Carrà” o “Consells per superar la crisi”.

Diplomàcia
Reconeguem-ho, de vegades entrem en els blocs d’amics i coneguts, més per cortesia que per veritable curiositat per saber què hi diuen (que no tots el dies tenim el cap per segons què). De totes maneres, encara que no els llegim, és aconsellable deixar-hi un comentari del tipus “Què bo!”, “L’has clavat!”. Això sempre queda bé i ens permet estalviar-nos uns valuosos minuts de lectura que sempre podrem invertir en el següent bloc de la llista.

Tanmateix, no cal abusar d’aquest recurs, que a la llarga es nota. Convindrà escriure un comentari més pertinent de tant en tant (un cop a la setmana és adequat, eh Tibau?). S’escollirà per fer-ho, apunts breus, preferiblement els que continguin només un vídeo de “YouTube” o un haiku.

Fórmules d’apunts ràpids
És un tema prou important com per merèixer un apunt independent.

En resum
La doctrina més important que es desprèn d’aquesta col·lecció de consells és que qui les subscriu no n’ha seguit ni un de sol.

O sigui, que ja us ho fareu!

33 comentaris:

  1. Què bo! L'has clavat!
    Pot ser Soberano en comptes de Tres Cepas?
    Tu rai, sembla que això de la crisi et prova.

    ResponElimina
  2. M'ho estava apuntant tot fins que he arribat al darrer capítol. Llavors ho he esborrat tot. Bona nit.

    ResponElimina
  3. Estava acomplexat fins arribar al darrer capítol... Veig que sóc un tarat dels blocs!

    ResponElimina
  4. Matilde, el Tres Cepas té per a mi un valor sentimental (de la mili) i crec que per alterar la consciència és insuperable.

    ResponElimina
  5. Lluís, apunta-ho tot ben apuntat, que igual que avui et dic una cosa, demà t'en diré una altra.

    ResponElimina
  6. Galde, recorda'm que pregunti si al frenopàtic ens farien descompte de grup.

    ResponElimina
  7. Què bo! L'has clavat! :) No, de veritat, t'he llegit fil per randa i m'has penjat un somriure de bon de matí (i sense ampolla de conyac). Gràcies, i bon dia, Allau.

    ResponElimina
  8. Ostres, ara que llegeixo els altres comentaris he vist que na Matilde i jo, hem extret el mateix. Ara entraré al seu blog...

    ResponElimina
  9. Un consell, Vida, quan et llegeixis un text fil per randa, evita dir "L'has clavat!". Per una vegada que es fa l'esforç, millor que es noti.

    I que tinguis un bon dia!

    ResponElimina
  10. Doncs jo si que seguiré algun dels teus consells quan m'agafi la crisi. Ara bé, em reservo dir-te quin ;)

    ResponElimina
  11. Sospito, Eulàlia, que no serà el ponxe.

    ResponElimina
  12. Ah, després de llegir aquests consells, ja em sento millor. Vaig a fer-me un pin que digui "Jo he superat la crisi blocaire", i a continuació a comprar-me un Fòrmula 1, aprofitant que visc a prop del circuit.

    ResponElimina
  13. Leb, amb un Fòrmula 1 t'hi hauràs de fixar bé, que les coses passen més ràpid.

    ResponElimina
  14. Hauries d'haver incorporat un consell per aquell que va a dir "Que bo! L'has clavat!" i llavors veu que dos o tres comentaristes se li han avançat.

    Per a l'eslògan del pin jo prefereixo les immortals paraules supertràmpiques "Crisis? What crisis?".

    ResponElimina
  15. ai que estic fatal :( el frenopàtic que tingui wifi, si us plau. Ah! si, l'has clavat i tot aquest tipus de coses :D

    ResponElimina
  16. Ai, Salvador, que cal explicar-ho tot. Us hauré de passar una llista d’alternatives a “Què bo, l’has clavat!” perquè ningú es repeteixi.

    ResponElimina
  17. Clídice, t’he vist tot d’una amb aquell casc que duia en Makoki, em fa l’efecte que ja duia wi-fi.

    ResponElimina
  18. Aquest post excel·leix en el seu gènere, posseeix en alt grau les qualitats desitjables (accepció num. 5 del GDLC), l'has fet entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid (acc. num. 1)

    ResponElimina
  19. Maria, m’apunto el ditirambe pel catàleg que estic compilant. Ara, sigues bona minyona, i llegeix-te l’apunt sencer.

    ResponElimina
  20. Uf! menys mal que avui no se m'ha acudit passar per aquest bloc; quin ridícul que hauria fet!

    ResponElimina
  21. L’has clavat, Brian (ai, no, que això no tocava).

    ResponElimina
  22. De tot això segur que en té la culpa en Rufus!

    ResponElimina
  23. Joaquim, ho vaig escriure abans de veure Rufus, o sigui que el pobre no té culpa de res, això meu ja venia de sèrie.

    ResponElimina
  24. Ho he volgut llegir tot i m'he marejat. Un bon article!. Molt bo!!!

    ResponElimina
  25. Ernesto, tu que tens temps lliure, t’ho podies haver llegit en petites dosis, que tampoc és qüestió de prendre mal.

    ResponElimina
  26. Cool...llavors que diguin que no s'apren res a la blogosfera,..jo ja conec una altra marca de coñá....me'n vaig a pelar un Kiwi.

    (Allau, perdona un altre cop l'offtopic, em podries recomanar una biografia de Dickens, i una altra: què et sembla la petita dorritt)

    ResponElimina
  27. Robert, m'has agafat en falta, perquè no he llegit cap biografia de Dickens (més que un breu volum de Folio). Jo apostaria per la de Peter Ackroyd, que dubto que estigui traduïda. Tot el que va escriure Chesterton sobre Dickens, pot ser discutible, però és sempre estimulant (hi ha quelcom a Pre-Textos).

    Dorritt està en el meu Top-5.

    ResponElimina
  28. Collons (perdó), jo sóc una de les desanimades...però sempre alguna cosa em desferma la ràbia... i de moment, aguanto, i porto la càmara, i visito alguns blogs cada dia... Gràcies pel consell!

    ResponElimina
  29. Zel, intenta que la ràbia no sigui la teva única inspiradora (m'ha sortit la vena "pequeño saltamontes").

    ResponElimina
  30. m'apunto les receptes, però clar, m'acabo de jubilar, he cobrat el primer més de pensió i Zapatero i Filemón ja m'ha congelat la de l'any vinent. Se m'encén la sang i em venen ganes de cmençar a cremar coses, que fa molt detemps que no cremem res. I és que encara tenim pendent la revolta i així ens va.

    ResponElimina
  31. Et veig molt incendiari, Francesc, sort que els blocs no són combustibles (crec).

    ResponElimina