Tom Ford com a conill blanc.
Com que el cap de setmana és llarg, almenys a Barcelona, us he preparat aquest apunt fàcil de llegir i d'una frivolitat supina. Es tracta del reportatge que va dedicar a Alícia l'omnipresent fotògrafa Annie Leibovitz al número de desembre de 2003 de la revista Vogue. A les fotos hi apareixen els costurers més célebres de la temporada, fent tots els papers de l'auca i, de passada, vestint la tèrbola Alícia que fa Natalia Vodianova.
Com que el cap de setmana és llarg, almenys a Barcelona, us he preparat aquest apunt fàcil de llegir i d'una frivolitat supina. Es tracta del reportatge que va dedicar a Alícia l'omnipresent fotògrafa Annie Leibovitz al número de desembre de 2003 de la revista Vogue. A les fotos hi apareixen els costurers més célebres de la temporada, fent tots els papers de l'auca i, de passada, vestint la tèrbola Alícia que fa Natalia Vodianova.
Marc Jacobs és l'Eruga.
Karl Lagerfeld com la Duquesa (més aviat la Emperatriz de Lavapiés).
Jean Paul Gaultier és el Gat de Cheshire.
Viktor i Rolf o Tweedledee i Tweedledum.
Stephen Jones, el Barretaire Boig, Christian Lacroix, la Llebre de Març.
John Galliano (la Reina de Cors), Alexis Roche (el Rei).
Donatella Versacce, com a Falsa Tortuga (en realitat és Belenesteban) i Rupert Everett, que passava per allí, fa de Grifó.
Nicolas Ghesquière fa de la gata Dina.
Quin bany de tonteria! De demà no passa que us parli de l'imperatiu kantià.
És curiós. Tant que m'agradava abans i ara cada cop la trobo més insubstancial, carregada de tonteria com bé dius.
ResponEliminaAquesta sèrie l'havia vist ja fa un cert temps i òbviament l'havia oblidat...
Quan a Leibovitz es va passar a fer catàlegs de moda, diguem que es va equivocar.
ResponEliminaCrec, Galde, que s'ha encomanat de tot aquest cofoisme banal del món de les celebritats.
ResponEliminaLluís, el món de la moda, no et sabria dir el perquè, m'irrita especialment. Potser hi veig connexions amb la religió.
ResponEliminaHo trobem en molts grans artistes (i altres que sense ser-ho ho volen semblar). El paradigma podrien ser els Picasso, Tapies, Miró...: un cop han demostrat als demés i a sí mateixos que saben pintar (o escriure, o fer cine, etc) es poden permetre el luxe de trivialitzar o fer bajanades; qualsevol gargot amb la seva firma es art.
ResponEliminaBrian, aquesta generalització caldria agafar-la amb pinces i estudiant cas a cas. Sento molt de respecte pels darrers picassos.
ResponEliminatambé he pensat que la donatella era pastada a la belen[laprincesadelpueblo]esteban i aleshores he vist el teu peu de foto. el món de la moda és capaç de ridiculitzar i banalitzar tot allò que toca. a més ho fan d'una manera tan i tan barroera!
ResponEliminaI al mateix temps, Clídice, prenen uns aires de transcendència que no sé qui els ha atorgat.
ResponEliminaS'accepte l'esmena.
ResponEliminaQué buenas fotos de Alicia en el mundo de la moda. Pese a todo la Leibovitz tiene una mirada muy especial.
ResponEliminaA veces, Míriam, a veces. A mí estas fotos, como las que hizo con la niña Coppola y Gorbachev cum bolsos Vuitton me repatean bastante.
ResponElimina