dissabte, 15 de maig de 2010

Me'n recordo (XVII)



Me’n recordo dels pantalons curts DxT que tenien cintura de goma i regalaven un clauer lleig.

17 comentaris:

  1. Uf, jo vaig anar amb pantalons curts fins que em van deixar però aquests no els coneixia!

    ResponElimina
  2. Galde, vam ser esquers de pederastes sense saber-ho!

    ResponElimina
  3. Ep, i jo a escola de capellans!

    Per cert, mirant-los una mica més me n'adono que recorden vagament els banyadors que la mare del protagonista d'"El marido de la peluquera" li va fer quan era petit... només li falten les borletes!

    ResponElimina
  4. Quedaven molt bé combinats amb unes botes de Can Segarra; que eren molt sòlides però no "exactament" el què un nen desitjava.

    ResponElimina
  5. Jesús, amb la primavera que estem tenint, caldrà revisar el significat d'aquesta expressió.

    ResponElimina
  6. No sé, Girbén, si els nens preconsumistes desitjàvem vestir-nos de cap forma en especial.

    ResponElimina
  7. Oh, cielos, ¿sus hijos desean a un rubito con pajarita? Y el Vaticano, ¿qué opina de todo ello?

    :-)

    ResponElimina
  8. Los publicistas, ya se sabe, siempre atentos a las tendencias del mercado :-)

    ResponElimina
  9. uf! sort que no és "exactamente lo que sus HIJAS desean"! :)

    ResponElimina
  10. Prefereixo no imaginar que desitgen les filles.

    ResponElimina
  11. I ma mare entossudida en fer-me anar amb pantalons curts fins el 12 anys. Si hagués sabut, com be dius, que m'estava convertint en l'objecte de desig dels pederastes...

    ResponElimina
  12. Brian, mai no vaig entendre el deler que tenien les mares per fer-nos anar en pantalons curts tots els dies de l'any fins que gairebé ens havíem d'afaitar. No volíen que ens féssim grans o potser pensaven que era més sa anar ensenyant cuixa.

    ResponElimina
  13. Jo recordo els "bombatxus" que portava a "gimnasia" amb una goma per la cintura i una altra que s'enganxava a les cames...

    ResponElimina
  14. jo també sóc de pantalons curts però aquests no els recordo. N'he parla't avui amb el meu pare que ha trobat una foto meva de petit amb el tomilet i on vaig amb pantalons curts, però d'aquesta marca tampoc s'en recorda. Pel traç del dibuix hauria de ser cap finals dels cinquanta o començaments dels seixanta, i jo ja anava amb pantalons llargs.

    ResponElimina
  15. Francesc, calculo que devia de ser de mitjans dels 60.

    ResponElimina