"El somni de Dickens" de Robert William Buss.
Crec que aquest seu món, més noble que el nostre, certament retornarà; perquè crec que està lligat a realitats, com ara el matí o la primavera. Però per aquells que ho contemplin irremeiablement com un error, els he de fer un prec abans de continuar parlant de Dickens. Abans que res simpatitzem, encara que sigui durant un instant, amb les esperances de l’època de Dickens i aquelles joioses ganes de canvi. Si la democràcia us ha decebut, no hi penseu com si fos una bombolla que ha esclatat, sinó almenys com un cor trencat, una vella història d’amor. No us burleu del temps en el qual la fe en la humanitat es trobava en la seva lluna de mel; tracteu-lo amb la reverència profunda que devem a la joventut. Potser per a vosaltres la terra ha estat coberta i eclipsada per una filosofia més llobrega. L’altiu poeta de l’Edat Mitjana escrigué sobre les portes del submón, “Abandoneu tota esperança, els que aquí entreu”. Els poetes emancipats d’avui dia ho han escrit sobre les portes del nostre món. Però, si volem comprendre la història que ve a continuació, hem d’esborrar aquests escrits apocalíptics, encara que sigui durant una hora. Hem de recrear la fe dels nostres pares, encara que sigui només com a atmosfera artística. En cas que sigueu pessimistes, quan llegiu aquesta història, abandoneu per un instant els plaers del pessimisme. Somieu, en un moment de follia, que l’herba és verda. Desapreneu aquest saber sinistre que teniu tan clar; negueu aquest coneixement mortal que penseu dominar. Claudiqueu de la flor de la vostra cultura; renuncieu al vostre més preuat orgull; abandoneu tota desesperança, els que aquí entreu.
“Charles Dickens”, G. K. Chesterton (1906)
Som-hi?
Crec que aquest seu món, més noble que el nostre, certament retornarà; perquè crec que està lligat a realitats, com ara el matí o la primavera. Però per aquells que ho contemplin irremeiablement com un error, els he de fer un prec abans de continuar parlant de Dickens. Abans que res simpatitzem, encara que sigui durant un instant, amb les esperances de l’època de Dickens i aquelles joioses ganes de canvi. Si la democràcia us ha decebut, no hi penseu com si fos una bombolla que ha esclatat, sinó almenys com un cor trencat, una vella història d’amor. No us burleu del temps en el qual la fe en la humanitat es trobava en la seva lluna de mel; tracteu-lo amb la reverència profunda que devem a la joventut. Potser per a vosaltres la terra ha estat coberta i eclipsada per una filosofia més llobrega. L’altiu poeta de l’Edat Mitjana escrigué sobre les portes del submón, “Abandoneu tota esperança, els que aquí entreu”. Els poetes emancipats d’avui dia ho han escrit sobre les portes del nostre món. Però, si volem comprendre la història que ve a continuació, hem d’esborrar aquests escrits apocalíptics, encara que sigui durant una hora. Hem de recrear la fe dels nostres pares, encara que sigui només com a atmosfera artística. En cas que sigueu pessimistes, quan llegiu aquesta història, abandoneu per un instant els plaers del pessimisme. Somieu, en un moment de follia, que l’herba és verda. Desapreneu aquest saber sinistre que teniu tan clar; negueu aquest coneixement mortal que penseu dominar. Claudiqueu de la flor de la vostra cultura; renuncieu al vostre més preuat orgull; abandoneu tota desesperança, els que aquí entreu.
“Charles Dickens”, G. K. Chesterton (1906)
Som-hi?
Som-hi!
ResponEliminaUn text molt interessant on hi ha unes quantes idees de les que caldria apropiar-se.
Oi tant! Som-hi!
ResponEliminaQuan senti que es dilueixen els profitosos efectes d'aquesta lectura, tornaré a passar per aquí i la repassaré.
Som-hi! Dickens o res!!!
ResponElimina"Dickens, entre les glòries del qual hi havia la d'ésser un humorista, la d'ésser un sentimental, d'ésser un optimista, d'ésser un pobre home, d'ésser un anglès, però la més gran de les glòries del qual és veié tota la humanitat en la seva sorprenedora i tropical exuberància i ni tan sols d'adonà de l'aristocràcia; Dickens, la més gran de les glòries del qual fou que no pogué descriure un gentleman."
ResponElimina"Dels novel·listes distingits" a Herètics, G.K. Chesterton (1905)
Som-hi!
Galde, un text esperançat és sempre una bona manera de començar. Som-hi doncs!
ResponEliminaM'alegra, Girbén, que t'hagi fet efecte. Som-hi!
ResponEliminaSom-hi Matilde! (tu ja estaves preinscrita)
ResponEliminaJo també alço el meu got de grog i crido ben fort: SOM-HI!
ResponEliminaPuig, m'ha agradat això de l'exuberància tropical de la humanitat. Som-hi!
ResponEliminaTxin-txin, Santi!
ResponEliminadoncs som-hi! jo això no m'ho perdo! :) jeronimooooooooooo!!!! :D
ResponEliminaCli, no calen ànims tan guerrers! Serà més aviat una passejada.
ResponEliminaAmb aquest escrit podem tornar a emprendre la vida amb esperança.
ResponEliminaSalut, Ernesto!
ResponEliminaÉs un bell escrit que tornaré a llegir. Per moments he hagut de recordar la casa de l'escriptor a Londres, la seva malaurada infantesa, l'amor als infants desgraciats i aquella actriu a la qual posà pis per estimar-la d'amagat.
ResponEliminaUna pila de records que t'agraeïxo, Allau. A l'escrit hi tornaré.
De tot això i més, Glòria, en parlaré properament. Això només era el pròleg.
ResponEliminaAquí, un altre que s'inscriu al curset dickensià. Quines ganes de començar!
ResponEliminaTranquil, Espai, places ilimitades!
ResponEliminaPer mi que no quedi :) A Dickens no es pot mai dir que no, tot i que Chesterton no em suscita grans entusiasmes.
ResponEliminaBrian, amb Chesterton em passa una cosa curiosa, en tots els seus llibres d'assaig em pot fer passar de l'admiració a la tírria amb extrema facilitat. Però no diguis que aquest fragment no és maco.
ResponEliminaÉs impressionant... Busqui el que busqui de Dickens a Google, acabo al teu blog :-DD
ResponElimina(En aquest cas, la via d'entrada ha estat a través de la imatge del post. I, clar, ja que he arribat, me l'he llegit, que val molt la pena) ;-)
Assumpta, és que en català, mal m'està dir-ho, Dickens gairebé l'he exhaurit ;p
EliminaEl text aquest és molt bo.
No sé si has vist que he reclutat més gent per la teva iniciativa del dia set de febrer.
Acabo de veure ara el teu reclutament!! I m'ha fet moltíssima il·lusió! ;-))
EliminaPensava que s'apuntaria poqueta gent i estic absolutament sorpresa de la quantitat de blogaires que han començat a llegir un llibre (en MAC ja en porta dos!!), o que s'estan interessant pel tema oferint col·laboracions en diverses formes :-)