divendres, 21 de maig de 2010

El lector anacrònic


Foto de Berts @idar vista a Flickr

Com és fàcil de deduir, llegeixo molt. Llegeixo al metro i a a l’autobús, al sofà, al wàter i al llit. Algunes vegades (quan el llibre m’apassionava molt) fins i tot he arribat a llegir caminant pel carrer. De moment, encara vigilo els semàfors, però.

Fa uns dies, quan tornava a casa després d’un matí de pluges monsòniques, en una setmana particularment plujosa, va aparèixer tot de sobte un cel blau net i un sol d’autèntica primavera. Decidit a aprofitar aquell regal de dubtosa durada, vaig seure a un dels bancs de la Rambla de Catalunya per continuar la lectura sota l’escalf solar.

Als pocs minuts se m’apropà un jove que m’interrompé la lectura, tot disculpant-se. Vaig mal pensar que volia demanar-me un euro o una cigarreta, que són les dues úniques coses que el jovent sembla voler de mi. Però no, m’explicà que estava preparant un projecte sobre el llibre digital en contraposició al llibre tradicional en paper, i em demanava permís per fer-me unes fotografies.

Hi vaig accedir, tot i que no sóc precisament algú que actuï amb naturalitat davant d’un objectiu. El noi va fer-me quatre o cinc fotos amb la seva réflex, mentre jo passava les pàgines amb cara de concentració. Després em donà les gràcies i se n’anà. Com que sóc home de reaccions lentes, no fou fins al cap d’una estona que vaig penedir-me de no haver demanat més detalls sobre aquest vague projecte. En què devia consistir? Era tan estrany veure algú llegint en un espai públic com per merèixer una foto? Preveia potser que d’aquí quatre dies tots aniríem pel món amb els nostres e-books i les nostres tauletes?

Vaig passar els dits per la rugosa coberta, acabaven de fer-me sentir com una espècie en perill d’extinció.

26 comentaris:

  1. No sé si el lector de llibres està en perill d'extinció (diria que no), però com a individus sí que hi estem. Vés a saber quin era el projecte real del jove. Jo diria que és millor no saber-ho. A mi em va passar una cosa semblant, i després per casualitat ho vaig descobrir: un diari que no llegeixo mai em va posar a la seva web per demostrar que tota mena de gent són lectors seus. Hi sortien individus de pelatge divers, i jo era evidentment el "peculiar".

    ResponElimina
  2. ui quina vergonya. Una vegada em van atrapar uns reporters-caçadors i vaig passar-me un mes patint per si sortia a la tele.

    ResponElimina
  3. Ha, ha... benvinguts al club de les espècies en perill d'extinció! Ho sento pel Lluís, però en aquest club estem al costat (que no a dins!) de les monges i els capellans! ;-)

    ResponElimina
  4. La "usabilitat" del llibre encara supera la dels ebooks, em sembla. El dia que sigui millor, potser els desplaçaran o quedaran com a objecte de culte i de luxe, com són ara els discs de vinil o els carrets de fotografies.
    Així, jo diria que no ets una espècie en extinció sinó un privilegiat amb un objecte de luxe a les mans...

    ResponElimina
  5. És que ja ho visualitzo...
    La casa aniria de quedar un dia, quants més millor, a la mateixa Rambla de Catalunya, cadascú amb el seu llibre i anar ocupant els bancs...
    Si aconseguíssim omplir dues o tres travessies de lectors faria molt de goig.

    ResponElimina
  6. Lluís, potser continuarem llegint llibres en paper, però ho haurem de fer en privat per no passar per excèntrics.

    ResponElimina
  7. Marta, no hauries de patir, sortir per la tele és l'honor més alt al que pot aspirar un ciutadà.

    ResponElimina
  8. òndia Girb! que xulo, fem-ho?

    salut mestre Allau, el que tu no dius és que el xicot era un admirador teu molt tímid que es va empescar aquesta excusa per poder tenir un record teu, o un paparazzi que farà passar per un robado el que en realitat és un posado i sense pagar ni cinc. És que ja ho veig Allau descansa relajado en Barcelona leyendo después de su última película

    ResponElimina
  9. Galde, no em ve gens de gust pertànyer a aquest club tan distingit.

    ResponElimina
  10. Millor veure-ho així, Eulàlia.

    ResponElimina
  11. Girbén, potser espantaríem el personal...

    ResponElimina
  12. Clídice, ja saps que vaig per la vida d'incògnit. No hi ha ningú que conegui la meva personalitat real ;-)

    ResponElimina
  13. Ep, Allau, que no aniríem despullats..., que els llibres abriguen molt.

    ResponElimina
  14. potser allò anacrònic siga llegir, independentment del suport

    ResponElimina
  15. També, Maria, també. Encara que amb la novetat del llibre electrònic alguns s'hi han reenganxat per poder fer el tifa amb el darrer gadget.

    ResponElimina
  16. La idea del Girbén em sembla fantàstica, omplir els bancs de Rambla Catalunya amb lectors "casuals" de llibres diversos. Quan passo per la ciutadella sempre hi ha gent que llegeix a l'herba i sempre penso, mira podries quedar-t'hi una estona també, i sempre em fa mandra...

    ResponElimina
  17. ..estic segur que abans s'extingiran els lectors d'e books que els de llibres de paper...
    (m'ha agradat molt lo del euro i el cigarro)

    ResponElimina
  18. Potser, Montserrat, de tan fals acabaria semblant un spot de promoció de la lectura.

    ResponElimina
  19. Robert, parlant seriosament, crec que tots acabarem utilitzant els dos mitjans i, ja posats a ser optimistes, que la lectura mai no morirà.

    ResponElimina
  20. ..bé, Allau, jo parlo seriosament fins i tot quan faig broma i penso, de veritat i honestament, que abans s'extingiran els eboocks que els llibres de paper,...és possible que durant una temporada s'utilitzin els dos formats, potser, però crec que el format llibre és inmensament superior a l'ibuk,..és la meva opinió.
    I no em refereixo a la visió romàntica del llibre amb el que ens hem educat, hem après i blablabla, no, en l'únic que el supera és amb la capacitat d'emmagatzematge i ara mateix no se'm acut res més que es pugui fer amb l'ibuk i no amb el llibre de paper...que tinguis un bon capdesetmana.

    ResponElimina
  21. Fer prediccions es difícil, sobre tot de futur, però si hagués de fer una aposta diria que tots dos sistemes es consolidaran. La qual cosa no vol dir que tothom hagi de fer servir tots dos sistemes, es clar.

    ResponElimina
  22. Però segur que els tafaners de la tecnologia acabarem tenint també un e-book, oi Brian?

    ResponElimina
  23. Quan era jove, més que tafaner n'era fanàtic, però els anys no passen en va. Tot i així més d'un cop he dit "prou gadgets, em planto"... i finalment m'hi he acabat enganxant. :)

    ResponElimina
  24. Què m'has de dir, Brian, què m'has de dir...

    ResponElimina
  25. Estic amb l'Eulàlia, els llibres tal i com els hem conegut, acabaran sent un article de luxe asiàtic. Si més no perquè cal tenir espai a casa.
    L'ibuk serà (ergo encara no en tinc) un gadget fantàstic per a les meves obligacions professionals. Hi aniré per feina. Però en la intimitat, continuaré treient la pols dels meus exemplars en paper.
    Ah, i per mea culpa, conec un avi de 85 anys que espera l'abaratiment per a procurar-se un. Vol llençar la lupa. No sé si hi serem a temps.

    ResponElimina
  26. Jo, Matilde, com l'avi optimista, esperaré que baixin els preus, que ara estan pels núvols.

    ResponElimina