Llull com a excusa

Palindròmic universal

Això de les desvirtualitzacions és altament addictiu i, quan comences, ja no tens aturador. Fins i tot se m’ha acudit la boja idea d’exercir de paparazzo i començar a escriure una mena de “¡Hola!” catosfèric, on explicaria qui posa banyes a qui. De moment m’he fet una llista de tots els integrants de la catosfera per poder-los anar ratllant a mesura que els vagi coneixent en format analògic. Per això, quan mitjançant la meva xarxa de confidents em vaig assabentar que es preparava una reunió d’alguns dels més conspicus autors de blocs bibliòfils a la Central, allà hi vaig anar de pet. He dit la Central, perquè així l’anomenàvem quan hi vaig estudiar; ara crec que se n’ha de dir Edifici Històric de la UB, cosa que em fa sentir una mica més vell.

Dels assistents només coneixia al bibliòfil Galderich de Piscolabis Librorum, així que vaig gaudir de l’oportunitat de materialitzar al lexicògraf Puigmalet de Gazophylacium, al rei de les parèmies Victor Pàmies de Raons que rimen (entre molts d’altres) i al també bibliòfil Xavier Caballé de Diari d’un llibre vell. El motiu de la cimera era l’exposició “Ramon Llull i l’encontre de cultures” que es pot visitar al vestíbul de l’Edifici Històric fins el 25 de maig.

No us enganyaré, l’exposició (una col·lecció de plafons explicatius en català, castellà, francès i àrab, il·lustrats amb algunes reproduccions fotogràfiques) no deixa de ser una cosa correcteta. Però aquestes àligues bibliòfiles, a través de no sé quins misteriosos contactes, s’ho havien fet venir bé perquè el venerable director de la Biblioteca de Lletres ens donés una molt amable benvinguda institucional i posés a la nostra disposició a la fantàstica Isábena, qui ens va mostrar algunes edicions lul·lianes que s’exposen actualment a la biblioteca, coincidint amb l’exposició.

Però encara hi va haver més, perquè acompanyats d’Isábena vam poder penetrar a la Sala de Manuscrits. Per circumstàncies històriques, la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, tot i no ser una biblioteca patrimonial, és dipositària dels fons bibliogràfics dels diversos convents espoliats ran de la desamortització de Mendizábal. Així, dins de les seves insuficients parets s’amaga un veritable tresor desconegut. Vam tenir l’oportunitat de veure i fins i tot tocar algun d’aquests exemplars, seleccionats personalment per la nostra guia. Manuscrits, incunables, velles edicions lul·lianes… Confesso que en aquest moment vaig actuar com a admirat convidat de pedra, envoltat de tants experts. Es parlà de vitel·la i de pergamí, de caplletres i cutters…

Em vaig quedar amb una idea interessant. Deia Isábena que la invenció de la impremta va significar, d’entrada, un avanç tecnològic que facilitava la reproducció mecànica, però que no alterà conceptualment la idea del que havia estat un llibre fins llavors. Per exemple, la portada del llibre tal com la coneixem no es va incorporar fins uns anys més tard. Algú dels presents va comentar amb perspicàcia que actualment passa una cosa similar amb els ebooks, que pretenen imitar el “comportament” dels llibres en paper, amb l’animació que simula el pas de pàgina, per exemple.

La cimera va prolongar-se entorn d’unes orxates (es nota que els bibliòfils no són de gaire sexe, drogues i rock & roll). Es va fer una mica de safareig blocaire, però com que els presents són homes seriosos i també gentils, la sang no va arribar mai al mar. La meva idea inicial d’escriure un “¡Hola!” va anar desdibuixant-se durant la tarda.