dissabte, 30 d’octubre de 2010

El dimoni de les llistes: José Zorrilla


Por donde quiera que fui,
la razón atropellé,
la virtud escarnecí,
a la justicia burlé,
y a las mujeres vendí.
Yo a las cabañas bajé,
yo a los palacios subí,
yo los claustros escalé,
y en todas partes dejé
memoria amarga de mí.
Ni reconocí sagrado,
ni hubo ocasión ni lugar
por mi audacia respetado;
ni en distinguir me he parado
al clérigo del seglar.
A quien quise provoqué,
con quien quiso me batí,
y nunca consideré
que pudo matarme a mí
aquel a quien yo maté.

9 comentaris:

  1. Tota una declaració de principis. El mateix Zorrilla imagino que devia estar sorprès -negativament- del fet de ser conegut, sobretot, per aquesta obra que va esdevenir durant molts anys tradició castanyera, i que va comptar amb paròdies diverses (Don Cuan Tenorio, en català, del temps en el qual per aquí no sabíem pronunciar la 'jota' i dèiem Don Cosé i Quefe).

    Va ser un senyor agradable, amb moltes relacions a Catalunya, amic de tertúlies barcelonines diverses i amb un problema greu de relació amb el seu pare, que sempre el va menystenir. Tinc debilitat per ell més enlla del Tenorio.

    ResponElimina
  2. Me'l sé de memòria, aquest fragment. I 10 de les 40 Coples aquelles del Jorge Manrique. I el del bajel pirata de l'Espronceda. Ah, i el monòleg d'aquell, del Segismundo. Però no he llegit mai niel zoo d'en pitus ni les quatre cròniques. Coses de les monges de Zamora.
    I quant a la tradició castanyera d'aquest Don Juan, sí és veritat, me'n recordo, sobretot de l'Agatha Lys fent de Doña Inés. Em ve picor i tot.

    ResponElimina
  3. Ostres, Júlia, no havia caigut en la tradició castanyera del Don Juan. De vegades la casualitat l'encerta de ple.

    ResponElimina
  4. Si et serveix de consol, Matilde, "El zoo d'en Pitus" crec que està sobrevalorat.

    ResponElimina
  5. Em recorda la canció del Pirata de José de Espronceda, que romàntics

    ResponElimina
  6. Aris, és que aquests romàntics escrivien veritables "hits" en forma de poema.

    ResponElimina
  7. ¡Muy apropiado en estas fechas! Y has ido a elegir uno de los pocos fragmentos que me obligaron a aprenderme de memoria de estudiante y que aún recuerdo :-)

    ResponElimina
  8. Sufur, Galde, com li deia a la Júlia, ha estat una feliç casualitat. Feia dies que tenia l'apunt llest per enllaçar-lo amb l'ària del catàleg de "Don Giovanni".

    ResponElimina