divendres, 22 d’octubre de 2010

La meva e-xperiència (2 de 2)

Imatge de trilane vista a flickr

Un cop superades les importants qüestions referents a la interfície d’usuari,  passaré a comentar algunes obvietats sobre la primera impressió que em fa enfrontar-me al llibre que he escollit del catàleg. En la comparació inicial, el llibre digital té totes les de perdre davant del llibre analògic.

Visualment, el primer que trobo a faltar és una coberta, i si està ben dissenyada, molt millor. I ja posats, contracoberta, foto de l’autor i una frase de la crítica del “New York Times”. No m’agrada començar una lectura “in media res”: l’embolcall també és important. No dubto que això ho arreglaran aviat, i en technicolor, si cal.

La qüestió tipogràfica tampoc està ben resolta. Malgrat que en teoria es pugui canviar el tipus de lletra, jo no he sabut fer-ho i tots els textos m’apareixen en l’avorrida “Times Roman”. De totes maneres, no crec que l’elecció del tipus hagi de ser patrimoni del lector, o no només patrimoni del lector. Em nego a llegir-ho tot en Gill Sans o en Garamond, per acomodar-me als meus gustos. Vull que l’editor m’imposi la seva pròpia tipografia: això també forma part important de la personalitat del llibre.

Olfactivament no hi ha res a fer: els bits sembla que no tenen olor. Perdut queda l’aroma del paper, el d’algunes tintes i coles que impregnaven la lectura i marcaven un moment totalment proustià de la teva vida. El meu nas de fumador mig sinusític crec que ho podrà suportar.

Un “handicap” aparentment estúpid, però que és important per la teva administració del temps, és el de no saber si estàs llegint un llibre de 100 pàgines o de 1500. El que en la vida “real” ho pots solucionar amb una simple ullada, aquí passa per prémer botons fins al final del llibre o fer un càlcul aproximatiu a partir dels bytes que ocupa. Durant la lectura, el fet de no saber a quin ritme t’acostes al seu final, pot desconcertar les expectatives. I encara bo que les pàgines estiguin numerades, que no sempre és el cas.

Una qüestió més important és la de la història personal. Quin rastre queda de les descàrregues que et facis al teu e-book? Segurament podràs emmagatzemar un registre de les dates d’incorporació dels arxius al teu directori; però, desenganyem-nos, tot aquest bagatge digital té molt poc valor sentimental i el deixarem perdre sense recança així que aparegui una tecnologia més avançada, igual que hem llençat a la bassa tants “floppys”, vídeos i cassettes.

Jo, que tinc el costum d’escriure a la primera pàgina dels meus llibres la data en el que els vaig llegir, m’agrada veure com la meva biblioteca envelleix amb mi. Potser no tornaré a llegir Kafka, però de tant en tant obro els seus llibres en la versió històrica d’Alianza Editorial (amb les estupendes cobertes de Daniel Gil) i recupero els meus vint anys i, de passada, tota una part de la història d’aquest país.

Em pregunto si no m’estic comportant com un dinosaure nostàlgic en contraposar aquestes crítiques a un fenomen que és relativament nou. De fet no és tan nou, que de llibres electrònics fa temps que se’n parla, però jo diria que no s’esforcen gaire a millorar-los donat que el mercat lector no és tan profitós com el de la música o el cinema. Potser el futur exigirà l’abolició del passat com a terreny d’esplai, caldrà viure sempre en un present continu. Crec que per a mi ja és massa tard. Amb e-books o sense, que no hi comptin.

18 comentaris:

  1. Se m'acaba d'acudir el primer virus per a e-readers: un que t'obligui a llegir tots els texts en Comic Sans. Seria mortal! Ara només he de trobar un hacker que me'l faci.

    ResponElimina
  2. Allau,
    Pensava que jo era l'únic fetitxista del món però veig que n'hi ha per tot arreu. Hauries de llegir més blocs de TICs i menys Galeries d'Imatges i altres perversions...

    SM,
    El dia dels innocents vaig voler posar al bloc de la Galeria d'Imatges en Comic Sans per desesperar el Leblansky però no em vaig atrevir... Amb un virus així no s'hi juga!

    ResponElimina
  3. És que un llibre no és només lletra. Com a objecte, un llibre és capaç de suscitar moltes més emocions i records que no pas una pantalleta plena de lletres.
    Trobo especialment brillant aquesta frase: "Potser el futur exigirà l’abolició del passat com a terreny d’esplai, caldrà viure sempre en un present continu." Si el futur exigeix això, esborrarà la memòria que és el que ens fa humans.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Ja vellets, seurem el nostre nét preferit a la falda i li direm: "Pepet, jo quasi ni m'hi veig; et deixo tota la meva biblioteca, que és com dir la meva vida, perquè te'n facis càrrec." I amb llàgrimes als ulls en Pepet recollirà, de les nostres tremoloses mans, el Papyre 6.1 de color negre, protegit per una funda de “polipiel”...

    ResponElimina
  5. Salvador, no sé si es podria considerar com a virus quelcom que molts usuaris es descarregarien voluntàriament.

    Galde, jo no ho anomenaria fetitxisme, només respecte a la memòria. I no em parlis de TICs que em venen les picors.

    David, i no ens està passant això ara mateix? No hi ha una tendència a pensar que cada dia comencem de zero? M’has fet pensar en una frase, no sé de qui, que vaig llegir a l’exposició dels laberints al CCCB: “El cervell és per sortir de casa, la memòria per tornar-hi”.

    Puig, en les herències sentimentals sí que no hi crec gaire. El més probable és que en Pepet subhasti el Papyre en una botiga virtual de trastos vintage.

    ResponElimina
  6. Ara recordo al Lou Reed lamentant-se de la pèrdua (o robatori) del seu estimat e-book: "És que eren centenars de poetes, milers de poemes..."
    Això em fa pensar en què deu ser un giny formidable pels viatgers contumaços i, també, en la seva vulnerabilitat.
    Dit això, a mi -imprès o no- dóna'm paper; i si és de molí, millor que millor!

    ResponElimina
  7. Girbén, potser sí que per viatjar és convenient. Però tu, que t’agrada trescar lluny de la civilització, no pots dependre d’un aparell que pot esgotar la bateria en el moment més interessant.

    Al Lou algú li hauria d’explicar allò de les còpies de seguretat.

    ResponElimina
  8. Tard o d'hora hi anirem a parar i passarà com ha passat amb el vinil i els iPods (jo era més de cassetes, i els mp3/iPods em van salvar la vida).
    De totes maneres, els dos apunts em semblen fantàstics: m'has aclarit uns quants dubtes que tenia al respecte (tipografies, portada, etc.)
    El comentari del Puigmalet em recorda el dia que la meva germana i jo vam rescatar el que quedava de la biblioteca del meu avi, gran part de la qual es reduïa a les obres completes de "Carlos Dickens" (edicions dels anys 20) i de Wenceslao Fernández Flórez. Haguéssim acabat abans amb un parell d'ebooks folrats de polipiel.

    ResponElimina
  9. En fi, després de veure tots els arguments, crec que allò que deies ahir ho resumeix tot: algú s'ha empescat un nou aparell inútil, dels que engrossiran la pila dels objectes elèctrics que es van omplint de pols. És possible que s'assoleixi la venda massiva, i que omplin el planeta. Però els e-books s'assemblaran a tantes altres tonteries electrodomèstiques.

    ResponElimina
  10. Estretdebering, compta que tot això que explico en quatre dies pot haver canviat, serà qüestió d'estar a l'aguait.

    I de l'herència de l'avi no t'hauries de queixar, Carlos Dickens i Fernández-Flórez estan molt bé.

    ResponElimina
  11. De moment és una tonteria electrodomèstica, Lluís, però no es pot menystenir l'enemic que potser aviat canviaran les tornes.

    ResponElimina
  12. Allau, com a fetitxista radical que soc, penso que -al menys en el meu cas- l'ebook mai no substituirà al llibre de paper, però sí que serà un nou element a tenir present, en el sentit d' "a més a més de".
    M'he esperat a llegir complet el teu post doble sobre el tema -confio sempre en el teu bon criteri-, que no volia llençar-me a la jugular de l'aparell en qüestió ja d'entrada, i m'ha vingut bé l'espera. Una part important dels defectes que enumeres crec que són de solució senzilla a curt o mig termini: simplement són aspectes tècnics que s'han d'anar polint. Però hi ha coses que, per als que hem nascut i crescut amb els llibres, són impossibles de canviar: l'olor a tinta o la textura del paper no són reproduibles de cap manera.
    N'estic convençut, no obstant, que les generacions futures que neixin sota l'ombra de l'e-book li trobaran molts més avantatges que defectes en comparació amb el llibre de paper. És el que passa ara mateix amb la música descarregada en mp3 front el disc tradicional: personalment, necessito l'objecte "disc" per fruir completament d'una música; en canvi, un adolescent ni tan sols fa servir cedés, ja que no els hi troba la utilitat si té una memòria portàtil que ocupa menys espai i on hi cap molta més informació. I a més resulta molt més econòmica!
    Però imaginem-nos ara que, tot i tenir el nostre volum de La illa del tresor -amb boniques il·lustracions i una certa pàtina groguenca indicativa del pas del temps-, ens assabentem d'una edició amb e-book on, a més d'un parell de documentals en vídeo a càrrec de les llumeneres adients, s'afegeix un ampli arxiu amb la reproducció de moltes de les portades i il·lustracions més famoses que s'han publicat d'aquesta novel·la. Sumem encara la possibilitat de llegir-la en l'idioma original i en el nostre habitual, més la opció a comentaris dels paràgrafs més importants només en fer clic, més una extensa biografia -amb profusió d'imatges- d'en Stevenson; més música d'acompanyament a discreció; més...
    Mai no abandonaré la meua edició en paper de La illa, i si puc n'adquiriré de noves amb altres il·lustracions i filigranes variades -ja ho faig ara-, però a tot això, segur que acabaré afegint l'edició e-book aquesta.
    És clar que, per arribar a uns e-books tan currats com aquests, hauran de passar alguns anys, i aleshores probablement ja hauran passat de moda.

    ResponElimina
  13. Leb, estic d'acord amb tu que les mancances tècniques es resoldran tard o d'hora, però que, per moltes virgueries que ofereixin els e-books nosaltres sempre tornarem als llibres de paper, perquè així estem educats, mentre que les noves generacions els trobaran uns trastos anacrònics: seran experiències completament diferents.

    És com això que dius de la música, on cada dia em distancio més de les noves generacions. El mp3 m'esgarrifa. Em fa l'efecte que el jovent no sap ni el que escolten: una corrua de descàrregues anònimes que programen aleatòriament i que, quan una cançó no els agrada, fan SKIP i tan contents!

    A mi no em donis videoclips, ni DVDs del concert, ni codis secrets per accedir a material inèdit. Dona'm un àlbum dels de tota la vida per escoltar-lo sencer.

    ResponElimina
  14. Hi ha encara un altre qüestió que per a mi és important i no n'he vist (o m'ha passat per alt) cap al·lusió, i és que en el llibre pots subratllar i escriure. Jo ho faix molt. En alguna pàgina del principi acostumo a fer-hi una mena de index de temes clau, i al llarg del text assenyalo en els marges, amb línies verticals, els paràgrafs que em semblen remarcables. Si no ho fes així, i amb la poca memòria que tinc, quan al cap d'uns anys tornés a agafar un llibre seria talment com si l'agafés per primera vegada.

    ResponElimina
  15. Brian, això en el Papyre és del tot impossible, però crec que en altres aparells ja es pot fer. Cal disposar, evidentment, d'un teclat complet i no de la ridiculesa que aquí us presento.

    ResponElimina
  16. Tenia dubtes sobre el tema de l'ebook. Me'ls has esvaït del tot. Gràcies!!!
    Me'n vaig amb el meu paper!!!

    ResponElimina
  17. Tirant, de moment és el millor que pots fer.

    ResponElimina