Grünewald a Colmar

Colmar, una ciutat de 66.000 habitants a 74 quilòmetres al sud d’Estrasburg, representa a la perfecció el que dins de l’imaginari col·lectiu ha de ser una vila alsaciana ideal. De fet, ho fa tan bé, que t’obliga a sospitar que tot es tracta d’un muntatge artificiós, no gaire allunyat de les intencions del Poble Espanyol barceloní. L’abundor de turistes dominicals, les botigues de “souvenirs” canònics (cigonyes de drap) i les flors a tots els balcons et confirmen les sospites.

A Colmar hi ha un museu dedicat a Frédéric Auguste Bartholdi, l’escultor de l’Estàtua de la Llibertat, que aquí va néixer. Però és molt més interessant la Verge del Roserar que es troba a l’església dels dominics. Gràcies a la pluja, que cau de valent, podem contemplar llargament aquesta obra de Martin Schongauer, pintada el 1473, tan plena de simbolisme com de vivacitat cromàtica.

Però el veritable plat fort de Colmar, apart de la inevitable choucroute, el trobareu a l’excel·lent museu d’Unterlinden, exactament a la seva capella, on s’exposa disseccionat l’impressionant retaule d’Issenheim de Matthias Grünewald. Confesso que no en sabia res d’aquest famós retaule i que Grünewald no em sol atraure especialment, però cal reconèixer que aquí guanya per KO.

Les tres maneres de contemplar el retaule (no em pregunteu com s'ho fan).

Parlo de Grünewald amb una certa lleugeresa, perquè de fet no hi ha constància històrica que existís algú amb aquest nom. Però del que no hi ha dubte és que al segle XVI, i contemporani a Durer, visqué un pintor responsable d’una bona col·lecció d’obres mestres entre les quals l’altar d’Issenheim no n’és la menor.

L’esmentat retaule és un complex artefacte que, amb totes les seves portes i porticons giratoris, és l’antecedent històric de la “videowall” de SONY. Arriba amb una càrrega simbòlica tan feixuga, que gairebé esdevé indigest. Dins de la seva imatgeria hi trobareu al·licients per a tots els gustos. Les temptacions de Sant Antoni són veïnes de les del Bosco, la trèmula Maria Magdalena és la companya cinètica de la de Van der Weyden al Prado, el crucificat de carns evidentment cadavèriques apel·la directament a Francis Bacon, mentre que el Crist ressuscitat és pura psicodèlia “avant la lettre”.